
La fira de Santa Úrsula 2020 ha estat d’allò més anormal. No hi hagut diada castellera, ni Simposi Casteller, ni FiraCastells, ni cap activitat que pogués originar aglomeracions de gent. L’etiqueta de cultura segura i el bon saber fer de l’organització han permès, malgrat l’amenaça de l’empitjorament de la pandèmia, dissenyar una programació adaptada a la nova realitat sanitària i que, sobretot, satisfés a tots els públics.
En l’àmbit casteller, el diumenge de Santa Úrsula ha tingut diversos moments emotius. De bon matí, els grups de grallers de les dues colles dels Xiquets de Valls han efectuat unes matinades- complint amb la normativa de seguretat- per diversos carrers de la ciutat. Al migdia, el claustre del Convent del Carme, acollia un homenatge institucional a la canalla de les agrupacions amb l’objectiu de premiar uns infants que van suportar el confinament a les seves llars durant més de dos mesos. Val a dir que la Joves -per la situació sanitària del moment- ha decidit no portar a participar la seva canalla. Per part dels de la camisa vermella, només han pres part en l’acte, el qual ha estat presidit per l’alcaldessa, Dolors Farré, components de la junta administrativa i tècnica i l’equip de canalla.
A la una del migdia, a la plaça del Blat s’hi ha respirat nostàlgia amb un acte simbòlic. A diferència de la passada festa major Sant Joan, aquest cop s’ha limitat l’aforament i amb un públic assegut, el qual respectava les distàncies. L’acció ha consistit en un desplegament de lones que recordaven els moments de crisi i epidèmies visscuts des del 1812 fins avui, per remarcar que, en tots els casos, els Xiquets de Valls se n’han sortit: La Guerra del Francès, les epidèmies de còlera (1834, 1854, 1865 i 1885), la Tercera Guerra Carlina (1972-1876), la fil·loxera (1893), la grip espanyola (1918) i la Guerra Civil (19136-1939). I al final, es desplegava una pancarta amb el lema que ha presidit aquesta Santa Úrsula: Els castells tornarem a les places. Als balcons i finestres de la Casa de la Vila, castellers amb camisa s’encarregaven de desplegar les lones, mentre al balcó principal hi havia l’alcaldessa flanquejada per representants de les dues colles. Una acció sòbria, de poc més de 10 minuts de durada, oberta amb el toc d’entrada a plaça, i que va tenir el punt emotiu amb el toc del castell i el recordatori de com diferents emissores de ràdio explicaven l’any passat els dos 3de9sf que es van carregar, recordats també per les dues lones que han presidit la façana de l’ajuntament durant aquests dies. Brevetat i història en una jornada trista en què Vella i Joves no han pogut enlairar castells, però amb el convenciment que tard o d’hora podran tornar a les places.
El darrer dia ursuler ha servit, també, per reivindicar la cultura popular, una de les grans damnificades amb l’aparició del coronavirus. Al matí, els quatre gegants de la ciutat han acompanyat a l’Ofici Solemne a la corporació municipal en un recorregut sense públic. Ja a la tarda, a l’escenari de la plaça del Pati, han tingut lloc unes balladetes extraordinàries del seguici cerimonial. L’acte -amb reserva prèvia i retransmès per televisió- ha estat àgil i permetia gaudir d’una imatgeria festiva que, enguany, encara no havia fer la seva aparició.
El dia abans, els castells i la cultura ja havien deixat petjada a la ciutat, entre d’altres actes, amb el vermut de caps de colla al Convent del Carme, concerts de gralles, projeccions castelleres històriques a la plaça Pilar Prim i un espectacle amb els elements del correfoc a l’aparcament del Barri Vell.
L’acabament de Santa Úrsula ha coincidit amb una nova aplicació de l’estat d’alarma per part del govern espanyol i, en el cas de Catalunya, el decret d’un confinament nocturn entre les 10 de la nit i les 6 de la matinada. Les restriccions van per llarg. Són mesures que, tot i posar més condicionants a la cultura i la societat en general, han de servir per no tornar encara més enrere. Només amb la responsabilitat de tothom s’aconseguirà arribar a la frenada. Pel que fa al futur dels castells, molta gent ja començar a fer-se a la idea que segurament l’any que ve tampoc es podran enfaixar.
