Actualment els locals d’assaig i les places transmeten buidor, però la present temporada ens deixa nombroses iniciatives socials que permeten mantenir en vida el món casteller. Per exemple, la publicació del sisè i últim volum de l’Enciclopèdia Castellera de la col·lecció l’Aixecador de Cossetània Edicions descobreix els castells amb amplitud des de diversos punts de vista. Es tracta d’un esforç editorial que aporta un observatori complet del que són castells més enllà de l’activitat més estricta.

Coincidint amb la Fira de Santa Úrsula de Valls, el pròxim dimecres 21 d’octubre, a les set de la tarda, la sala d’actes del Convent del Carme, acollirà l’acte de presentació d’aquest últim episodi del s’ha batejat com a obra magna dels castells. Hi prendran part el director de l’Enciclopèdia Castellera, Xavier Brotons; l’alcaldessa de la ciutat, Dolors Farré; un dels col·laboradors del sisè volum, Josep Maria Martí; i el president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Sergi Font. Per assistir-hi, caldrà adquirir l’entrada de manera anticipada a la pàgina web de l’Ajuntament de Valls.

El darrer volum de l’Enciclopèdia Castellera és miscel·lani i tracta la relació que tenen els castells amb diverses disciplines: l’art (monuments castellers i obres pictòriques), fotografia (1839 al 2019), cinema (del segle XIX a l’actualitat), música (amb un estudi sobre el Toc de castells, la peça més emblemàtica), literatura, llengua i política. S’inclou també un apartat sobre el futur Museu Casteller de Catalunya i la “biblioteca castellera”, en què la bibliografia sobre els castells es presenta classificada temàticament. A més, un epíleg combina l’experiència de la colla inclusiva dels Castellers de la Il·lusió amb la consecució, a finals del 2019, del 3de9 sense folre a càrrec de les dues colles dels Xiquets de Valls. Com a cloenda, l’obra es complementa amb un detallat índex onomàstic i toponímic de tot el conjunt.

El projecte de l’Enciclopèdia Castellera es va presentar la primavera del 2018 amb les dues primeres entregues. El primer volum està dedicat a una primera part apassionant de la història dels castells, que abraça des de l’anàlisi dels seus antecedents i la descripció dels seus orígens fins al final de la Guerra Civil espanyola, passant per l’esplendor de la primera Època d’Or (amb la consecució dels primers castells de 9), la posterior i estrepitosa Decadència i l’esperançadora Renaixença iniciada l’any 1926. També es recull l’estat de la qüestió sobre els castells nets més polèmics del segle XIX i la possibilitat que s’intentés o es fes un castell de deu pisos. D’altra banda, l’obra es beneficia de l’autoria dels millors especialistes en cada tema i de la incorporació de les imprescindibles novetats que ha aportat la recerca més recent.

El segon volum analitza la història castellera des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la temporada 2016. La voluntat ha estat descriure els períodes històrics com la represa de l’activitat després del conflicte bèl·lic i un posterior estancament (1939-1968), de la recuperació dels folres i la vibrant pugna pel lideratge entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, de l’inici de la Segona Època d’Or, amb la tornada a plaça dels mítics castells de nou (1981-1993), i de l’etapa d’excel·lència que té un punt d’inflexió clar amb el 2de9 amb folre i manilles carregat pels Minyons de Terrassa el 1993. El contingut es complementa amb un estudi dels diferents concursos castellers que hi hagut al llarg de la història.

Els primers mesos del 2019 va servir per presentar el tercer volum dedicat a la tècnica i a la ciència que hi ha darrere els castells. Pel que fa a la tècnica, el capítol aclareix conceptes bàsics (tipus de castells, tècnica de bastiment, parts del castell…), explica els canvis tècnics que hi hagut al llarg de la història, descriu les característiques de cada construcció, aborda la complexa qüestió del valor dels castells i explica com treballa la direcció tècnica d’un equip tècnic. Quant al segon capítol, està dedicat als aspectes científics inherents a la pràctica castellera, és a dir, el pes i l’alçada; la manera de caure; la sinistralitat (gravetat de les lesions), les mesures de protecció (activa i passiva); la fisiologia del casteller i unes previsions de futur.

A la tardor del 2019 sortien a la llum els volums quart i cinquè. El quart tracta els aspectes sociològics i antropològics dels castells. En la primera part hi ha una exposició de pràctica castellera habitual: l’activitat i el funcionament de les colles (inclosa la comunicació), el calendari i les diferents modalitats d’actuació. A la segona part, en canvi, s’apleguen una sèrie de reflexions teòriques per conèixer la dimensió cívica i cultural dels castells, respecte a la influència del discurs mediàtic, al voltant de l’èxit del model casteller modern, sobre els rituals de pas castellers i quant a la comparació de l’activitat entre la festa i l’esport tradicional. Finalment, uns quadres i fitxes recullen les colles actuals, les desaparegudes i la trajectòria històrica de les agrupacions vallenques.

El cinquè volum té tres parts diferenciades. La primera tracta de la projecció del fet casteller entesa com l’expansió d’un fenomen que en l’origen estava limitat a una zona molt concreta de Catalunya. S’exposa com els castells s’han escampat per tot el Principat i altres zones catalanoparlants i s’han acabat internacionalitzant amb l’aparició d’agrupacions a Xile, la Xina o Europa. La segona part ensenya les altres manifestacions de torres humanes d’arreu del món: muixerangues, danses aragoneses, falcons, torres humanes d’Itàlia, govindes de l’Índia o els acròbates magrebins. Finalment, el volum també inclou sengles apartats dedicats a les colles universitàries, al periodisme casteller i al significat de la inclusió dels castells en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.

El director del projecte, Xavier Brotons, es mostra satisfet de la feina i agraeix la tasca de tots els col·laboradors que l’han fet possible. En principi, no es preveu la publicació d’un setè volum, encara que sí que es preveu la incorporació d’apèndixs que expliquin, per exemple, com l’actual pandèmia de la Covid-19 ha afectat el món casteller.