La imatge que ha ofert el món casteller des de que es va anunciar tota l’operació que permetrà que es facin dos pilars simbòlics per Sant Joan a la plaça del Blat no és precisament d’unitat, i més d’una opinió hem sentit que a molts dels implicats els hauria de caure la cara de vergonya. L’última acció dels Castellers de Vilafranca en relació a la Coordinadora ha estat enviar-los un burofax (mesos enrere la Colla Vella havia fet una acció similar), cosa que diu molt de com estan les coses, de l’opinió d’algunes colles sobre el paper que ha de jugar la Coordinadora de Colles Castelleres, i de les dificultats de la Coordinadora (que cal remarcar que és qui va fer públic el burofax) per convèncer del seu paper a algunes de les colles grans.

El burofax de la direcció dels Castellers de Vilafranca es va enviar en relació a l’assegurança que cobreix l’activitat de totes les colles castelleres. Analitzem la seqüència dels fets: En aturar-se l’activitat, la Coordinadora negocia amb la companyia un preu de l’assegurança d’acord amb la realitat de l’aturada de l’activitat, i la renovació de la pòlissa per aquest any 2021 es va fer tenint en compte les limitacions establertes per l’autoritat sanitària, de manera que l’activitat permesa en cada moment estigués coberta. Vilafranca anuncia que treballa per poder fer una actuació a Puigdàlber, a partir d’unes gestions de les que oficialment la colla no informa a la Coordinadora. Quan la colla s’assabenta de la situació de la pòlissa, i interpreta que no permet cobrir l’actuació que té prevista, reacciona amb el burofax i amb declaracions a la premsa molt dures contra la Coordinadora… Dit d’una altra manera: la colla opta per fer el seu camí, no n’informa a la Coordinadora, i demana que l’ens, que oficialment no sap res, s’adapti a les seves necessitats. És el que passa quan cadascú va per la seva banda i no es parla. Ningú dels Castellers de Vilafranca es va interessar per com estava l’assegurança abans de planificar la seva actuació?

La història recent ha demostrat que als Castellers de Vilafranca els incomoda el paper que els últims anys ha volgut jugar la Coordinadora de gestionar aspectes que per l’entitat són comuns a tot el món casteller, i per la colla una usurpació de la sobirania. El cas dels drets d’imatge, ja resolt (almenys, per ara), és l’exemple més clar, però ja abans, quan es va implementar el casc, ja van aflorar diferències. Altres colles (el cas més clar és el de la Colla Vella) també han mantingut diferències amb la Coordinadora, però sense arribar a aquest extrem i amb una actitud més proactiva per trobar solucions, per grans que fossin les diferències.

Aquest cas torna a mostrar la necessitat de que el món casteller defineixi quin paper vol que jugui la Coordinadora de Colles Castelleres. Una entitat d’aquestes característiques ha d’estar preparada i assumir que sempre tindrà oberts debats interns molt intensos, i més quan qui ha governat la Coordinadora ha estat, i és, molt actiu i ha tingut, i té, molta iniciativa. Costa d’entendre per què sovint fa la sensació que colles consideren la Coordinadora més com un enemic o un adversari, que no pas un òrgan propi del que en formen part. Quan algú entra formar part d’un col·lectiu ha de tenir clar que el preu pot incloure la cessió de sobirania en alguns temes.

És cert que la Coordinadora juga un paper diferent per a cada colla, segons la seva dimensió. Una entitat forta com la de Vilafranca o la Colla Vella, se senten capaces de cobrir tots els aspectes de la seva activitat, inclosa l’assegurança o la relació amb les administracions, i probablement és cert. Tant cert com que les administracions, per exemple, prefereixen tenir un interlocutor únic, i no 102. Això passa amb els castells i amb moltes altres activitats. I tant cert com que la Coordinadora ha de basar la seva activitat pensant en la globalitat del món casteller.

La cursa per ser els primers

La polèmica ha vingut després d’un altre episodi que ha provocat controvèrsia. A Valls, s’anunciaven els pilars de Sant Joan i tot el protocol sanitari per poder-los fer per sorpresa, i, un altre cop, sense que ningú hagués informat a la Coordinadora que, de fa temps, treballa i negocia amb el Govern els protocols que han de permetre el retorn gradual a la normalitat (les actuals dinàmiques d’assaig es basen en aquesta gestió). L’entitat treballava perquè es fes un estudi que demostrés el risc real de contagi que hi ha quan es fan castells, i va dissenyar-lo a partir de la participació de quatre colles (pendents de decidir) i 450 castellers en total. A finals de març s’aconseguia un acord entre el Departament de Cultura, la Coordinadora, la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut de Salut Global de Barcelona. És un estudi complex que necessita temps i, a més, la seva gestió ha tingut, per ara, un ritme molt lent que ha retardat molt la presa de decisions, fet que algú hauria d’explicar algun dia.

L’opció de la Coordinadora era bona, però el problema és que el calendari corria i les colles i els ajuntaments veien que, si no s’activava algun pla propi, no podrien arrencar l’activitat a temps per poder ser presents en actes tant importants com la Festa Major. En el cas de Valls, ni l’Ajuntament ni les colles van informar oficialment la Coordinadora del que estaven preparant, i a la Coordinadora es va rebre la notícia amb decepció. Un altre cop, interessos individuals per sobre dels col·lectius. Fins i tot, amb la complicitat d’una colla, la Joves de Valls, que en totes les controvèrsies anteriors –especialment, la dels drets televisius– s’havia posat al costat de la Coordinadora. Sant Joan és Sant Joan, i a Valls es fa difícil negar-se a participar d’una activitat si t’ofereixen la solució que la fa possible. A la colla Joves, a més, hi ha hagut canvis i hi ha ganes de potenciar un perfil propi.

A la Coordinadora els toca gestionar massa incendis i potser sovint els falta mà esquerra per agafar bé la mànega que ha de servir per apagar el foc i no posar-hi més combustible. La nova Junta és molt recent, i caldrà veure si aquests episodis serviran per aclarir el paper de l’entitat, o bé es continuarà amb l’actual dinàmica. Potser el que cal és que tot torni a la normalitat i es puguin tornar a fer castells per evitar episodis com els que s’han viscut aquestes setmanes, i se’n puguin viure d’altres estrictament castellers.

De moment, Vilafranca ja ha fet la foto d’un pilar, i a Valls ja es fan assajos amb una mica de cara i ulls i amb un estricte control sanitari. Va ser curiós com divendres pels grups de Whatsapp castellers començaven a circular imatges d’assajos, algunes difoses amb ganes de gresca, cosa que feia temps que no passava. Almenys, això és més divertit que la mala llet dels burofaxos.