LARA SANTANA
Graduada en Psicologia per la Universitat Blanquerna-Ramon Llull i membre dels Capgrossos de Mataró. Guanyadora de la I Beca CEPAC de recerca sobre tema casteller amb el treball intitulat Castells i compromís. Una aproximació qualitativa i quantitativa al compromís organitzacional de les colles castelleres.
Un dels temes que preocupa i del qual s’ha sentit a parlar a totes les sobretaules i les reunions de colla ha estat la falta de compromís dels castellers i castelleres als assajos i a les actuacions. Darrerament es van assolir grans fites castelleres arreu del territori, però tot apuntava a una davallada dels membres pel que fa a l’assistència als assajos, a les actuacions i a la regularitat al llarg de tota la temporada. Aquest fet, amb la suma de molts altres, va portar directament a una davallada en castells (sobretot) folrats. Guillem Andrés, en un article al diari ARA, va definir el 2018 com l’any dels castells desfolrats. En aquest article exposava que entre el 2015 i 2018 va haver-hi una davallada en castells de 10, influenciada també pel canvi en la puntuació del Concurs de Castells, que donava un valor més elevat als castells desfolrats.
Però no només això, al llarg de la temporada 2019 la Comissió de Prevenció i Seguretat de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va elaborar una enquesta amb l’objectiu de conèixer l’opinió de les colles sobre quins eren els seus criteris en matèria de dimensionament de les pinyes. La preocupació per la dimensió de les pinyes i el nombre de camises pròpies era (i és) evident.
Moguts per aquesta inquietud, al 2019 vàrem iniciar un estudi promogut pel CEPAC (mitjançant la primera edició de la seva beca) amb l’objectiu d’estudiar els facilitadors del compromís organitzacional a les colles castelleres. És a dir, els elements que afavoreixen la implicació i el compromís dels membres a les colles castelleres. Malgrat les circumstàncies excepcionals actuals, aquesta investigació ha estat possible gràcies a la col·laboració de sis colles del món casteller: els Bordegassos de Vilanova, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Marrecs de Salt, els Capgrossos de Mataró, els Castellers de Sants i els Castellers de Vilafranca. Les colles van ser escollides en funció dels anys d’antiguitat, del volum de massa social i de la ubicació: zona tradicional (ZT) i zona d’expansió (ZE).
L’estudi s’ha portat a terme mitjançant una aproximació qualitativa a través de reunions focals a cada colla i entrevistes. A més, aquesta informació s’ha complementat amb l’elaboració d’un qüestionari del qual hem pogut extreure dades quantitatives.
Pel que fa a l’anàlisi qualitativa, hem classificat els resultats en quatre categories. La primera, la conceptualització del terme compromís. La segona, els aspectes relacionats amb la tasca que es fa a la colla. La tercera, els facilitadors de compromís individuals. I per últim, els facilitadors de la fidelització, és a dir, aquelles accions que es posen en marxa des de les colles per assegurar la fidelització dels seus membres.
Compromís, el concepte. Son molts els autors que han estudiat aquest concepte, sobretot en l’àmbit professional. Podem parlar de vinculació, de lligam, d’estat psicològic o d’identificació. Però què vol dir tenir compromís amb una colla castellera? En general es coincideix en el fet que hi ha diverses formes d’estar compromès amb l’entitat i que totes aquestes són útils i necessàries per al bon funcionament de l’entitat. S’assegura que en general existeix un nucli dur de castellers i castelleres que fan anar l’organització i que, en dates assenyalades, a aquests se suma un gruix de camises ocasionals. Es creu que el volum de castellers i castelleres ocasionals tendeix a ser més elevat en les colles de la ZT.
Els facilitadors vers la tasca. En aquesta segona categoria hem estudiat els elements que es relacionen directament amb la tasca que es fa a l’organització: la posició i el càrrec, entre d’altres. Així doncs, les expectatives i les creences prèvies seran de vital importància a l’hora d’identificar-se amb un rol a la colla. Com més en sintonia estiguin amb les necessitats de la colla, més vinculació i continuïtat a llarg termini. En definitiva el que busca la persona a la colla és que la seva aportació sigui necessària, útil i se senti valorada.
Els factors individuals. Un dels aspectes que podem destacar en aquesta tercera categoria és la identificació amb la colla i amb els valors que transmet la colla. Però no només amb els valors, sinó també amb la manera de fer, d’assajar, d’actuar, de comunicar, la cultura pròpia de la colla i inclús la resta de membres. Com més alineada estigui una persona amb el modus vivendi de la colla, més probable serà que s’impliqui. Igualment, un altre factor clau per aconseguir que un casteller o castellera s’impliqui és que hi tingui una vinculació emocional, tant amb l’organització com amb els seus membres. En altres paraules, establir un vincle afectiu facilitarà amb escreix el compromís vers l’entitat. Aquesta vinculació emocional s’aconsegueix, en molts casos, a través de la participació en la vida social de l’entitat i en ambients més distesos. La participació en els esdeveniments que organitza la colla, a la llarga, acaba enriquint l’experiència fins al punt que fa més difícil abandonar-la.
Un punt a destacar és el fet que el compromís es relaciona directament amb el retorn. Aquesta devolució pot donar-se en múltiples formes, ja siguin en l’àmbit tècnic com en l’àmbit personal. Però, en general, es coincideix a dir que la colla t’acaba tornant el que li dones, i aquest és probablement un dels factors de manteniment a tenir més en compte.
La fidelització dels membres. Com hem pogut veure, el compromís és un concepte multifactorial. És per aquest motiu que les colles (les juntes i les tècniques) també tenen un paper fonamental a l’hora de crear espais facilitadors i assegurar el compromís dels seus membres. Tenir un projecte de colla sòlid i una perspectiva de futur pot ajudar a la vinculació dels membres amb la colla. De la mateixa manera, tenir un calendari fixat i establert amb actuacions atractives per als membres pot ser útil per assegurar un bon nombre de camises als assajos i a les actuacions.
Per insignificant que pugui semblar, l’acollida i el primer contacte amb la colla faran desplegar tot un engranatge d’emocions i vincles que més tard seran difícils de canviar. És per això que l’acollida a les noves incorporacions té un pes considerable en el que serà la vida del futur casteller. A més, com hem vist anteriorment, fomentar activitats socials afavoreix les relacions interpersonals i el lligam amb l’entitat.
Els resultats en xifres. S’han obtingut 518 respostes del qüestionari que vàrem fer arribar a les colles seleccionades. El 52,12 % de les respostes pertanyen a colles que estan situades a la ZT mentre que la resta (el 47,87 %) pertanyen a colles de la ZE. Pel que fa a l’edat, més del 70 % dels enquestats pertanyen a les generacions Y i X (entre els 26 i els 65 anys).
Com que no tenim una eina validada per quantificar el compromís a entitats sense ànim de lucre, en aquest treball hem de parlar de la percepció de compromís dels castellers i castelleres. D’una escala de l’1 al 10, el valor mitjà total ha resultat ser 7,84. Podem afirmar que les colles de la ZE i, en conseqüència, les colles més recents (els Castellers de Sants, els Marrecs de Salt i els Capgrossos de Mataró) se situen per sota de la mitjana. Per tant, tot sembla apuntar que la percepció de compromís amb la colla és més elevada en les colles tradicionals, les quals tenen un ampli recorregut en el món casteller.
Pel que fa als elements que influeixen a l’hora d’implicar-se en una colla, els resultats ens mostren que la identificació amb la colla i l’ambient i les relacions socials dins la colla són dos dels components clau, mentre que la trajectòria (positiva o negativa) de la colla sembla ser l’element que influeix menys, juntament amb la posició que s’ocupa als castells.
Els enquestats es mostren crítics avaluant les juntes i les tècniques de les seves colles. D’una escala de l’1 al 5, es valora amb un 3,4 l’esforç que es fa a l’hora de treballar en la fidelització dels membres: els Castellers de Vilafranca són els que hi surten més ben parats.
Aprofitant que ens adreçàvem a un gran volum de castellers en plena pandèmia, vam preguntar sobre l’afectació de la COVID-19 en la vinculació amb la colla. Les xifres ens indiquen que un 21 % dels enquestats creuen que aquesta situació els farà canviar i disminuir el ritme i el compromís que tenien fins ara amb la colla. De tota manera, el 14 % comenta que és probable que aquest compromís canviï de manera positiva i el 65 % restant creu que el seu grau de compromís no variarà després d’aquesta situació.
I ara, què? Com era d’esperar, no hem aconseguit trobar una definició exacta del compromís a les colles castelleres. Però aquest projecte ens ha permès teoritzar, classificar i entendre el concepte des de diferents perspectives. Ens atrevim a resumir que el compromís reuneix dues dimensions: la presencialitat (ser-hi) i la proactivitat (ser-hi activament). En una societat cada vegada més impacient en la qual es busca el resultat immediat sembla, si més no, agosarat esperar un elevat nivell d’implicació de tots els membres. En aquest sentit, les colles tenen un doble repte: fer-se atractives per als nous membres i fomentar la fidelització. Cal trobar la balança entre l’ambició de fer créixer l’entitat en nombre i la cura i el manteniment dels membres ja associats.
Pensant en les limitacions i les futures línies d’investigació, creiem que seria interessant treballar en la creació d’una eina validada que permetés mesurar el compromís organitzacional en les colles castelleres o, almenys, en entitats sense ànim de lucre. Amb aquest instrument tindríem més validesa del concepte i podríem mesurar el compromís després de portar a terme accions concretes per aconseguir una millor implicació en les colles castelleres, elaborant així un estudi pre-post.
La complexitat i la multifactorialitat del concepte fan que el compromís sigui un tema apassionant i fonamental per a la supervivència de les organitzacions. És per aquest motiu que estem segurs que aquest seguirà sent tema de conversa en moltes de les sobretaules que puguem fer quan tornem a l’activitat castellera.
