En els darrers 40 anys de castells, des d’aquell històric primer castell de 9 del 1981, s’han assolit grans fites castelleres. Algunes recuperades i d’altres inimaginables. Vint colles han fet grans castells: en resum, una vintena de fites valorades com les millors i amb alguna encara per valorar.

• Del 4de9 amb folre –el primer castell de 9 del segle XX– al 3de9 sense folre –el darrer castellàs incorporat al palmarès– s’han succeït molts moments històrics en les darreres quatre dècades. Avui repassem les grans fites assolides: els castells valorats com els més difícils.  -També hi són dues excepcions, el 3 i de 9 amb folre simultanis, que no tenen valoració escrita.

Els Castellers de Vilafranca han provat tots els grans castells i ha descarregat tots els castells que van del 4de10fm al 4de9f. Inclosos dos cromos exclusius com són el 7de9f i el 10de8 (de moment no catalogat). També han coronat la torre de 9 desmanillada i provat sense encert el Pde9fmp i el 3de9sf. Per la seva part, la Colla Vella té al seu favor el 3de9 sense folre carregat, però va deixar en intent el 2de9sm. Com a grans castells, dels de 10 als de 9, els manquen els dos que són propietat dels verds (els insòlits 10de8 i 7de9f) i el 3de9 amb folre i el pilar. Aquestes dues colles, verds i rosats, dominen el quadre de grans castells i, a més, tenen una fita que només ha estat a l’abast dels de Cal Figarot de Vilafranca i del Portal Nou de Valls: els dos bàsics de 9 simultanis.

Els Minyons de Terrassa no han provat cap dels impossibles i els manquen castells com el 2de8sf, descarregar el 4de9fa, el 3de8s i els dos insòlits abans esmentats. La Colla Joves, a diferència dels malves, compta amb el 3de9sf carregat i el 2de8sf complet, però cap castell de 10 ni cap castell de 9 amb el pilar. Per últim, de les colles amb gamma prèmium, la Jove de Tarragona té el 3de10fm complet i el 4de9sf carregat, com a valors més grans, i els castells de 9 amb l’agulla descarregats al seu favor.

Quadro amb les fites més importants dels darrers 40 anys:

El dos castells de 9 simultanis: quin nivell de dificultat té aquesta fita?

En el quadro de fites n’hi ha dues que no tenen cap quantificació en punts. El 10de8, que podria entrar a la taula del Concurs, i els dos castells simultanis, que no tenen cabuda de forma simultània al llistat del Concurs. Des del Baròmetre Casteller s’ha preguntat sobre el nivell de dificultat d’aquesta proesa, en una mini enquesta realitzada a una vintena de veus significades del món casteller i als caps de colla que van fer els dos castells de 9 simultanis. Francesc Moreno Melilla, excap de colla dels verds, considera que la gran dificultat d’aquesta gesta rau en la gran massa de castellers que se’n precisa. Albert Martínez, cap de la Colla Vella, opina que és una de les fites més grans que ha fet mai la colla i la situaria en un dels llocs més alts de nivell de dificultat. En general, però, en la consulta realitzada a membres de grans colles, el dos bàsics de 9 alçats de forma simultánea estarien per sobre del nivell de la gamma extra mitjana i per sota dels de 10. La majoria apunten que estaria per sobre del grup del 5de9f/castells de 9 amb l’agulla. També hi ha qui ho situa just per sobre del 9de8 o per sota del 7de9f. Hi ha un acord gairebé unànime que la fita només està a l’abast de colles capaces de fer castells de 9 compostos: les que compten amb un gran potencial de castellers de tronc i amb una massa de camises ingent.

Ha estat un exercici complicat, trobar consensos o coincidències, a l’hora de plasmar la singular fita en una taula: la de dir on està el nivell de dificultat de fer els dos castells de 9 bastits alhora. Hi ha debat, com era d’esperar. En aquest sentit hi ha qui ha manifestat que no s’han de barrejar castells i fites exòtiques com aquesta, tot i que és cert que en els nou pisos pot haver certa necessitat de comparar fites. En d’altres nivells sembla que resultaria molt més estrany valorar si dos  pilars de 6 simultanis són més que un espadat més gran o si el 3de8 i 4de8 simultanis són més que un 5de8. Algunes de les personalitats consultades es refereixen a aquest exercici com allò de comparar peres amb pomes i que porten cap a un debat estèril: els sembla que mai serà objecte de puntuació i que en una gran cita no s’hi veuran castells simultanis. Algunes de les veus consideren que aquestes fites no han de ser objecte de comparació: tenen un mèrit addicional incomparable com també el tenen els castells femenins, els castells alçats en indrets singulars, els vanos al pilar o els pilars caminant.

Les dues ocasions en què s’ha vist aquesta demostració de potencial –i tècnica– han estat diades grans, però no de les que més pesen en el calendari de les colles en qüestió. A Vilafranca, els verds, els van fer el 31 d’agost de 2001, per Sant Ramon. A la plaça hi eren els Xicots de Vilafranca, que no els va agradar massa que es fes aquest divertimento en una diada de colles locals. A Valls, la Colla Vella, es van veure per Sant Joan del 2018 i no va ser objecte de polèmica , com si ho havia estat en alguna altra ocasió de castells simultanis.

Aquesta proesa inqualificable ha generat admiració però també ha passat desapercebuda en les estadístiques del realitzat en aquests darrers 40 anys. Situar-lo en un gràfic ha suposat un exercici d’anàlisi tan necessari –pel gràfic– com innecessari: perquè no atorga cap valor concret o aplicable. En definitiva, els dos castells de 9 alhora, es tracta d’una gesta que ha de venir tot sola i a la que les colles no destinaran massa temps de forma expressa a preparar-la. Tampoc sembla que cap colla renunciaria a tirar un castell de màxima dificultat, dels premium, a canvi dels dos bàsics simultanis. Aquí podria estar el valor real de la fita. La pregunta definitiva podria ser: quin és el castell, de major vàlua, que deixaries de fer, en la ronda en qüestió, per fer els dos simultanis?