
Ha estat una diada de la Candela atípica, però no per aquest motiu menys interessant. Atípica pels condicionants sanitaris –que òbviament han reduït possibilitats, aspiracions i quantitat de camises–, però també per la notable diferència entre les dues colles, visibilitzada en el resultat final dels castells fets, però no només en això… Atípica també per l’agradable temperatura que regnava al migdia a la plaça del Blat: 17 graus, que si fem cas al refrany (“si la Candelera riu, l’hivern és viu”), les primeres diades de l’esperada temporada del 2022 seran amb abric. I atípica, per últim, perquè –com ja va passar en la darrera Santa Úrsula— avui el que realment era important era ser-hi, cadascú amb el seu color de camisa i amb la vista fixada en el futur immediat.
De totes les diades castelleres que es fan a Valls al llarg del calendari, la d’avui és la més estrictament vallenca. Però probablement sigui la que ocupi un lloc menys important en les prioritats dels locals. Avui a Valls el que realment és important és la Processó, que aquesta tarda preveu aplegar 1.500 persones, entre els quals el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El 2 de febrer dels anys acabats en 1 (enguany en 1+1) són dies d’exaltació a Valls. Un dia per ser-hi present.
Per aquest motiu, el més important en la diada castellera d’avui era ser-hi present, malgrat que les dues colles ho hagin fet en nivells diferents. La Vella ha aplegat un nombre considerable de camises, amb la doble intenció de mostrar les seves capacitats socials i de nivell tècnic amb castells de 8. La Joves ha reunit un nombre més just de gent (segons l’app de la colla, hi havia 135 castellers apuntats) i ha renunciat a alçades pensant en un futur ple d’interrogants: tot indica que la d’avui haurà estat l’última actuació de Jaume Martí com a cap de colla.

Els plans anunciats s’han complert i les dues colles han plantejat els seus castells sense problemes ni entrebancs. La Vella ha sortit de 3de8 i ha continuat amb el 4de8. Els poms de dalt de tots dos castells eren diferents, amb una clara intenció d’ampliar fons d’armari, en la terminologia d’Albert Martínez, un dels caps de colla que millor sap llegir els moments i els temps. El 2de7 ha tancat una actuació, que ha deixat un bon gust de boca entre la parròquia del Portal Nou.

Tampoc, òbviament, ha tingut cap mena de problema la Joves per fer els seus tres castells. Ha sortit de 3de7, ha continuat amb el 4de7 i ha acabat amb el 4de7 amb el pilar. En ple procés de transició amb la canalla (aquest és un dels principals reptes que tindran la majoria de colles un cop reactivin en poques setmanes l’activitat), han hagut de fer combinacions d’edats i mides en alguns dels poms per garantir la fiabilitat plena que han exhibit. Que l’ambient intern estigui enrarit al carrer Gassó no és cap novetat, però tant avui com diumenge a la Trobada, la immensa majoria de converses en el rotllo vermell gastaven el mateix to pessimista i escèptic. Molts no entenien que avui hagin pogut fer castells i fa tres dies, no, tot i que el problema real no és aquest, sinó més de fons. Se’n sortiran, com han fet sempre gràcies a la rauxa impagable que els distingeix, però el desgast reiterat acaba passant factura.
