La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) obre nova etapa, en què les colles punteres estan destinades a jugar un paper més rellevant. El flamant president, Joan Ibarra, en representació de la Colla Vella, preveu marcar un ritme que imprimeixi més ambició a un món casteller que surt tocat dels dos anys de pandèmia i amb molts interrogants encara per resoldre. Els objectius que hi ha damunt la taula són diversos, però en destaquen dos: per una banda, tornar a solidificar la base social i institucional de l’univers casteller i, per una altra, recosir les relacions entre colles dins l’organisme, que en els últims anys han tingut acusades diferències en aspectes concrets, com els drets televisius, la represa castellera o altres elements d’organització interna.

Els primers a entrar en el Museu. La primera mesura del nou president –escollit el dia 26 en l’assemblea de la CCCC celebrada a Vilanova– ha estat traslladar la seu de la Coordinadora al Museu Casteller. Ahir dilluns, la junta ja va celebrar la primera reunió encapçalada per Ibarra en l’esperat i anhelat equipament casteller, que fa massa anys que dorm a l’espera d’una obertura que no acaba d’arribar mai. Els primers a entrar-hi ha estat la junta de la Coordinadora, i amb la idea de no sortir-ne.

La CCCC abandonarà en breu l’oficina lúgubre situada a la plaça del Blat que ha fet servir en els darrers anys, gràcies a una subvenció aportada per l’Ajuntament de Valls, i el substitueix per un espai quatre vegades més gran. La reunió de la junta d’ahir era visible des del carrer de Sant Oleguer als ulls dels vianants que circulaven pel nucli antic de Valls. En les properes setmanes, l’entitat acabarà d’efectuar el trasllat. En les noves instal·lacions, la CCCC disposarà despatxos, sala de reunions i magatzem, tot per estrenar.

Mateixa junta. La presidència de la CCCC ha canviat, com ja estava previst, però la junta no (com també estava previst). El relleu de Pau Camprovín, que ha estat president el darrer any, havia de ser ocupat per un dels dos vicepresidents, Rubén Gaón (Nens del Vendrell) i Ignasi Escamilla (Castellers de Sant Cugat). Cap dels dos va voler fer el pas, tot i que Gaón sí que es manté com a vicepresident. L’altra vicepresidència l’ocupa Xavier Bacardit (Minyons de Terrassa). És a dir, les colles de l’anomenat G-5 han passat de no ser a la presidència de la CCCC a ocupar dues de les tres places, inclosa la de màxima representació.

La resta de membres que integren la junta són el mateix Pau Camprovín (Castellers de Sants), Joan Font (Casteller de la Vila de Gràcia), Llorenç Lleberia (Castellers de Lleida), Josep Maria Cortés (Colla Joves), Lara Santana (Capgrossos de Mataró), Cristian Muñoz (Castellers de Cornellà) i Antonio Sánchez (Xiquets de Tarragona), a més del mateix Escamilla. Hi ha una plaça que està lliure, des que va plegar la Jove de Tarragona per desacords interns.

El relleu en la presidència no hauria de suposar, necessàriament, un canvi de programa, ja que la junta és la mateixa i respon a un plantejament per a tres anys, del qual només se n’ha complert el primer. Aquest punt ha estat acordat de manera explícita pels membres de la junta. Però, tot i això, també resulta evident que el canvi no serà únicament una substitució de noms.

El G-5. Un dels primers aspectes que Ibarra ha manifestat a treballar amb insistència és el bastir una relació de confiança i unitat entre les colles que integren el G-5; és a dir, les cinc punteres. Ara només n’hi ha tres a la junta (Vella, Joves i Minyons) i el president ja ha manifestat la seva voluntat que la Jove de Tarragona hi torni. El cas dels Castellers de Vilafranca no es resoldrà a curt termini, ja que les diferències són més de fons i venen de més lluny, però des de Cal Figarot s’està seguint amb interès els canvis en la junta. Els verds van votar en contra de l’informe de gestió presentat per la junta a l’assembla de fa deu deis (tot i que van avalar la resta de punts), però ja han mantingut les primeres converses amb Ibarra i han trobat sintonies. De fet, la Vella i els Castellers de Vilafranca han estat alineats en la majoria d’elements de disputa viscuts en l’interior de la CCCC en els últims cinc anys, especialment el dels drets d’imatge, on per cert totes dues s’han vist beneficiades per la subvenció encoberta (perdó: pel contracte de patrocini) amb La Xarxa.

En els propers dies se celebrarà una trobada entre els representants del G-5 per avaluar els punts en comú, teixir complicitats i buscar enteses. La trobada s’havia de celebrar fa unes setmanes en format de sopar, però finalment es va suspendre a última hora per un imprevist d’una de les persones assistents. Tot i això, els contactes entre les colles del G-5 fa temps que es mantenen, tant com des de l’estiu passat i un dinar celebrat en una masia de Valls.

En aquest escenari actual, les relacions entre les dues colles dels Xiquets de Valls resulten, a priori, bastant alineades. Durant els darrers mesos, Joan Ibarra i Josep Maria Cortès han mostrat més coincidències que diferències en els aspectes fonamentals, com ja havia passat amb Rosa Rovira, que és la membre de la Joves a la junta, tot i que fa uns mesos va demanar ser substituïda per Cortès.

Aquests aspectes fonamentals s’orienten, principalment, en dotar la CCCC de major ambició i un esperit incisiu per a defensar els interessos del món casteller. És a dir, adoptar una línia, si convé, estricta davant les institucions, resolutiva en els aspectes de funcionament i ambiciosa en els objectius a assolir. En alguns sectors d’aquestes colles es considera que s’hauria de de dedicar tanta o més energia a aspectes de presència i projecció del món casteller com s’ha fet, per exemple, en els temes d’equitat, que ha estat una de les línies principals de la junta actual. No es tracta de reduir-ne aquesta, sinó d’ampliar l’altra. La porta tot just s’acaba d’obrir…