Enguany, a més de ser una temporada especial per ser la de la represa castellera postcovid, per als Xicots té un afegit addicional, i és que demà, 11 de setembre, celebrem el nostre 40è aniversari. Tal i com ja avançava en el post que vaig fer tot just ara fa 1 any, al blog Un Xicot de Vilafranca “Qui forma part del “Club” de les poblacions amb dues colles amb 40 anys d’història, o més ?“  Vilafranca es convertirà en la quarta població que entra a formar part del “Club de les poblacions amb dues colles amb 40 anys o més”: Valls: Colla Vella (1791) i Colla Joves (1813); Tarragona: Xiquets (1970) i Colla Jove (1979); Terrassa: Minyons (1979) i Castellers (1980); Vilafranca: Castellers (1948) i, demà 11 de setembre de 2022, Xicots (1982).

Assolir una fita com aquesta no ha estat ni segueix sent fàcil per una colla petita com la nostre, i que ha de conviure al costat d’una de les colles punteres del país. Cito una frase de l’historiador Pere Ferrando, extreta del documental Xicots, 25 anys, que exemplifica molt clarament aquest fet extraordinari: “El fet de néixer una colla castellera al costat d’una de tan gran, gairebé és com un petit miracle i, més encara, si tenim en compte el nivell al que han pogut arribar els Xicots, perquè acostuma a passar que al costat d’una gran colla és molt difícil que en subsisteixi un altre”.

Pensant en quina pot haver estat la fórmula que ens ha permès arribar a aquesta important xifra dels 40 anys, dins el meu cap, l’he ordenat així:

40 = passió pels castells + amistat i activisme social + lluita i diversitat

Passió pels castells. La passió i l’amor pels castells va creixent amb el pas dels anys. Sense adonar-te vas fent dels assajos, i de les actuacions, una mena de droga que necessites per viure. I aquesta droga la necessites consumir setmana rere setmana. El hobby acaba convertint-se en passió, i la passió acaba formant part de la teva vida, i això passa mica a mica, com deia, sense adonar-te.

Castellers més veterans, conviuen amb castellers més novells, a qui miren de transmetre aquesta estima, i aquesta passió pels castells, per conèixer-los, per millorar, per comentar-los amb els companys i companyes, és una de les claus que fa que una colla agafi solera, i pugui seguir i seguir fent castells any rere any.

I ara amb les noves generacions, i la visió que ha aportat el fet casteller universitari, els més veterans també aprenem molt dels més joves. Aprenentatge i passió castellera intergeneracional.

Amistat i activisme social. Una segona palanca és la social. En primer lloc, és bàsic trobar-hi amistat. De fet, una colla castellera acaba sent com una segona família, però una família d’amics i amigues, amb qui comparteixes moltes hores, objectius, alegries, tristeses, i grans vivències i experiències. Tenir una colla d’amics a la colla, és un factor transcendental, i que permet a la vegada, que la colla castellera es retroalimenti i es multipliqui, sumant, i sumant, creixent i avançant.

I per altra banda, és important que a més de trobar amics i amigues, la colla sigui un espai d’activisme social, és a dir, que com a associació del barri, del poble, s’impliqui amb les iniciatives populars, i arreli i faci pinya amb d’altres associacions, i tingui a més, una voluntat social de generar una xarxa de suport entre els seus membres, que generi un espai de convivència per a moltes persones diverses. Persones que allà, senten que formen part d’una comunitat, que formen part d’un sistema que els necessita, i al que a la vegada, necessiten.

En una colla acabes coneixent, abraçant, sent amic de persones amb les que segurament mai haguessis coincidit en cap altre espai vital. És un entorn social únic.

Lluita i diversitat. I per últim, una característica que és molt nostre, dels Xicots i les Xicotes, i no sé si es pot ampliar a d’altres colles, com sí pot fer-se clarament amb les dos primeres mencionades.  A Vilafranca una de les coses que ens ha motivat a seguir existint i creixent, ha estat el fet de lluitar pel concepte de diversitat castellera, pluralitat i acceptació de la diferència. Lluitar de forma constant per fer-nos un lloc.

Hem hagut de ser resilients, saber subsistir, saber madurar i saber aixecar-nos després de cada caiguda. Alguns exemples: Hem sabut superar el gran repte de tenir una gran colla al costat, i tot i així, saber fer-nos el nostre lloc a la vila. Hem hagut d’explicar dia a dia, que els castells no son només d’un color, i que el fet casteller és divers, i a Vilafranca, ja fa 40 anys que és així. Fa 30 anys ens preguntaven al cercavila de la Festa Major “d’on sou vosaltres?”. Ara la plaça crida i espera les nostres fites cada dia 29 d’agost, i ens empeny a créixer i superar-nos.

Amb poca massa social, hem sabut fer-nos grans, amb dinàmiques d’assaig participatives, i sabent eficientar al màxim el nostre potencial. Una mostra n’és el fet que mai hem pogut posar sisens al 4 de 9 amb folre, però en canvi, dels 4 cops que l’hem portat a plaça, 2 descarregats, 1 carregat i 1 intent. Això sí, el 4 de 8 amb el folre a terra, el 4 de 7 net repetidament, i moooolts 4 de 6, molts. Tècnica i treball.

Hem superat moments difícils i grans reptes, com quan els nostres dirigents van crear una tercera colla a la vila, intentant deixar enrere la nostra. Vam saber aixecar-nos i seguir endavant. Vam saber reconvertir aquella complicada situació, en una empenta, i en un nou repte a superar. Un més.

L’any 1998 li vam fer l’aleta al castell de 8 pisos, ja fa 25 anys, i des de llavors, no l’hem deixat de fer mai. Hem estat colla de castells de 9 pisos, durant tres temporades. Ho tenim molt present.

I per últim, i molt important., li hem donat un enfoc femení a la colla, que és un fet molt diferencial a la Zona Tradicional.

Hem aplicat una visió molt enfocada a potenciar totes les capacitats de la dona dins la colla. Essent la única colla de la Zona Tradicional en tenir cap de colla i presidenta, caps de canalla, caps de crosses, tresoreres, secretaries, gairebé totes les posiciones de la Junta han estat assumides en algun moment per dones. I com no, també en la part tècnica, amb dones que fan de baix, i inclús de terç de castells de 8 i quarts de castell de 9! Recordem per exemple, que som la única colla del món casteller que ha descarregat un 4de8 amb 4 dones al pis de terços. I no oblidem, que la primera dona a pujar a un tronc de castells a Vilafranca, va ser Xicota, la nostra Carme Alomà, a inicis dels 80!

Sí, el crit de Xicots i Xicotes, forma part del nostre ADN, i és per això, que inclús s’ha plantejat en alguna ocasió inclús modificar el nom de la colla per visualitzar-ho encara més. Xicots i Xicotes de Vilafranca, qui sap!

I fins aquí aquesta petita reflexió, ara que en fem 40. Aquests tres ingredients son alguns dels que crec que han fet possible aquesta gran fita, 40 anys de pluralitat castellera a Vilafranca, 40 anys de castells vermells vilafranquins.