S’apropa el Concurs de Castells de Tarragona i, tot i que les cartes són força predictibles, el joc és molt incert. El d’aquest any marcarà un abans i un després per a moltes colles en aquesta represa castellera. La gamma de castells serà, més o menys, limitada i almenys l’estratègia es podrà predir en gran part. Però si algun tret compartiran totes les formacions, és la incertesa de com els anirà la partida.

Totes les colles portaran canalla nova que haurà d’afrontar-se al batibull del públic i a una plaça plena de males referències mentre pugen un castell en ronda conjunta al costat d’una colla que potser cau o no. Uns inputs que desconcentren també a les noves camises. Mesos i mesos d’assaig per aquest gran dia, però quan arriben a plaça t’adones que no és una diada qualsevol. Comencen els nervis, el mal de panxa i la pixera castellera. No vull sonar catastrofista ni posar la por al cos a ningú, però qui fa anys que toreja la Tarraco sap que és un lloc molt complicat per fer castells i on la sort juga un gran paper.

Cal fer una preparació mental prèvia? És una opció a tenir en compte dur a terme. Un assaig simulat per a què la formació s’ambienti en el Concurs? O bé, visionar edicions passades per imaginar el que pot ser? Més enllà de les típiques xerrades motivacionals del cap de colla o de provar els castells sostre, potser caldria portar les sensacions del concurs al pati d’assaig. M’explico i pensem-hi després.

Si prenem d’exemple altres activitats competitives, trobem entre d’altres, l’entrenador del primer equip de l’Arsenal de futbol, Mikel Arteta, que porta uns quants altaveus als entrenaments i posa el so ambient d’un dia de partit a l’estadi Anfield. L’afició cantant com si estiguessin en directe, com si fos un partit de debò. Per què ho fa Arteta? L’objectiu és treballar la concentració dels seus jugadors. I no és l’únic, perquè el Cadis també ho fa. Aquí ho podeu veure.

Agafant aquest exemple, no és tan desbaratat portar un parell d’altaveus potents a l’assaig i posar el so de la Tarraco al Concurs de diumenge, oi? Per acostumar a la pinya i tronc que, si és ronda conjunta, difícilment escoltaràs al o la cap de colla, per exemple.

L’equip de canalla també podria asseure’s en rotllana a tots els nens i nenes perquè tanquin els ulls i imaginin el que els agradaria viure. Des de narrar com pugen i baixen fins a com se senten quan veuen altres caure o quan sentin els crits de la grada.

Visualitzar el Concurs de diferents maneres, més mentals o més tangibles, i mirar de reproduir-lo abans d’anar-hi pot ajudar que molts castellers i canalla apartin obstacles mentals, com l’ansietat, la por o la inseguretat, i així afavorir a una execució tècnica correcta.