El pilar de 9: l’enginyeria més precisa dels castells

Al mig, prova de peu, folre, manilles i puntals amb barres a l’assaig del 26 d’octubre; als extrems, dues imatges del pde7f i del pde8fm a l’assaig del 21 d’octubre.

El pilar de 9 amb folre, manilles i puntals és la nova frontera que busca superar el món casteller, de la mà dels Castellers de Vilafranca, que el provaran el proper dimarts a la Diada de Tots Sants. 25 anys després d’haver descarregat el pilar de 8 amb folre i manilles –el primer de l’Era Moderna–, la colla que més ha dominat aquesta estructura s’ha plantejat assaltar la que potser és l’obra d’enginyeria més precisa del món casteller.

No és la primera vegada que els Castellers de Vilafranca aborden el pde9fmp. El van portar a plaça ara fa vint anys, a la Diada de Tots Sants del 2002, però la construcció es va ensorrar en el mateix moment que sonaven gralles. Les semblances, però, entre tots dos pilars són més aviat poques. L’actual és un pilar força més lleuger de pes. Però, sobretot, el que ha canviat és el procés de construcció de les tres bases que van damunt del peu, que ha evolucionat i s’ha tecnificat notablement.

84 castellers al folre, 39 a les manilles i 11 als puntals. En el disseny de l’actual pilar de 9, els responsables tècnics dels Verds –sota el comandament del cap de pinyes, Joan Torrents– han estudiat els pesos i els equilibris i el procés d’ascensió amb acurada precisió. El disseny marca 84 persones al folre, 39 a les manilles i 11 als puntals (el quart, el fals quart, dues crosses, un cordó, una agulla, dos vents, unes mans pel davant i dues pel darrere). Respecte les manilles d’un pde8fm han tret les terceres mans, els segons vents i els quatre laterals (o girats).

L’interrogant principal que acompanya qualsevol visió imaginària d’un pilar de 9 és: com s’aguanta un pilar de 6 en una quarta base, amb tot el moviment intrínsec que l’acompanya i amb només cinc mans? En els darrers assaigs d’ahir dimecres i divendres passat, els vilafranquins van demostrar que és factible. Tots dos dies han fet el pilar de 8, amb el folre del de 9 a terra, les manilles a sobre i els puntals al capdamunt. És a dir, han aguantat el pilar de 6 amb cinc mans. I amb una capacitat i demostració inqüestionable. El pilar és tècnicament bo, no pesa en excés i està lligat amb unes mans acostumades a anar allà dalt. Però, a més, tot el conjunt ha estat dissenyat amb un complex i precís sistema de repartiment de pesos que alleugereix el nucli central. I l’alleugereix, però, òbviament, continua sent un punt de càrrega extrema. Per aquest motiu, una de les principals preocupacions dels tècnics vilafranquins és neutralitzar, en la mesura del possible, la gran quantitat de pes que suporta el nucli del peu.

Repartiment de pesos i sincronització. En aquest desplegament de repartiment de pesos han adoptat tècniques pròpies dels govindes, que consisteixen en què alguns castellers de les manilles i dels puntals van lligats de mans per altres que van a sota. Això contribueix a estabilitzar-los, però també descarrega una part del pes físic, que així no cau únicament de manera vertical. Per exemple, hi ha primeres mans de les manilles que van agafats pel que serien laterals seus del folre. També els vents de les manilles porten castellers al darrere que els lliguen per sota les aixelles fent funcions de crosses.

L’altre element clau en l’èxit de la construcció és la sincronització a l’hora de pujar, així com la seva rapidesa. La construcció es va alçant, mentre a les bases inferiors encara es col·loquen peces. És a dir, quan s’estan col·locant els dos quarts, estan acabant de pujar les darrers persones del folre i mentre pugen els puntals, també ho fan els últims de les manilles. Tothom sap quan ha de pujar, sense necessitat de sentir la veu que crida la seva posició.

La velocitat és l’altre aspecte determinant. Per aguantar una estructura d’aquesta envergadura hi ha un límit de temps; per aquest motiu, la durada és crucial. En els dos pilars de 8 amb manilles i puntals que han fet a assaig han aconseguit reduir gairebé un minut respecte el pde8fm que van plantar per Sant Fèlix: en aquestes dues proves a Cal Figarot l’aixecadora s’ha col·locat quan a la diada del 30 d’agost sonaven gralles. Poca broma.

Puntals, ajuts o remanilles. Per fer possible aquesta immensitat, els Verds han tirat, òbviament, de la seva experiència en les construccions amb manilles (són la colla que més n’ha fet, amb diferència), així com de la tecnificació que hi han aplicat. Els dos pilars de 8 dels últims dies han resultat proves determinants, però també n’han realitzat amb les barres, pujant-hi la meitat de l’estructura, una tècnica que apliquen diverses colles per a poder assajar sense la necessitat de disposar de tots els elements que hi van a la construcció.

El pilar de 9 és un territori pràcticament desconegut, tot i els assaigs que els vilafranquins van realitzar fa vint anys. Aquell any, l’aleshores cap de colla, Francesc Moreno Melilla, va parlar del pilar de 9 amb folre, manilles i remanilles i els seus responsables de pinyes, David Miret i Joan Badell, van efectuar els primers dissenys d’una construcció inèdita. També la Colla Vella se’l va plantejar l’any 2014 i van fer-hi algunes proves, però finalment l’estructura (a Valls batejada com pilar de 9 amb folre, manilles i ajuts) no va anar a plaça.