Han estat dues Santa Úrsules en una: en la primera tot ha vingut cara i en la segona, gairebé a la meitat de la cita, tot s’ha girat en contra. Les colles han aconseguit alguns dels estratosfèrics objectius que s’havien plantejat, però no tots: la Joves s’ha quedat just a mitges, mentre que la Vella s’hi ha situat força més a prop. La diada s’ha decantat de la banda dels rosats, tot i que ha deixat un gust agredolç al final i ha posat de manifest que la pressió de les grans construccions que ha de suportar la canalla mereixeria una reflexió a banda.

Primera ronda trepidant. L’actuació estava prevista que comencés just després d’Els Segadors, fixats a les 12.15h, però el primer castell no s’ha alçat fins les 12.40h. Ha estat el 4de9 sense folre de la Colla Joves, que ha guanyat el sorteig realitzat a la planta noble de l’Ajuntament. L’artista Pilarín Bayés, ambaixadora dels Xiquets de Valls enguany, ha llençat la moneda i ha sortit la creu que havia triat Pere Rico, cap de colla dels vermells.

El 4 ha fet honor a la seva condició de castell total. Elèctric i compacte, ha pujat ferm i, tot i que s’ha tancat en els pisos superiors, ha mantingut l’estabilitat necessària per a poder-se descarregar. Ha estat un moment pletòric per als castellers de la Joves i per al conjunt de la plaça, que ha aplaudit la fita com realment es mereixia. L’inici de la diada era immillorable per a la Joves: un castell de la màxima dificultat i descarregat. En aquell moment, poc es podien imaginar que seria l’única alegria que tindrien…

El cop damunt la taula de la Joves no ha fet canviar els plans d’Albert Martínez, cap de colla de la Vella. De sortida, havia triat el castell, aparentment, menor dels tres que portava en cartera: el 4de9 amb folre i el pilar. Potser caldria subratllar la cursiva del menor, ja que es tracta del fins ara únic castell de 9 amb l’agulla vist aquesta temporada. La construcció ha pujat decidida i forta, però amb afectacions en diversos punts del tronc i el pilar, que han estat salvats i controlats pels seus castellers. El folre, compacte, ha mantingut la solidesa en tot moment i en la descarregada del pilar, l’habilitat dels seus components ha permès portar l’empresa a bon port.

Els dos castells de la primera ronda han estat àmpliament celebrats als respectius rotllos. Crits de “I Joves, i Joves…” i “I Vella, i Vella…”, que han il·lustrat perquè aquesta diada té una màgia inigualable, en què resulta crucial el que fan les pròpies colles, però també el que fan (o deixen de fer) els rivals.

La segona ronda ha decantat la diada. Amb l’èxit del seu segon 4de9sf de la temporada, la Joves s’ha disposat a escriure una pàgina memorable de la seva història: descarregar en una mateixa actuació el 4de9sf i el 2de8sf. Fins ara, quan havia aconseguit casar els dos castells, un s’havia quedat carregat.

La Joves havia provat el 2de8sf tres cops enguany: a la Diada Nacional, que es va quedar a un pèl de ser carregat (la colla el va donar com a coronat) i els dos del Concurs: un intent i un altre carregat. Un resultat, sens dubte, injust per a la feina feta a assaig, on la fràgil estructura s’ha completat en més de mitja dotzena d’ocasions. La darrera va ser divendres… després d’una que va fer llenya.

La canalla, sempre pendent del que passa als castells, havia pres nota de l’acumulació de caigudes del 2de8sf. I ho ha manifestat en el moment que la construcció ha anat a plaça. Amb els quarts ja col·locats, abans de sonar gralles, el peu s’ha hagut de desmuntar, ja que la canalla encara no havia sortit del minúscul quarto on la Joves ha de gestionar en cada diada local als més petits (en no disposar d’un espai amb millors condicions i majors dimensions, per cert). Ha estat un avís clar.

La Joves hi ha tornat i la canalla, aquest cop, ha sortit. Però, probablement, en les pitjors circumstàncies: algun d’ells amb llàgrimes als ulls. I quan això passa, el següent pas acostuma a estar cantat: dubtes i tirar-se enrere. Els dosos, ja col·locats, s’han tancat un pèl i això ha dificultat l’entrada de l’aixecador, que, tot i intentar-ho, ha optat finalment per baixar, quan l’enxaneta ja arribava a l’esquena de l’altre dos. El sotrac ha acabat en caiguda. El pitjor que podia passar per a la canalla. Un cop dur per a la Joves, que ha vist que el casament dels dos desfolrats tampoc es podria fer avui. Han optat per fer un 3de9 amb folre abans de continuar amb un altre dels grans reptes.

A l’altra banda de la plaça, el guió ha estat radicalment diferent. També amb una feina d’assaig impecable, la Vella ha atacat el 2de8 sense folre, que aquest any havia aconseguit descarregar un cop (a la diada del Primer Diumenge de Festes, a Tarragona) i carregar-ne dos (Sant Fèlix i Concurs). Els resultats a assaig, sumats a la confiança del conjunt de la colla en aquesta construcció, han estat determinants en la seva execució. Ha estat un 2 impecable, que no ha patit en cap moment cap contratemps i que, aplomat i amb uns dosos que han realitzat una feina extraordinària, ha aconseguit arribar a bon port.

La celebració ha estat de les que fan època. Alegria, crits, càntics, abraçades, felicitacions… i la satisfacció que, en segona ronda, ja se sabien guanyadors de la diada. Una fita que, després de la derrota del Concurs, era de suma importància per als castellers rosats i la seva parròquia.

La tercera ronda: esperança, incertesa i calvari. La tercera ronda havia de permetre segellar, per a la Joves, una bona diada i, per a la Vella, l’oportunitat de citar-se de nou amb la història. Els primers atacaven el 5de9 amb folre, coronat dos cops enguany; els segons, el 3de9 sense folre, el castell només vist en la Santa Úrsula de 2019.

El 5de9f de la Joves ha pujat amb decisió, però amb tot el pes dalt ha començat a patir un moviment constant, que s’ha fet major a mida que avançava la seva execució. L’enxaneta –ràpid i brillant– l’ha carregat mentre el bellugueig s’accentuava. Han aconseguit sortir els dosos del dos i, quan ho feien els del tres, el castell no ha donat més de si i s’ha desplomat. La caiguda no ha permès fer justícia a la feina dels vermells enguany amb el 5.

Just caigut, la pinya no ha pogut aguantar el pes del folre i ha cedit una part, tant que s’ha acabat obrint parcialment. I això és el pitjor que li pot passar amb una construcció com aquesta, amb tanta gent a sobre. Ha estat una trinxada, que ha provocat un grapat de contusionats, lleus, però que han requerit atenció o previsió sanitària.

La quantitat de castellers de la camisa vermella que han hagut de ser atesos a la infermeria de l’Ajuntament ha estat significativa i rellevant. L’equip mèdic era el mateix de les anteriors Santa Úrsula, preparat per atendre les necessitat dels castells que cauen, però potser insuficient quan es produeix un fet poc habitual, com és l’obertura d’una pinya que acaba provocant un nombre de contusionats superiors a l’habitual.

Aquesta elevada quantitat de castellers atesos ha col·lapsat la infermeria (quan feia 40 minuts de la caiguda, encara n’hi continuaven arribant). Amb les instal·lacions plenes i els equips sanitaris ocupats, el protocol estableix que la diada s’ha d’aturar, ja que els serveis no podrien atendre noves necessitats. La situació ha generat un impàs, que ha acabat sent de 60 minuts. La Vella tenia a punt el 3de9 sense folre per a la tercera ronda, però ha hagut de gestionar aquesta llarga espera, amb nervis i una tensió controlada, però tensió, al cap i a la fi, ja que no pocs castellers rosats en feien lectures paral·leles d’algunes de les arribades posteriors de castellers de la Joves per ser atesos (La situació també ha permès que hi hagués grups de converses amb castellers de totes dues colles, un fet inhabitual en una diada de Santa Úrsula). I per si no fos poc, l’espai de la canalla titular era al costat de la infermeria. El detall no és menor…

Finalment, la situació s’ha desbloquejat amb una conversa entre els caps de colla i el responsable mèdic. Una hora després, i quan els rellotges marcaven les 16h, s’ha reprès la diada. I s’ha fet amb el castell de major complicació dels alçats mai en la història.

La Vella havia dipositat esperances en el 3de9sf. I el que s’ha vist a plaça ha avalat aquesta confiança. Potser ha estat el millor 3de9sf alçat mai (junt amb el segon de la Joves a la Santa Úrsula del 2019). Ferm i rodó, ha mantingut la mida i ha mostrat corda suficient. Amb el que gairebé ningú hi comptava, però, és que pogués sorgir algun dubte a dalt de tot. Així ha estat, l’enxaneta ha començat a pujar, però quan ha arribat al quart s’ha aturat, ha mirat avall i ha baixat entre la desesperació de la plaça. Li han fet tornar a pujar, perquè el castell es mantenia a lloc, amb l’aixecador continuant amunt i col·locant-se. Però ja no tenia sentit, l’enxaneta no ha arribat ni al terç. Ha fet marxa enrere i el castell ha acabat cedint.

Entre tots els supòsits previstos pel calculador i metòdic Albert Martínez, difícilment s’havia contemplat l’opció que el 3de9sf aniria a plaça a les 16h, després d’una hora d’aturada, i que uns dubtes imprevisibles acabarien avortant l’operació.

La Vella ha fet un 3de9 amb folre per tancar la tercera ronda i havia previst abordar el pilar de 8 amb folre i manilles. Però era massa tard, hi havia un desencís acumulat i, a més, començaven a caure algunes gotes de pluja…

Santa Úrsula ho aguanta tot. També que hi hagués dues Santa Úrsules tan radicalment oposades en una mateixa. Per aquest motiu és la diada que només poden protagonitzar els néts dels besnets que es van inventar això dels castells.

Diada de Santa Úrsula
Colla Joves Xiquets de Valls: 4de9sf, (i)2de8sf, 3de9f, 5de9f(c)
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4de9fp, 2de8sf, (i)3de9sf, 3de9f

Llegiu més:
Un espai massa petit per a una diada tan gran (26 d’octubre de 2022)
Anàlisi de la durada de Santa Úrsula (25 d’octubre de 2022)
Grandeses i misèries de Santa Úrsula (24 d’octubre de 2022)