La relació les colles universitàries i el món casteller és força recent, comparada amb els anys que fa que fem castells. Ara bé, durant aquests vora 30 anys des del naixement d’aquest col·lectiu de colles format majoritàriament per estudiants universitaris, l’aportació que han fet i continuen fent al global del fet casteller, és ben notòria.
Com a gran exemple que són els castells de la diversitat en la nostra societat, l’evolució dels castells ha anat de bracet amb l’evolució del teixit social del nostre país. Només cal tenir una conversa amb un casteller veterà i que t’expliqui com ha canviat la seva vida, però sobretot els castells des que ell feia d’enxaneta, fins ara que s’ho mira des de la barrera. És, però, a les darreres tres o quatre dècades on trobem una explosió castellera més considerable i també és aquí on les colles universitàries agafen un paper rellevant per acompanyar el boom casteller i posar el seu granet de sorra en el creixement i evolució dels castells.
Per començar a desglossar la contribució de les colles universitàries, començarem per aspectes més genèrics i acabarem entrant en temes més concrets. Un d’aquests aspectes genèrics, és l’intercanvi de coneixement. En una colla universitària hi podem trobar persones que formen part de multitud de colles convencionals de tots els nivells i fins i tot gent que fa castells per primer cop. Per aquest motiu, acaben convergint maneres de fer, idees i coneixements molt diferents per treballar i assolir el mateix objectiu. Tot plegat sense ningú que porti molt temps a la colla i et digui que les coses només es poden fer d’una manera, perquè sempre s’han fet així. La capacitat de qüestionar-se durant cada temporada o a cada assaig com s’han de fer les coses amb l’única finalitat de millorar, evolucionar i encaixar les peces que tens de la millor manera és una habilitat vital per la subsistència d’una colla universitària i que molts cops escasseja a la resta del món casteller.
Aquest factor es multiplica quan parles d’integració i de participació. És evident que els lideratges a una colla universitària, recauen en gent jove que molts cops és la primera ocasió que s’afronta al repte de gestionar col·lectius grans i variats. De fet, té una adversitat afegida en tant que els equips que dirigeixen les colles universitàries tenen durades molt curtes, d’un any o màxim dos, per la rotació natural de gent que pateix la colla fruit de la curta durada que implica l’etapa universitària.
Tota aquesta formació exprés de castellers en llocs de responsabilitat és un dels grans beneficis que aporta el món universitari al món casteller en general. I és que un dels grans problemes de les colles és trobar i formar gent implicada per tirar endavant de manera altruista projectes que requereixen molta dedicació. Ara bé, si dins de la colla tens castellers que tenen experiència en la gestió d’una colla, el relleu generacional esdevé un obstacle menys complicat i a la vegada el jovent té més atreviment a l’hora de fer el pas i assumir el pes de les diverses àrees del col·lectiu.
Empoderament de la dona. Si parlem de nous lideratges i de la preparació del jovent que aporten les colles universitàries a les convencionals, una altra gran contribució de les colles universitàries, és l’empoderament de la dona al món casteller. Justament, les colles universitàries sorgeixen quan al món casteller ja s’havia normalitzat la participació femenina. Ara bé, el pes que assumien les dones a les colles continua sent força desequilibrat vers el dels homes. No obstant això, a les colles universitàries la mostra de persones que en forma part, sempre ha estat força equitativa en temes de gènere des dels seus inicis. Partint d’aquesta igualtat de gènere, era i és habitual veure dones ocupant càrrecs al capdavant de les colles universitàries i prenent part en posicions castelleres que no sovintejaven a les colles convencionals. Per sort i gràcies en part a aquesta implicació femenina que van potenciar les colles universitàries des del seu inici, l’equilibri de gènere el veiem reflectit al món casteller convencional.
Entrant a analitzar aspectes més concrets, un dels més distants entre les colles universitàries i convencionals és la canalla. Encara que sembli difícil, la gestió de la canalla en una colla universitària acaba donant solució a problemes que ens trobem a la resta del món casteller, per molt diferents que siguin el perfil de canalla que té cada col·lectiu.
La gestió dels poms de dalt adults. El fet de tractar amb poms de dalt adults, fa que la gestió mental i psicològica d’aquests sigui imprescindible en el transcurs de la temporada, i encara més quan s’afronten grans reptes. Poder comptar amb un pom de dalt que és capaç d’analitzar les diferents situacions que es troben, de comunicar aspectes tècnics que des de fora no es veuen i de ser prou madurs per a tirar avall un castell si no hi veuen les garanties necessàries, és un avantatge sempre que es treballi conscientment i es faci partícip a la canalla de les decisions que les afecten directament. Molts cops, pel fet de tractar amb nens i nenes, l’aspecte psicològic es treballa poc amb la canalla en colles convencionals. És evident que el feedback i l’anàlisi d’una persona adulta mai serà com el d’un nen, però per aquest motiu és encara més important insistir en aquest treball mental, ja que després poden tenir comportaments imprevistos que amb un equip de canalla i una dedicació adequada segurament s’haurien pogut llegir amb antelació i corregir abans que ens agafessin per sorpresa i ens condicionessin algun castell.
Parlant de canalla, però a la vegada sent un tema que implica a tota persona que forma part del col·lectiu, un dels punts que les colles universitàries han treballat intensament, són els estigmes físics. Un dels principals problemes que tenim a la societat de la qual formem part. Molts cops acabem jutjant castellers i castelleres que volen fer castells per la primera aparença que en tenim i automàticament els classifiquem en grups de la colla per posicions, com si no fossin aptes per qualsevol altra.
Si hi ha un aspecte tècnic que es valora molt en una colla universitària, aquest és la polivalència. A les colles universitàries es treballa perquè tothom, assagi, perfeccioni i tingui l’oportunitat de provar com més posicions millor. Hi ha castellers que és evident que mai faran una posició per les seves condicions, però també és cert que poden ocupar diverses posicions i no només centrar-se i avorrir-se sent lateral tota la seva vida, per exemple. Classificar la gent en posicions concretes pot servir per perfeccionar-los en un lloc, però a la llarga et resta potencial a l’hora de trobar solucions quan et falten peces i també pot acabar esdevenint en una manca de motivació del casteller per falta de reptes o premis individuals.
Tot aquest treball tècnic en l’àmbit canalla, troncs, pinyes i qualsevol component del castell, necessita una rigorositat als assaigs. Si sumem totes les limitacions que es troba una colla universitària, com poden ser la limitació de treballar amb canalla adulta, la renovació constant dels seus components, la conciliació amb els horaris estudiantils, laborals i familiars i el fet de comptar amb força gent que mai ha fet castells, no podria traduir-se en grans resultats sense una optimització portada al màxim del temps d’assaig i dels castellers dels quals disposes per fer les proves.
Tècniques d’assaig. Cada cop veiem tècniques d’assaig que són habituals en colles universitàries que acaben fent-se lloc a la resta del món casteller. I és que no és gens estrany veure com colles dediquen temps a ensenyar als nous components amb una escola de castells, mentre que abans l’aprenentatge era força més autònom. Incidint molt en dos punts molt importants, la seguretat, que és la millor inversió de temps que pots fer amb qualsevol casteller nou, i l’aprenentatge de tota mena de posicions. Encara que després un casteller acabi centrant-se en unes posicions concretes, és bo que provi posicions que per les seves característiques mai ocuparà per veure l’esforç que implica cada una de les diferents posicions del castell.
Altres maneres de treballar que podem trobar en les colles universitàries són les proves simultànies. Sigui en forma d’estructures netes o treballant a la vegada en dos indrets diferents del local, poms i pinyes. La qüestió és augmentar el rendiment de l’assaig pel que fa al nombre de proves totals que es poden fer en les dues hores aproximades que dura l’assaig.
Per últim, una tècnica que també trobem és l’assaig dels castells per parts, com ara fer mitja estructura de 2 agafada a unes barres a la paret. Permetent fer un treball que normalment és de folres, manilles i recentment també de puntals que sense aquestes tècniques abans només podies fer quan eres molta gent. La sensació d’estar agafat a una paret fixa no és la mateixa que estar agafat a una altra persona, però a partir del primer cordó que no agafa paret, trobem un treball gairebé idèntic al que et pots trobar posteriorment quan has de fer el castell en condicions normals.
Treure més rendiment dels assaigs quan ets poca gent i així aprofitar els assaigs més multitudinaris per fer proves grans on prèviament ja s’han fet correccions, ha estat clau per veure les grans estructures que hem vist als últims anys. Algunes de les quals eren impensables sense aquesta evolució en el treball que fan les colles al local.
Finalment, després de la parada castellera que hem tingut per la pandèmia de la Covid-19, molts s’han sorprès al veure que el nivell de moltes colles durant la primera temporada postpandèmia. El cert és que per les colles universitàries, gairebé cada temporada és postpandèmia, en tant que han de treballar sense la majoria de castellers que formaven la colla la temporada anterior i sense aprofitar gran part de la feina feta. Aquesta facilitat, que és extremadament complexa, de mantenir el nivell quan estàs constantment en renovació, ben segur que ha estat una contribució més de les colles universitàries al món casteller i que durant l’any 2022 ens ha permès tornar a gaudir dels castells com si res no hagués passat.
