Si hi ha un consens evident en el món casteller és a l’hora de valorar que la temporada del 2022 va tenir un nivell molt més alt del que es podia esperar, i que la represa de l’activitat ha estat molt més ràpida del que es preveia. Al febrer, per la trobada de les Decennals de Valls, es discutia si es podien fer castells o no, i al novembre, en tancar-se la temporada, el balanç va incloure cinc colles que van fet l’aleta a castells de gamma extra, i tres més que van descarregar a plaça castells de nou. I, per postres, vam veure el pilar de 9 dels Castellers de Vilafranca, els primers puntals que es veuen en la història, que obren noves portes i fixen nous límits del que podem arribar a veure a les places.

La part negativa del balanç el trobem a les colles petites, les que no van poder fer, com a mínim, un castell de sis. Abans de la pandèmia, el cens de colles incloïa un centenar d’entitats, i el 2022, les colles que van fer algun castell de sis ha quedat fixat en 87. La resta, van passar l’any en blanc, o amb actuacions amb castells menors, però que van permetre mantenir la flama social de les colles.

En el context de recuperació, fins a quin punt públic i crítica havien de ser exigents amb les colles? La pandèmia va tallar el discurs imperant, de reclamar (o d’exigir) a les colles un creixement constant, que fessin passes endavant, que anessin a buscar l’impossible, cadascú al seu nivell. I a l’inici de la temporada del 2022, aquesta exigència es rebaixava, s’assumia el caràcter extraordinari del moment i el discurs que resumia la frase: “si podem veure alguna tripleta al Concurs ja firmo”, s’acceptava en línies generals. Però ben aviat es va veure que en alguns locals de colla es vivia una mena de rebel·lió contra aquest conformisme, que es treballava per accelerar el procés de recuperació. Potser el fet que era any de Concurs de Castells contribuïa a aquesta rebel·lió. I val a dir que on més es va viure aquesta tendència va ser al local dels Castellers de Vilafranca, i que potser la marxa que portaven a cal Figarot va arrossegar altres colles (especialment, a Valls) a jugar amb les mateixes cartes.

El balanç final és que es van aconseguir grans registres, però també que en aquest camí es van perdres alguns llençols de la bugada que s’havia estès el 2019.

Els castells no fets. Una anàlisi dels castells fets per les colles més grans (les que van poder fer castells de gamma extra) permet afirmar que totes van perdre gamma en relació amb els registres del 2019. Dit d’una altra manera, les colles, en línies generals, van poder fer els castells que es van marcar com a objectiu de temporada, però van deixar pendents castells que els eren assequibles abans de la pandèmia. En molts aspectes, als patis d’assaig es va haver de començar de zero. La canalla, tota nova i de primer any, és l’exemple més clar, però també la renovació de troncs, que en unes colles va ser més profunda que en altres. Bo és, doncs, analitzar quins castells no van fer les colles, i que el 2019 sí que havien fet, entre altres raons, perquè recuperar aquestes construccions pendents pot marcar el camí de la temporada del 2023.

En el cas dels Castellers de Vilafranca, que va ser la colla que va plantejar la represa de manera més accelerada, l’absència més significativa que van tenir a plaça va ser la dels castells de 9 amb l’agulla. Només en van portar un a plaça, el 4de9fa, i quedava en intent. Per contra, el 2022 els va servir per recuperar el 5de9f, que el 2019 no havien assolit.

Hi ha una colla a qui les coses, dades en mà, li va anar millor el 2022 que el 2019. La Colla Joves Xiquets de Valls va recuperar el 2022 el 4de9sf i el 5de9f, carregat tres cops. Li va quedar pendent descarregar el 2de8sf, però la gamma aconseguida li va permetre obtenir el segon lloc al Concurs de Castells. El repte del 2023 serà descarregar el que va quedar pendent i ampliar el ventall de castells per portar a plaça.

En el cas de la Colla Vella, en la temporada del 2022 va perdre el seu emblemàtic 4de9sf i també el 5de9f, deixava en només carregat el 2de9fm, però va mantenir un sòlid 2de8sf i va ser l’única colla que va tenir èxit amb els castells de 9 amb pilar. La Vella va acabar temporada sense haver intentat cap de les construccions de deu pisos, que no intenta des del 2018, i que defineixen els deures de futur de l’entitat.

Els Minyons de Terrassa tancaven el 2022 amb un únic castell de gamma extra, el 2de9fm que assolien a l’última actuació de la temporada. Uns registres molt allunyats dels del 2019, quan havien aconseguit, a més del 2de9fm, el 9de8, el pde8fm, i el 3de10fm carregat.  Finalment, la Colla Jove Xiquets de Tarragona va tancar el 2019 amb un ventall ampli de castells: 5de9f, 9de8, pde8fm, 4de9fp carregat i, fins i tot, havia intentat el 3de10fm. El 2022, en canvi, es tancava només amb el 2de9fm carregat a l’última ronda del Concurs de Castells.

La pèrdua de gamma o, si es vol, la gamma que les colles van deixar pendent en aquesta temporada de transició, pot marcar el camí de la temporada del 2023.

L’anàlisi podria anar més enllà, i valorar la temporada, per exemple, dels Moixiganguers d’Igualada, que, al seu nivell, van accelerar a un ritme similar al dels Castellers de Vilafranca, especialment en la primera meitat del calendari, o els Xiquets de Tarragona, que van sovintejar amb solvència els castells de 9, mentre Capgrossos de Mataró o Castellers de Sants van aconseguir gairebé in extremis aletes de 9, o els Xiquets de Reus, que no van poder revalidar els nou pisos.

Èxit o fracàs? Es pot parlar de fracàs en el cas de les colles que van quedar lluny dels registres del 2019? Cadascú pot tenir el nivell d’exigència crític que vulgui, però és innegable que, globalment, el nivell assolit cal considerar-lo un èxit i que no era exigible recuperar durant el primer any de recuperació els nivells anteriors a la pandèmia. Entre altres raons, perquè cada colla, legítimament, havia gestionat la pandèmia com va voler o com va poder. N’hi va haver que van portar al límit la normativa que existia per poder assajar, d’altres que van considerar que no es podia posar en risc als castellers, i també algunes que van triar el camí del mig, amb molta prudència, però mantenint una certa activitat. Això, fins a l’hivern passat, perquè a la primavera la normalització es va anar imposant, si es vol, a ritmes diferents, en funció de com s’havia gestionat el període de restriccions més dur.

Els resultats, doncs, no poden fer perdre de vista que la del 2022 era la temporada de la represa, de la recuperació de la normalitat tenint en compte que en els dos anys anteriors s’havien perdut coses: el ritme de formació de la canalla, l’entrada de nous castellers, pèrdua de forma física, minva de massa social, els efectes de la incertesa social general… El nivell d’exigència no podia ser l’habitual.

Recuperar la gamma. En qualsevol cas, els castells no fets durant el 2022 serà un dels elements que marcaran el camí de la temporada 2023, que ha arrencat amb la feina amb la canalla ja feta, i també amb els troncs renovats a les colles que han fet l’aposta de repensar a fons les estructures. Les colles que plantegen la seva activitat amb termes més competitius no tindran la pressió del Concurs de Castells, i això pot afavorir que la planificació de la temporada tingui per objectiu recuperar la gamma de castells que havien tingut, sense tanta necessitat d’anar a buscar una actuació guanyadora. Així doncs, si els Castellers de Vilafranca recuperen els castells de 9 amb l’agulla i la torre desfolrada, o si la Colla Vella es reconcilia amb els castells de 10, la Joves amb el 2de8sf, la Jove de Tarragona amb el 5de9f, només per posar alguns exemples, seria un èxit dels que caldria remarcar.

És evident que tenir una gamma àmplia de castells suposa una garantia per a les colles, en la mesura que disposen de més recursos per afrontar les dificultats que sorgeixen durant la temporada. Durant el 2022, aquesta garantia es va veure reduïda i sembla clar que l’objectiu implica recuperar-la.

Puntals. El pilar de 9 amb folre, manilles i puntals va ser el gran moment històric de la temporada del 2022, que marcava un nou límit i que –per què no?– obre portes a noves construccions, com el 2de10fmp. No sabem quin recorregut tindrà el pilar carregat per Tots Sants a Vilafranca, però l’extrema dificultat, la dedicació d’assaig que requereix i la gran quantitat de camises necessàries per afrontar el repte amb un mínim de garanties, fa pensar que els puntals sovintejaran poc per les places.

El pilar de 9 va ser excepcional en una temporada excepcional, la de la represa. Els nous objectius que es poden plantejar un cop oberta aquesta porta s’hauran de fer encaixar en una temporada normal, i qui se’ls plantegi és probable que hagi de renunciar a altres objectius.

La massa social. Tot el que apuntem sobre propòsits castellers es podrà plantejar a l’hora de la veritat en la mesura que les entitats puguin recuperar la massa social que havien tingut. I això val tant per a les colles grans com les que no ho són tant. Convé recordar en aquest punt que el 2019 ja s’havia notat una notable minva de castellers a les places i assajos. Durant el 2022, les pinyes de les colles grans en les diades importants feien goig, però en molts casos, als patis d’assaig es notava força falta d’efectius. És cert que hi va haver excepcions, i convé remarcar en aquest sentit la gestió social feta pels Castellers de Vilafranca, que explica bona part del seu èxit. La tendència que se segueixi durant el 2023 en cada colla sobre aquesta qüestió pot marcar el nivell d’ambició dels objectius castellers que es puguin plantejar. Si durant el 2022, en termes generals, es va veure que la gestió del problema de la canalla v ser estat un èxit, no es pot dir el mateix amb la qüestió de la massa social, entesa com la continuïtat dels castellers que ja eren de la colla, però també com el flux d’entrada de noves camises.

Es fa difícil generalitzar sobre aquest tema, perquè cada colla és un món. Existeix una única referència de dades, que és l’estudi fet pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) sobre les colles de Barcelona: hi ha incorporació de nova gent, especialment de la franja d’edat d’entre els 18 i els 35 anys. Això vol dir que els castells continuen resultant atractius per a la gent jove, que veuen en els castells un entorn atractiu de socialització. Ara toca, doncs, que aquestes incorporacions vagin més enllà de la qüestió social i suposin una aportació tècnica que permeti a les colles una recuperació del nivell casteller.

El grau d’exigència de públic i crítica per al 2023 serà superior al de l’inici de la temporada del 2022. Segur que hi haurà qui reclami puntals a totes les grans actuacions! Ara falta que les colles gestionin bé les variables que han sorgit i puguin treballar bé per recuperar els castells que no s’han vist encara des de la pandèmia. I fer-ho tenint en compte que mantenir el que ja s’ha vist suposa una gran feinada.