Plantar el 3 i el 4de9 amb folre de manera simultània és una demostració de força i autoritat, efectivament. Però, sobretot, és el reflex –acurat i precís– que exposa la immensa capacitat de la colla que és capaç de dur-lo a terme. Els Castellers de Vilafranca ho han tornat a fer, avui en la vigília de Sant Fèlix, i han posat de manifest el seu enorme potencial.
El precedent del 3 i el 4de8. Disposar de dos troncs, dos poms i dos peus totalment diferents per plantar un 3de8 i un 4de8 alhora era, fins al tombant de segle, una fita que les colles no es plantejaven, malgrat que ja feia anys que havien aterrat els castells de 9. A l’actuació de la Diada Nacional del 2000 ho va fer la Colla Vella, en una decisió que des de la Joves es va veure com una ofensa i va provocar alguns moments de controlada tensió a plaça. El 3de8 i el 4de8 simultanis van erigir-se al quilòmetre 0, on la mateixa Colla Vella, anys enrere havia fet altres construccions alhora de manera esporàdica (al Sant Joan del 1981 va enlairar el 2de7 i el 3de7 per sota).

La proesa dels Verds. L’aleshores cap de colla dels Castellers de Vilafranca, Francesc Moreno Melilla –sempre disposat a fer un pas més–, va plantejar-se el que semblava una autèntica bogeria: posar els dos castells simultanis damunt de dos folres. Era el 2001. Feia sis anys que els Verds plantaven gamma extra i gairebé en cada temporada havien obert alguna porta nova inèdita. Aquell 2001 –que va començar amb la Vella com a vigent guanyadora del Concurs de l’any anterior–, la rivalitat entre els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa vivia els moments de màxima intensitat (el dia abans, a Sant Fèlix, l’entrada dels malves a plaça va ser lamentablement xiulada per una part del públic).
Els dos castells de 9 simultanis eren un cop de puny damunt la taula per a demostrar la capacitat dels vilafranquins per ser-hi al capdavant. Però la tasca per trobar dos troncs totalment diferents, així com totes les peces del peu no va resultar fàcil. Un dels principals maldecaps va ser la cerca de 28 crosses, en un moment en què les dones havien entrat a les colles de la Zona Tradicional, però encara tímidament.
Melilla va optar pel dia de Sant Ramon, que en aquells anys era una diada de major envergadura que la del 29. Per Sant Ramon de 1987, els Verds havien carregat el seu primer castell de 9, per Sant Ramon del 1995 van carregar el primer pilar de 8 amb folre i manilles de l’Era moderna i altres anys, Sant Ramon havia servit per a corregir o completar els resultats de Sant Fèlix. I Sant Ramon, aquell 2001, va ser l’escenari d’un espectacle inèdit i immens, especialment valorat per la gent què en sap de castells, però parcialment –i injustament– amagat en les pàgines d’història.
El 3de9f i 4de9f simultanis d’aquell 2001 van quedar, en part, eclipsats per l’històric Sant Fèlix del dia anterior (Minyons i Joves van descarregar el 4de9sf, els Verds van carregar el 3de10fm i la Vella el 3de8 per sota, en aquells moments especialment reconegut). El fet que les taules del Concurs no valoressin (ni valorin encara avui) la realització de dos castells simultanis –en uns anys en què es vivia una certa obsessió pels rànquings castellers–, també va ser un altre dels motius que van frenar la projecció d’una proesa amb majúscules.

L’hora de la Vella. Precisament, aquesta invisibilització en la taula del Concurs va motivar que els castells de 9 simultanis no tornessin a l’agenda dels Verds durant un grapat llarg d’anys, però tampoc apareguessin en les de cap altra colla. Fins que el 2018, una Vella pletòrica, comandada per Albert Martínez, que vivia els millors moments de la seva història i que aquell any s’imposaria amb rotunditat al Concurs, va assaltar la gesta.
Ho va fer a començament de temporada, per Sant Joan, quan els registres acumulats encara eren quantitativament menors (quatre 3de9f i tres 4de9f). Però la dinàmica de l’any anterior i la capacitat de Martínez per generar fons d’armari va permetre aplegar els recursos i plantejar la proesa. El 3 i el 4de9 amb folre simultanis es van alçar a la plaça del Blat a la Diada de Sant Joan, divuit anys després que els fessin de 8 pisos.

El retorn dels Verds. Els Castellers de Vilafranca han tancat avui el cercle que ells mateixos van iniciar fa 22 anys. La gesta dels Verds és una victòria, amb tota regla, del seu cap de colla, Siscu Benet. No tothom veia amb bons ulls a Cal Figarot assumir el risc dels simultanis. Alçar dos castells alhora pot ser una demostració de força, però, si va malament, pot aportar una dosi de desànim i, fins i tot, de ridícul. L’autoritat es demostra quan s’hi està en plenes condicions, com avui han fet els vilafranquins.
Diumenge a l’Arboç, els Verds van projectar el 3de9f (en primera ronda) i el 4de9f (en tercera), tal com s’havien de fer avui; és a dir, amb components diferents. Però el 4 no va anar del tot bé, ja que una rengla quedava allunyada i en el tercer intent va obligar a incorporar dos segons i un quart que també anaven al 3. Per aquest motiu que Benet i el seu equip hagin optat per mantenir els plans, el dia abans de la gran cita de Sant Fèlix, i els hagi sortit bé és una doble demostració de capacitat i potència.
Cinc repeteixen… 22 anys després. Entre el 3de9f i el 4de9f simultanis dels Castellers de Vilafranca del 2001 i els del 2023 hi ha cinc castellers de les 49 peces que té el tronc, que han repetit: Marta Bayó (aixecadora el 2001 i quint avui), Carles Mata (quart el 2001 i terç avui), Juli Selma (terç el 2001 i segon avui), Sergi Via (terç tant al 2001 com avui) i Ferran Fabré (baix el 2001 i segon avui).

Altres simultanis. Des que la Vella va fer el 3de8 i 4de8 simultanis a la Diada del 2000, altres colles ho han fet també, com la Jove de Tarragona (Diada de l’Esperidió 2010), els Castellers de la Vila de Gràcia (Vigília de Festa Major 2012), els Minyons de Terrassa (Festes Modernistes 2014) o els mateixos Castellers de Vilafranca (cursa de F1 a Montmeló el 2014). Els Verds també van fer la torre de 8 i el pilar de 7 folrats simultanis el 2005.
Llegiu també:
Cop de puny damunt la taula dels Verds amb el 3 i 4de9f simultanis (29 d’agost de 2023)
Castells simultanis: demostració de força (11 de maig de 2014)
