Els aficionats de Llorenç del Penedès, que, com cada any, van fer castells la nit del 9 al 10 d’agost van enlairar el 5de6 a l’antiga; és a dir, amb els poms tal com s’acostumaven a lligar al segle XIX. No és la primera vegada que la gent de Llorenç fa el 5 amb aquesta posició de la canalla: en aquesta població del Baix Penedès viuen els castells des de l’essència de la tradició i en l’exhibició que la gent del poble fa cada any acostumen a introduir alguns detalls desapareguts de les places. Enguany, per exemple, també van fer la torre de 6 amb doble figuereta, una pràctica, que antigament utilitzaven algunes colles com a signe de superioritat o per a divertir el públic.

En el 5de6 que va fer la gent de Llorenç els dosos estaven col·locats tal com es feia al segle XIX: el terç de la rengla del 5 (el pilar del mig) rep en la seva espatlla dreta un peu d’un dels dosos de la torre, mentre que a l’esquerra en rep un dels dosos del 3. En tots dos casos, aquests dosos estan oberts, mentre que les seves respectives parelles estan tancats; és a dir, amb els dos peus damunt del mateix casteller que tenen a sota.

Aquesta combinació en la posició dels dosos suposa que la pujada i baixada dels aixecadors i l’enxaneta sigui diferent a com ho coneixem en el 5 actual: l’aixecador del 3 puja per la rengla i l’enxaneta ho fa per la dreta, la qual cosa implica major dificultat, ja que ha de superar un dos tancat en els passos finals. A la torre, l’aixecador puja per la que avui coneixem com a rengla de sortida de l’enxaneta (que en aquest cas, és un dos obert). Un cop coronat el tres, l’enxaneta canvia de parella de dosos, passant de la faixa del dos de sortida del 3 al de l’entrada de la torre, tal com es fa avui en dia en el 7. Un cop carregada la torre, baixa per la rengla que en el 5 actual es coneix com la de l’aixecador (Veieu vídeo).

El sistema a l’antiga és més complex –i difícil– que l’actual. Implica més passos de la canalla i un equilibri de pesos i de peus en la rengla, que aporta menys estabilitat. Aquesta fórmula és la que es va utilitzar al segle XIX i començament del XX, si bé la manca de vídeos –només hi ha poques fotografies i algun dibuix– impedeix tenir una idea més precisa de si sempre es va executar sota un mateix patró.

Algunes tesis apunten que, un cop coronat el 3, l’anxaneta baixava fins al pis de sota (fos quarts en un 5de7, quints en un 5de8 o, fins i tot, sisens en el 5de9f) per tornar a encarar els dos pilars pujant-hi de nou.

1931: el darrer i el primer. El darrer 5 a l’antiga el va alçar la Colla Nova a la diada de la Candela del 1931. No queda clar, però, que el castell es descarregués, ja que aquest 5 va presentar alguna variant important en la part de dalt: només hi havia un aixecador, a més d’un enxaneta, i tots dos s’intercanviaven les funcions; és a dir, un cop coronat el 3, l’enxaneta es col·locava d’aixecador a la torre i l’aixecador del 3 li passava per sobre coronant els dos pilars.

El mateix 1931, la Colla Vella ja va fer el 5de7 segons la fórmula actual. Va ser a la Festa Major de l’Arboç, si bé el pas de l’enxaneta als dos pilars va ser, segons la fotografia, al revés de com es practica actualment. Aquests dos 5de7 de 1931, a càrrec de les dues colles de Valls, va suposar la recuperació d’aquesta estructura després de dècades desapareguda de les places, a causa de l’acusada davallada que van patir els castells a finals del segle XIX i el primer quart del segle XX. L’any abans, havia arribat el 4de7 amb l’agulla i el posterior seria el torn del 2de7 i el 4de8.

De fet, l’anterior 5de7 del que es té constància, ja en els inicis de la Decadència, segons els estudis de l’historiador Pere Ferrando, correspon també a l’Arboç en una data compresa entre 1898 i 1902. En aquest cas, però, presenta una varietat important respecte els 5 anteriors i els posteriors, ja que els dosos de la torre anaven lligats com si pròpiament fos un 2de7, tots dos amb els peus damunt dels quarts i agafats entre sí pels dos braços. L’enxaneta, un cop coronat el 3, havia de baixar fins al pis de quarts, per tornar a pujar els dosos del 2. El dos tancat del 3 era la rengla esquerra, a diferència a com apareix en algunes de les poques imatges del segle XIX –i com van fer els aficionats de Llorenç enguany–, en què era a la rengla dreta.

Castell de tradició i festa. El 5 a l’antiga ha quedat com un castell del passat, que ocasionalment, s’ha portat a plaça amb la voluntat d’entroncar amb la tradició. És el que fan els aficionats de Llorenç o, per exemple, els Castellers de Terrassa, que l’han fet en algunes ocasions a la diada de les Festes Modernistes de la seva ciutat, en què fan castells vestits a l’antiga (és a dir, sense camisa ni pantalons uniformats).

També la Colla Vella l’havia fet de 8 al Catllar, abans que aquesta diada esdevingués un dels pols de la temporada entre les tres colles participants. En aquest cas, els rosats l’havien bastit amb dos enxanetes, com per exemple, el 2001, any en què, un mes després, van fer el primer 9de8 (amb tres enxanetes).

El 5de7 a l’antiga també l’havien fet els Nens del Vendrell el 1951 (l’any que descarreguen el primer 3de8 del segle XX) i els Castellers de Vilafranca el novembre de 1989 davant la basílica de Santa Maria.