IniciCròniquesEls aficionats de Llorenç tornen a exhibir els castells de 6

Els aficionats de Llorenç tornen a exhibir els castells de 6

-


La història castellera més que centenària combinada amb la prèvia dels versots del ball de diables i els posteriors talls de síndria per combatre la calor van tornar a ser els ingredients de l’actuació del Grup d’Aficionats de Llorenç del Penedès. Com és habitual, la matinada del 9 al 10 d’agost, el carrer Francesc Macià es va omplir de públic local i turistes per a presenciar una actuació amb un caràcter ben especial.

Els aficionats de Llorenç, formats per integrants de colles de l’Alt i el Baix Penedès o bàsicament del mateix poble que s’atreveixen a lluir la camisa un cop l’any, van tornar a enfaixar-se amb un repertori de màxims. Tot i haver assajat només cinc setmanes,  van demostrar tenir-li gairebé presa la mida a la gamma alta de 6.

Després d’enlairar un pilar de 4 de salutació, els llorencencs van afrontar un 4de6 amb l’agulla, castell que van deixar en intent desmuntat per la indecisió de l’enxaneta. Seguidament, van tenir més encert amb el 3de6 aixecat per sota, la torre de 6 i el 5de6 a l’antiga. Per acabar, van bastir quatre pilars de 4 simultanis, un dels quals va quedar en intent desmuntat. Per rubricar una notable actuació, tenien la il·lusió de plantejar-se el pilar de 5, estructura que van haver d’aparcar  per la marxa de les assistències sanitàries

En la vessant tècnica de com van anar els castells, convé posar en relleu que el 5de6 vam completar-lo amb un pom a l’antiga. És a dir amb els peus i les posicions de dosos intercanviades. El terç de la rengla va rebre en una espatlla el peu d’un dels dosos i en l’altra el peu d’un dos obert del 3. Aquesta metodologia de dissenyar un pom era freqüent a finals del segle XIX i principis del XX en les estructures de 5, però es va corregir a partir dels anys trenta amb la posició carregada actualment, en què els dosos del 3 i la torre tenen posicions independents.

Per altra banda, la torre de 6 va tenir el detall de la figuereta d’una dos i un terç, situació que va despertar aplaudiments massius dels espectadors.

La primera referència d’aquest acte tan emblemàtic de la festa major de Llorenç del Penedès es remunta a finals del segle XIX i s’ha mantingut quasi ininterrompudament fins a l’actualitat. Es tracta d’una colla castellera sense color de camisa i que només se’ls identifica per un mocador singular que renoven cada edició. L’any 2014, la Nit de Castells, organitzada per la Revista Castells, els va distingir amb el premi a la iniciativa social

Articles relacionats

Més de l'autor