Una de les coses més interessants de les puntuacions del Concurs de Castells és el debat, obert i sempre estimulant, que es produeix al seu entorn. De manera general es podria dir que la puntuació reflecteix la dificultat creixent dels castells, la qual cosa no és sempre fàcil perquè a partir dels nivells bàsics de 9 les dificultats tècniques creixen en diferents direccions i no totes les colles segueixen el mateix camí de progressió, sinó que, per raons tècniques ben diverses, algunes aborden amb més seguretat determinades estructures i altres colles d’altres.

De la mateixa manera que entre l’espessor del bosc ens costa distingir un arbre en concret, i més quan és d’una espècie poc comuna, el llarg llistat de castells, fets o per fer, que puntuen en el Concurs ens n’amaga algun que per la seva dificultat i raresa hi és per no se’l veu.

Em refereixo a un castell concret, el 3de8 aixecat per sota, que s’ha convertit en tal raresa que no s’ha vist mai en un Concurs. La raó més senzilla sol ser la bona: no es veu perquè la seva valoració en punts és molt inferior a la dificultat tècnica de la seva construcció. Valorar la dificultat d’un castell és difícil de precisar, però fer-ho a través dels seus resultats estadístics és una de les maneres més fiables.

És conegut que el Concurs agrupa les construccions pel grau de dificultat. El 3de8s està situat en el mateix subgrup que el 2de9fm i el pde8fm, quan resulta que només el 32% dels 3de8s portats a plaça s’han descarregat, mentre que el percentatge del 2de9fm i el pde8fm supera el 62%. Que només dues colles, de les quatre que ho han intentat, l’hagin assolit (la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca) ajuda a situar la dificultat del castell en la seva dimensió.

Però és que si ens anem al subgrup immediatament superior, compost per 7de9f, 5de9f, 4de9fa i 3de9fa, ens trobem amb percentatges d’assoliment complert del 66%, 45%, 52%, i 61% respectivament. Tots superen àmpliament el percentatge de descarregats del 3de8s, si bé crec que hem de fer algunes apreciacions. El 7de9f només ha estat provat per una colla i ens falten elements d’anàlisi, malgrat que la seva efectivitat sigui molt alta; el 5de9f ha estat descarregat per set de les nou colles que ho han intentat, uns números molt més amplis que el 3de8s. I pel que fa als castells amb el pilar al mig, malgrat les bones estadístiques, podem dir que són castells reservats a colles especialistes, tant un castell com l’altre només l’han descarregat tres colles, i pel que fa al 3de9a una sola colla, els Verds, compta amb 33 de les 36 construccions descarregades i desvirtua l’estadística; sense aquesta colla el percentatge d’assoliment no arribaria al 19%.Amb l’històric a la mà podem afirmar que el grau de dificultat del 3de8s s’acosta més als dels grans castells folrats amb el pilar que a la seva posició actual, per sota del 2de9fm que, no ho hem dit, però ha estat descarregat per vuit colles, algunes de les quals no es troben entre les fixes al nivell de gamma extra.

Ens hem de preguntar el per què d’aquesta infravaloració, que segur que no respon a cap interès mal intencionat. La raó principal entenc que rau en la dificultat de valorar un castell de gamma extra que només té vuit pisos i que es fa mitjançant la tècnica inversa a la resta de castells, pujant-lo a pols. Mentre no es feien castells de 9 els consensos eren bastant amplis i el 3de7s s’ha valorat històricament just per sota del 2de7. Al concurs de l’any 1972 el 3de8s és el castell més valorat, per damunt del 4de8a i quan l’any 1980 s’incorporen el 4de9f, 3de9f, pde8fm, 5de9f i 4de9sf, el 3de8s queda relegat per sota.

No se n’havia fet cap d’aquests castells, només existia una intuïció més o menys ben orientada, però que partia d’un prejudici propi de l’època: un castell de 8 pisos havia d’estar per sota dels de 9, com si l’única manera de valorar els castells fora l’alçada de pisos. Aquesta infravaloració inicial s’ha corregit progressivament en el temps, però només de manera parcial. Si s’hagués traslladat el criteri que el 3de7s és el castell immediatament anterior al 2de7 als castells de vuit, tindríem que el 3de8s seria el castell immediatament anterior al 2de8sf. Potser no seria ben bé aquest el lloc que el correspondria, però clarament és molt més difícil que els castells que ara el precedeixen al mateix subgrup.

Aquesta decisió mantinguda en el temps ha fet que el 3de8s no tingui prou interès per a les colles de gamma extra, ja que mai els servirà per guanyar el Concurs. De retruc, ha suposat que el 3de7s sigui cada cop més una raresa a les actuacions castelleres. Les colles més grans ja no el sovintegen –algunes porten dècades sense portar-lo a plaça– i les colles que aspiren a fer el salt els castells de 8, amb alguna excepció, l’han anant abandonant, quan temps enrere era un pas imprescindible en la progressió com a colla.Els números dels 3de7s descarregats són preocupants. A la dècada 1980-1989 se’n van intentar 479 entre totes les colles, que òbviament eren moltíssimes menys que ara. Això vol dir que de 26.856 castells que es van provar en aquesta dècada, el 3de7s es va intentar 479 cops, l’1,78% del total de castells. Amb moltes més colles i molts més castells portats a plaça, 105.249 –gairebé quatre vegades més– entre el 2010-2019, el 3de7s es va intentar només 405 vegades, el 0,38% de tots els castells. Si aquests números expressen una crisi clara, els de la dècada en què estem són senzillament crítics. Des de l’any 2020, el 3de7s ençà només s’han intentat nou cops, entre totes les colles i a totes les places: una mitjana de poc més de dos intents a l’any; és a dir  un 0,04%, 44 vegades menys que a la dècada dels vuitanta.

Si entenem els castells com un sistema, els aixecats per sota s’han convertit en una espècie en via d’extinció. Perdre aquesta tècnica ancestral seria un veritable drama per a la diversitat de que històricament s’ha conformat el món casteller i no ens ho hauríem permetre. Al meu modest criteri una valoració justa del 3de8s operaria com un motor per recuperar aquestes estructures. Si actuem en aquest sentit només el temps ens convencerà si estem equivocats, un risc molt petit al cost d’un cost molt alt si no fem res.

(Dades fins a 2022)

Articles relacionats:
Castells aixecats per sota al rescat (13 de juliol de 2023)
S’acabarà perdent el 3de7 aixecat per sota? (6 de desembre de 2022)