Remenar estadístiques et porta a analitzar-les i això et torna a portar a repensar algunes veritats que semblaven immutables. Als castells també hi ha anatemes, qüestions que són de mal abordar pel simple fet que “sempre ha sigut així” i que fer-ho t’apropa a una mena d’abisme, pensant que et prendran per xalat. És possible que algú li exploti el cap llegint aquest article, de la mateixa manera que m’ha estat a punt d’explotar a mi mateix a mesura que l’he anat bastint.

Que els castells d’estructura de 3 són més difícils que els de 4 és un d’aquells preceptes del món casteller, tan inamovible com els manaments de les taules de la llei. Tothom hi està d’acord. Però es tan sensiblement més difícil? Segurament, no tant i depenent de quins elements de dificultat valoris. Les dades certifiquen que la diferència substancial de consideració de major dificultat dels 3 respecte al 4 té bastant de rèmora del passat. Perquè és cert que dècades enrere la diferència entre els resultats d’èxit en un i altre castell eren molt notables.

Per no avorrir amb masses dades estadístiques anem a simplificar al màxim la qüestió, prenent el 4de8 i el 3de8 com els castells bàsics de mèrit com a referència. Veurem com, amb el transcurs del temps, el percentatge d’aquestes construccions descarregades s’ha anat invertint.L’evolució és clara i difícilment contestable. Però segurament és insuficient perquè desterrem creences tan profundes com tenim i posem en marxa el mecanisme mental de la dissonància cognitiva. Però per si pensem que val la pena plantejar-nos què pot haver passat, jo proposo tres reflexions:

• Els 3de8 actual no s’assembla gaire al de fa cinquanta anys. Això és observable a simple vista. Les estructures són sensiblement més lleugeres, més àgils –a això hi ha contribuït decididament la incorporació de les dones a cada cop més posicions al tronc dels castells– i poden absorbir amb més eficàcia les càrregues inesperades de pes.
• La tècnica dels castellers ha millorat considerablement, fruit de la millora de la qualitat i quantitat d’assajos. El 4 i el 3 són tan diferents que, fins i tot, la tècnica individual a aplicar és diferent, com ho és la respectiva estructura de forces. Això avui en dia totes les colles ho saben i ho practiquen.
• Si bé és cert que els castellers del 4 tenen més recursos per defensar el castell en cas de dificultats, també ho és que la seva estructura és més susceptible a perdre la forma, obrint-se a baix, tancant-se a dalt o simplement perdent la quadratura.

Des d’una una altra perspectiva, ens podem preguntar si la tendència observada en els dos castells bàsics de 8 es reprodueix en altres construccions anàlogues. Si observem els percentatges de castells descarregats en el que portem de segle, des de l’1 de gener del 2000 fins al 31 de desembre del 2023, veurem com la relació entre el 4 i el 3 es manté en totes les construccions, amb un parell d’apreciacions:

• Hi ha més colles que descarreguen i intenten l’estructura de 4, mantenint-se com a castells d’accés a la gamma de 7, de 8 i dels grans castell desfolrats.
• Hi ha més colles que descarreguen l’estructura de 3 quan es tracta de castells amb folre i emmanillats, sent el 3 el castell bàsic d’accés a la gamma de 9 i de 10.
• En totes les gammes, menys en els castells de 9 desfolrats, hi ha més proporció de 3 descarregats que de 4.

Arribat a aquest punt, amb la sensació que alguna cosa no quadrava, vaig buscar punts febles a aquesta realitat estadística un tant incòmode. Una hipòtesi de no validació podria estar en la interferència en el resultat per part de les colles que es mouen còmodament en nivells superiors. Seguint aquesta pista he exclòs els resultats de les colles habituals de gamma extra –(Castellers de Vilafranca, Colla Vella, Colla Joves de Valls, Minyons de Terrassa, Jove de Tarragona i Capgrossos de Mataró) de l’estadística del 4 i 3de8; i de les mateixes colles, a més les habituals de 9 (Castellers de Barcelona, Xiquets de Tarragona, Castellers de Sants i Castellers d ela Vila de Gràcia) pel que fa al 4 i 3de7.Sense les colles de 9 i de gamma extra les proporcions es mantenen i més enllà que de manera preferent les colles accedeixen a la gama de 7 i de 8 a través del 4, un cop consolidada la respectiva gamma, actualment, els castells de 8 acaben donant millors números d’èxit.

La història ens ve a dir que entre les estructures del 4 i el 3 no hi ha un diferència manifesta de dificultat. Això sí, són dues estructures molt diferents, que presenten problemes tècnics molt diferents.

M’agradaria significar que aquest article no té la voluntat de pontificar sobre res, sinó d’obrir interrogants sobre qüestions assumides amb una normalitat acrítica. Completament conscient que té un punt feble enorme precisament en el seu punt més elevat: els castells desfolrats. Mentre el 4de9 sense folre es va descarregar per primera vegada l’any 1998, el 3de9sf encara no s’ha descarregat vint-i-cinc anys després. Tanmateix, val recordar que aquesta dilació temporal potser no és tan extraordinària: el primer 4de8 del segle XX es va descarregar l’any 1933 i el 3 no ho va ser fins el 1951, però després del primer solitari 3de8 es va haver d’esperar divuit anys més, fins el 1969, per veure repetida la gesta. I ja hem vist com ha anat després.

L’any 2019 va acabar amb l’extraordinària fita de les colles Vella i Joves de Valls carregant el mític 3de9 sense folre. Malauradament, la Covid va aturar dràsticament la progressió, però a castellers i aficionats ens ha quedat la convicció de veure aquest castell descarregat.

Si algú revisa aquest article d’aquí a trenta o quaranta anys podrà continuar-lo, sabent si les dades estadístiques del 3 i del 4de9 mantenen tendències apuntades o no. D’altra banda, si el món dels castells continua fent salts de gegant i mai es veuen a les places els 4de10sm i el 3de10sm, podrem saber si es confirma la tesi que sobre un folre el 4 presenta més dificultats que el 3. Benaventurat qui ho pugui veure.

Només vull acabar explicant que per fer aquest article he utilitzat les dades que ofereixen en obert la Base de Dades Castellera Interactiva i el Baròmetre Casteller i agrair-los la seva generositat.

Articles relacionats:
Abecedari 2024: T de Tres de vuit, de Santi Terraza (7 de març de 2024)
Què va primer, el 3de7 o el 4de7?, de Carles Esteve (6 de febrer de 2024)
El 4 i el 3de10fm, el papa o la mama, de Jordi Andreu (10 de novembre de 2023)