Si en ciutats ja costa mantenir motivats els castellers perquè vagin a assajar i a les actuacions regulars, com es viu en pobles petits aquesta realitat? I quin paper juguen les colles en aquests municipis? Des de Cornudella, al Priorat, fins a la comarca de la Cerdanya, ens vam fixar en els municipis amb menys de deu mil habitants amb colla castellera pròpia per analitzar com han entat les darreres temporades i quines perspectives de futur hi ha. Cada poble té una realitat diferent, i aquest reportatge n’explica algunes.
Cornudella del Montsant és un poble de la comarca del Priorat que durant els últims anys ha agafat una certa notorietat per ser la porta d’entrada d’una zona d’escalada de fama mundial. Els cingles de Siurana, que ofereixen un paisatge d’una bellesa extraordinària, i la proximitat amb Margalef o la Morera, on hi ha parets que cada dia atreuen escaladors d’arreu del món, fan que la zona sigui molt atractiva, que s’hagi creat un sector turístic molt especialitzat i que, fins i tot, gent de fora hagi decidit anar-hi a viure per tenir a tocar poder practicar el seu esport. L’èxit d’aquest turisme d’escalada és tal, que un estudi del 2020 xifrava en 160.000 el nombre de visitants del parc natural del Montsant en un any. Hi ha obert a la comarca un debat sobre si cal o no regular més del que ja ho està l’accés al parc natural. Es tem per la seva massificació i Cornudella, amb 978 habitants, no disposa de prou eines per poder racionalitzar l’accés.
Cornudella és això. I també és vi, com tota la comarca del Priorat. Però també és el poble més petit de Catalunya que té colla castellera pròpia. La té des del 1976, quan, en una xocolatada popular el vespre del dia de Nadal, els joves del poble van improvisar jocs a còpia de pujar els uns damunt dels altres. A la festa hi era Jaume Arnella, el cantant de folk, que va animar a aquest jovent a anar més enllà i a aprendre a fer castells. Una setmana més tard, per Reis, van decidir tirar endavant la colla, després d’haver-se assessorat tècnicament amb Pep Miralles, de Vilafranca. Amb el temps, una seixantena de persones va implicar-se amb la colla i durant gairebé deu anys van realitzar un centenar d’actuacions, aconseguint carregar, per Tots Sants de 1982, el 3de7.
La colla va plegar el 1985, però en va quedar l’agrupació Amics dels Brivalls, que, trenta anys després del 3de7, va decidir fer un acte d’homenatge i record a aquella iniciativa, que va tornar a engrescar el poble, fins al punt que es va poder reprendre l’activitat. Era el 2012, i, des d’aleshores, apadrinats per la Jove de Tarragona i els Xiquets de Reus, fins avui.
Una actuació. La pandèmia va suposar un trasbals important per als Brivalls, com, de fet, per a tot el món casteller. Després de dos anys d’inactivitat, la temporada del 2022 i la del 2023 la colla va fer només una única actuació per la Festa Major, on l’any passat van alçar tres castells de 6. “Ens està costant molt recuperar la normalitat”, explicava la presidenta de la colla, Josefina Torné. Es treballa, doncs, per consolidar la colla amb la mirada posada en la pròxima temporada, i estan pendents de concretar el calendari, per al qual confien que, a més de l’actuació de Festa Major a l’agost, puguin fer tres o quatre actuacions més d’intercanvi amb altres colles.
Durant les dos últimes temorades van poder fer assajos amb una trentena de persones de mitjana i per Festa Major van poder reunir una cinquantena llarga de camises. La xarxa els va permetre assajar els castells de sis, i fins i tot el pde5, que al final no van portar a plaça. Una de les característiques dels Brivalls és que tenen molta canalla, per als qui s’organitzen altres activitats, a més dels castells. Aquesta elevada presència de canalla, que ja voldrien altres colles, té a veure amb les famílies nouvingudes relacionades amb l’escalada. I una altra de les característiques és que no es pot parlar dels Brivalls com a colla estrictament local, perquè hi fa cap gent de tota la comarca, una característica que és comuna en altres colles, com les que han nascut al Pallars (7.190 habitants a la comarca) o a la Cerdanya, entre d’altres, creades ja amb una clara vocació comarcal, que es reflecteix en el nom.
L’èxit de Mediona. Si a Cornudella, l’escalada ha permès incrementar la massa social dels Brivalls, el cas de Mediona també té una singularitat. És un municipi amb una estructura territorial complexa, amb nou nuclis de població, quatre dels quals són històrics (Sant Joan de Mediona, les Cases Noves de Can Pardo, Sant Pere Sacarrera o la Quadra d’Agullàdols) i cinc urbanitzacions disperses. El nucli central és Sant Joan, que també és d’on procedeixen la majoria del centenar llarg de camises que té la colla. És un municipi ric en vida associativa (hi ha censades 33 entitats) i entre els equipaments de què disposa hi ha dues escoles privades que apliquen mètodes pedagògics propis del que s’anomena “escola lliure” i que han atret al municipi diverses famílies de molts llocs del país. Això, sumat al fet que Mediona és lloc d’estiueig de força gent de la plana del Penedès, fa que al municipi hi convisquin estrats socials molt diferents, que la colla, fundada el 2017, ha ajudat a cohesionar, segons explica el president de l’entitat, Josep Maria Figueras.
La dels Castellers de Mediona és una història d’èxit. En els sis anys de vida, dos dels quals sense activitat castellera per la pandèmia (però amb molta activitat social), han aconseguit el 3de7 i el 4de7 i coronar el pde5. Han fet una desena d’actuacions durant el 2023, i de cara al futur “volem consolidar els castells de 7 i arribar als de set i mig, perquè tenim marge per créixer”, segons Figueras.
Mediona es troba a cavall entre l’Alt Penedès i l’Anoia, sota la influència, doncs, dels Castellers de Vilafranca i dels Moixiganguers d’Igualada. De fet, alguns dels castellers provenen d’altres colles i, en alguns casos, conserven la camisa i van a les grans actuacions. Figueras mateix, prové dels Castellers de Vilafranca i no és estrany veure’l amb la camisa verda per Sant Fèlix, per exemple. I com ell, alguns altres i algunes altres colles. Pobles pròxims com Sant Pere de Riudebitlles o Sant Quintí de Mediona, o la Llacuna, ja a l’Anoia, confien que puguin nodrir de noves camises a la colla. Amb tot, la proximitat d’aquestes colles, i la dels Vailets de Gelida, suposa un cert fre al creixement, explica el president de l’entitat.
La colla va néixer a partir de l’èxit que va tenir un taller de castells que es va organitzar el juliol del 2017. Tan exitós va ser, que els promotors es van treure de la màniga una actuació per Festa Major, que no va fer altra cosa que confirmar que fer castells era una bona idea. Es van plantejar mantenir la iniciativa a l’estil dels aficionats de Llorenç del Penedès, però van adonar-se que tenien prou potencial per a crear una colla amb tots els ets i els uts. Més de cinc anys després, 110 camises i 24 socis protectors formen el gruix de l’entitat. No són massa partidaris de fer actuacions molt lluny de casa, i adopten la “filosofia Capgrossos”, d’assegurar molt els castells que porten a plaça. De fet, en cinc anys l’estadística mostra només dos castells que han caigut, dos pilars de cinc, un dels quals el van poder carregar.
El cas de la Catalunya Central. Dels divuit municipis amb menys de 10.000 habitants que tenen colla pròpia, tres són del Bages. La capital, Manresa, té els Tirallongues, però Santpedor, Súria i Artés també tenen colla castellera. Els Castellers de les Gavarres, d’Artés, van plegar oficialment durant la temporada del 2022, vuit anys després de la seva fundació, igual que han fet els Nyerros de la Plana i els Vailets de l’Empordà. El cas del Bages, malgrat aquesta baixa, resulta significatiu per com una comarca sense tradició castellera com és el Bages aconsegueix mantenir un nombre prou elevat de colles actives.
Santpedor i Súria van poder fer tretze actuacions i tres, respectivament, durant el 2023. Els de Santpedor, a més, tornaven a alçar els dos bàsics de 7 després de la pandèmia i el 3de7 cinc anys després de l’últim, que datava del 2018.
Refundar-se. El cas dels Brivalls de Cornudella, que van néixer el 1976 i es van refundar gairebé trenta anys després de plegar, no és únic. A l’Arboç del Penedès, municipi de gran tradició castellera, amb moltes fites històriques en el seu haver i escenari de grans actuacions de les principals colles del país, els Minyons locals es van crear el 1958, van plegar el 1984 i van renéixer el 2002, després d’un intent anterior, del 1993. L’estiu del 2022, de fet, van celebrar el vintè aniversari de la represa de l’activitat. Amb el 4de8 com a sostre històric, el 2022 van presentar un saldo amb el 3de7 carregat com a sostre i el 2023 no van reeditar els castells de 7.
A Altafulla, en plena Zona Tradicional, la colla es fundava el 1973 i vivia una primera etapa que es tancava el 1989. L’activitat es reprenia el 1995 i des del 2005, la colla ha assolit cada any castells de 7. El 2023 va arribar el seu màxim èxit històric, amb el 2de7 que va descarregar a Reus. Altafulla és un municipi turístic, però manté una notable cohesió social amb diverses entitats i la colla, amb un paper important en el teixit associatiu local. De fet, el 2023 van celebrar el 50è aniversari de la fundació de la colla.
També tenen una aturada en la seva trajectòria els Vailets de Gelida, que es fundaven el 1985 apadrinats pels Minyons de Terrassa. La primera etapa va durar fins a l’any 2000, i el 2011, per la festa major, van tornar amb un 3de6 amb la col·laboració dels Xicots de Vilafranca. Va ser una reacció a la decisió municipal de no contractar cap colla castellera per Festa Major i des d’aleshores no han parat, si exceptuem el temps de pandèmia. El 2022 aconseguien carregar el 2de6 com a sostre d’un total de vuit actuacions i el 2023 no van poder passar del 5de6.
Colles comarcals. Tot i que cap colla no rebutja, ans al contrari, camises procedents de poblacions o comarques veïnes, algunes han nascut amb una clara vocació comarcal, justament per salvar l’obstacle que suposa una baixa demografia per poder fer una activitat que necessita molta gent. Els casos més cridaners pel que tenen de rellevant en matèria d’expansió castellera són els projectes incipients de colles al Pirineu, que se sumarien als Castellers d’Andorra, que responen a una realitat diferent.
El 2018 es creava la colla de la Cerdanya, que assaja a la Tor de Carol, municipi sota administració francesa. El seu potencial són els 19.230 habitants de la comarca (comptant només la part de la comarca sota l’administració espanyola), amb Puigcerdà, la capital, amb 9518 habitants al capdavant. El projecte ha superat el sotrac de la pandèmia i, el 2023, tancava temporada amb nou actuacions, sis de les quals amb tres castells de sis i el 2de6 com a sostre.
A la Catalunya del Nord, Baó té censats 3203 habitants i l’entitat Aire Nou acull la colla castellera, els Castellers del Riberal, fundats el 1997 i també amb clara vocació comarcal. L’any de la represa després de la pandèmia, la colla recuperava els castells de 7 i l’any passat va tornar a assolir el 4de7.
El mateix any, el 2018, es creava la colla Castellers dels Pallars. Oficialment colla en formació, el 2022 només aconseguien el pilar de 4 i l’any 2023 van poder fer una dotzena d’actuacions, en què van sovintejar els castells de 6. La colla té la seva seu a la Pobla de Segur i vocació de ser dels dos Pallars, el Sobirà i el Jussà, que eixamplaria de manera notable la presència castellera al Pirineu. Entre les dues comarques sumen uns 20.000 habitants (el Sobirà, uns 7.000 i el Jussà, 13.000), però la dispersió geogràfica i el gran territori que abasten suposa una dificultat addicional.
La mateixa vocació comarcal la tenen els Esperxats de l’Estany, amb seu a Porqueres, però amb força gent de Banyoles a la colla. El 2022 recuperaven també els castells de set pisos i, en concret, el seu sostre històric, el 3de7, des de l’any de la seva fundació, el 2012.
Mèrit. Dos anys més tard naixien els Minyons de Santa Cristina d’Aro, que el 2023 sumaven una desena actuacions, en què van completar quatre construccions de 6 i van fer un intent desmuntat de 5de6. A Vacarisses, al Vallès Occidental estrenaven colla el 2019, i de seguida van tenir al damunt la pandèmia. Té mèrit, per tant, tancar el 2023 amb quatre actuacions completes de sis en el que, de fet, va ser el seu tercer any complet.
Montblanc és una de les capitals de comarca amb menys demografia del país. Amb encara no 7.500 habitants i una vida associativa envejable, manté activa la colla des del 1994. Montblanc té tradició castellera antiga, que probablement s’explica per la seva proximitat amb Valls (la xifra de montblanquins i de veïns d’altres municipis de la comarca a les colles de Valls és significativa) i durant aquests anys, fins i tot, ha viscut algun intent de creació d’una segona colla, que finalment no s’ha materialitzat. Els Torraires, amb el 3de7 com a sostre històric, tancaven el 2022 amb dotze actuacions i els castells de 6 consolidat, tot i que no van poder completar la torre..
Un altre cas digne de menció és el de la Bisbal i la seva jove colla local, nascuda el 2015. A mig camí del recorregut que feien els Xiquets de Valls en carro quan anaven a Vilafranca, la Bisbal del Penedès durant molts anys presumia de ser la plaça més castellera sense colla pròpia. El 2015, però, van crear la colla que, amb camisa groga, cedeix el protagonisme a les colles grans el dia 15 d’agost, dia de la seva Festa Major. Això sí, abans de l’actuació dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, amb gamma extra assegurada cada any, els Bous fan un castell. I alguns dels castells de 7 anotats a l’estadística de la colla són d’aquesta actuació. Amb 4.062 habitants i molta competència castellera al voltant (l’Arboç, el Vendrell, Valls…), la colla tancava el 2023 amb 18 actuacions en total, i amb la clàssica de 7 com a actuació més important.
Totes aquestes colles de pobles petits tenen en comú un origen comparable: les colles són nascudes a partir d’actes concrets que encenen l’espurna que acaba fent néixer una colla. I també tenen en comú la dificultat que suposa mantenir la colla activa durant els anys, i més ara, després del sotrac que van suposar els dos anys d’aturada per la pandèmia. Una altra característica comuna són els alts i baixos que es viuen al llarg dels anys, que en bona part s’expliquen pel flux d’efectius, especialment de canalla, que es produeix cada any. Per això, l’evolució després de la pandèmia, en aquests casos, permet afirmar que el paper que han fet aquestes colles té un mèrit extraordinari.
