Al món casteller li costa cada any gairebé 600.000 euros poder disposar de les pòlisses d’assegurança que cobreixen l’activitat castellera. Aquest cost suposa més del 75% de les despeses que té la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC). Es tracta d’una despesa que, probablement, les colles per si soles no podrien assumir i que, de fet, va ser el primer motiu que va fer que es creés la CCCC, l’any 1989.
El preu de la pòlissa es fixa cada any en una negociació amb les companyies d’assegurances gens fàcil. Es tenen en compte diversos criteris, com el nombre de colles castelleres i els sinistres d’anys anteriors, que és el que fa que el cost de la pòlissa variï cada any. Les colles paguen una quota per pertànyer a la CCCC que varia en funció de la categoria de cadascuna. La quota serveix per poder accedir a tots els serveis que ofereix la Coordinadora, entre els quals hi ha l’assegurança. No paguen una quota específica per a les pòlisses, incloses en els serveis que es presten. L’entitat, per tant, necessita altres fonts d’ingressos, en forma de subvencions i patrocinis privats, que li permetin fer activitats i mantenir l’estructura professional que cal per gestionar-la.
En aquest sentit, la subvenció de la Generalitat (275.000 euros destinats a l’assegurança el 2023) i les que es reben també en concepte d’assegurança de la Diputació de Barcelona (30.000), la de Tarragona (25.000), la de Girona (11.000 euros) i la de Lleida (4.000) sumen ingressos que, amb els patrocinis privats, fan més sostenible la contractació de l’assegurança, signada els anys 2023 i 2024 amb Allianz i VidaCaixa. Des de la Coordinadora sempre s’ha dit que tot plegat resulta insostenible i que es treballa per garantir la viabilitat de les cobertures que es tenen. Resulta insostenible perquè hi ha un diferencial clar entre el que costen les pòlisses i el que s’ingressa per finançar-les. Es tracta d’un diferencial que la CCCC cobreix amb fons propis que, per tant, no es poden destinar a altres activitats.
La variable clau que es té en compte a l’hora de valorar el preu és la del nombre de castellers. Com més colles hi ha, més castellers cal assegurar i, per tant, més car surt tot plegat. Per al càlcul, es considera que les colles de 10 tenen 425 castellers assegurats, les colles de 9, 300; les de 8, 200, les de 7, 125 i les de 6 i universitàries, 75. En l’actual composició del mapa casteller, aquestes xifres volen dir que el cost per casteller gira al voltant dels 50 euros. Dit d’una altra manera, a una colla de 10, l’assegurança necessària per fer castells li costaria uns 21.000 euros, quan amb la cobertura que li dóna la CCCC, el cost per a l’entitat (sense tenir en compte una part variable de la qual en parlem per endavant) està inclòs en els 5.100 euros que paga de quota. Molts dels pressupostos de les colles no podrien assumir el cost real de l’assegurança. Això, sense tenir en compte que la gestió centralitzada i la negociació col·lectiva permeten uns preus i unes cobertures millors que en el cas que cada colla negociés i contractés la seva assegurança.
Hi ha una dada que indica la importància de l’assegurança: el 2023, es van tramitar 414 sinistres. L’any anterior, amb l’activitat encara no a ple rendiment durant tot l’any, havien estat 389.
Quatre pòlisses. En realitat, la Coordinadora té contractades quatre pòlisses d’assegurança. La primera és l’assegurança sanitària. Cobreix els accidents castellers a la plaça o als assajos, a més dels desplaçaments en transport col·lectiu per a les actuacions, i quan cal fer ús dels serveis mèdics.
Hi ha també l’assegurança d’accidents, que cobreix els castellers amb una indemnització en cas d’accident casteller greu del qual en derivin lesions cròniques invalidants o, fins i tot, la defunció.
La tercera pòlissa és la de la responsabilitat civil, que cobreix les reclamacions de tercers a conseqüència de l’activitat castellera, i que inclou els possibles incidents que es puguin produir en els locals de les colles, fins i tot en activitats socials i d’oci. Aquesta pòlissa té un element de gran importància, perquè inclou els danys que puguin patir persones que, sense ser membres de la colla, participen de forma temporal en l’activitat castellera. Aquí, doncs, hi ha inclosos els membres d’una pinya que no són membres de la colla, ja siguin simpatitzants amb samarreta de l’entitat, o públic en general.
Finalment, la quarta pòlissa contractada per la CCCC és l’anomenada pòlissa de directius, que cobreix reclamacions que puguin afectar membres de les juntes per errors i omissions en la seva tasca. Aquí es cobreixen pèrdues econòmiques sofertes per qui fa la reclamació, derivades de les negligències que s’hagin pogut cometre.
Els quatre contractes cobreixen, doncs, un ampli ventall de possibles incidències, tant castelleres com socials.
La llenya es paga. A més de la quota que inclou tots els serveis que ofereix la Coordinadora, les colles han de pagar una part variable, que es calcula en funció de les caigudes de castells a final de temporada. Per a cada caiguda, inclosa la d’un pilar de 4, les colles paguen 10€ de més, que s’afegeix a la quota fixa, que varia en funció de la categoria de cada colla: des dels 900 euros per a les colles de 6, les universitàries i les que estan en formació, fins als 5.100 euros per a les colles de 10 (s’entén les que fan castells de 10 i també les que fan desfolrats com el 4de9sf o el 2de8sf).
Però la part variable té en compte un altre factor. A final de temporada es calcula el percentatge de castells totals que han fet llenya. Si una colla ha tingut un percentatge de caigudes igual o inferior a la mitjana, no paga res més. Ara bé, si una colla supera la mitjana, a més dels 10 euros per castell que li ha caigut, s’afegeixen 2 euros per cada dècima en què se supera el percentatge general. Un exemple: la mitjana de caigudes durant la temporada del 2022 va ser, incloent-hi només castells carregats i intents, del 2,25% del total de castells que es van veure a les places. La Colla Vella, aquella temporada va caure dotze vegades, i per això va haver de pagar 120 euros. El seu percentatge de caigudes va ser del 4,2%, un 1,94 més que la mitjana general. Aquestes dècimes de més els van costar als rosats 38,80 euros. A la quota general, doncs, la Colla Vella hauria d’afegir un total de 158,80 euros.
Aquesta part variable, doncs, castiga les colles que més cauen o, si es vol, premia les colles que es mostren més solvents a plaça. Convé remarcar que es paga el mateix (10 euros) per la caiguda d’un 4de10fm que per un pilar de 4.
L’efecte positiu de la pandèmia. La duresa de les negociacions amb les companyies asseguradores es deu al fet que durant diverses temporades, la sinistralitat feia que les empreses no es guanyessin la vida. Això explica les pujades de preu que s’observen entre els anys 2012 i 2019, que se suma al fet que el nombre de colles (i, per tant, el nombre de castellers assegurats, que va passar de cop dels 7.000 als 13.000) va créixer en aquest període.
Durant l’any 2020, el de la pandèmia, la CCCC va aconseguir que les companyies els cobressin només del 25% del que tocaria en una temporada normal. L’aturada de l’activitat i, per tant, la manca de sinistres, va permetre reduir en certa manera la tensió financera tant a la Coordinadora com a les companyies d’assegurances. Amb el retorn a la normalitat l’any 2022 i, sobretot, el 2023, el preu de la pòlissa es va normalitzar. A més, com que en el càlcul del preu de cada any es tenen en compte els registres de sinistres de les temporades anteriors, en la negociació del preu per al 2024 s’ha aconseguit un descompte, d’entre el 3 i el 5% en dues de les quatre pòlisses que es tenen contractades.
Les cobertures. L’assegurança sanitària cobreix tots els castellers en territori nacional i internacional, excepte als Estats Units i el Canadà. El capital assegurat en cas de mort per accident és de 18.000 euros, la mateixa que en el cas d’incapacitat permanent. La pòlissa preveu també l’assistència mèdica i 10 euros diaris per baixa per accident. Un detall important és que hi ha límit d’edat, entre els 70 i els 75 anys segons el cas.
És important el matís que es cobreixen els accidents de castellers. En el cas de simpatitzants i públic, no estan coberts per aquesta assegurança, sí per la de la responsabilitat civil, que té cobertures inferiors. En aquest sentit, des de la Coordinadora s’insisteix sovint a les colles de la conveniència de fer signar un document als castellers de samarreta assegurant que coneixen els riscos de l’activitat i que garanteixin que aquests simpatitzants, com a mínim, hagin assistit a un assaig per conèixer les mesures de seguretat bàsiques.
En el cas d’un accident d’un casteller que fa pinya en una altra colla, el protocol establert indica que la tramitació del sinistre cal fer-la des de la seva pròpia colla. En cas de sinistre a l’estranger, la cobertura és per reembossament, és a dir, que la pòlissa paga a la colla el cost de l’assistència sanitària que s’hagi necessitat al país on s’ha fet l’actuació.
Maldecap permanent. L’assegurança dels castellers és, per tot plegat, el gran maldecap que les colles tenen delegat a la Coordinadora, pel seu elevat cost, i suposa l’element que pot fer que es qüestioni el model de gestió d’algunes colles, que en molts casos no cobren cap quota als seus castellers. Les federacions i els clubs esportius fan pagar el cost de l’assegurança els seus practicants, cosa que no passa en la majoria de colles castelleres, que utilitzen altres fórmules per finançar-se (el que cobren per actuacions, per exemple).
El concepte pagar per fer castells és, per ara, un tema que en molts casos no s’està disposat a abordar, tot i que permetria una gestió més sostenible de l’assegurança. Seria un canvi de model associatiu que, per bé o per mal, distorsionaria una de les essències del món casteller, el fet que les colles siguin entitats obertes al seu entorn.
