Se’l va conèixer com el “castell impossible”, per la seva extrema fragilitat. Se’l va batejar com la bèstia indomable, perquè mai s’aconseguia completar (fins que ho van fer els Castellers de Vilafranca el 2010, de les 35 vegades que s’havia provat, en 9 es va carregar i en 23 va quedar en intent; les úniques tres vegades que no va caure va ser en intents desmuntats). I encara avui és el castell que més s’assaja i menys es descarrega en proporció a les hores de treball invertides. 25 anys després d’haver-se coronat per primer cop, el 2 (o torre) de 8 sense folre s’ha demostrat que és descarregable, continua sent (gairebé) impossible de domar.
El primer cop. El 1999, ara fa 25 anys, va ser una nova explosió de fites i registres recuperats, especialment en el tram final. Després de l’apoteòsic 1998 (primers castells de 10, primer 4de9sf del segle i Concurs d’infart), la darrera temporada abans del canvi de mil·leni va deparar jornades memorables entre les quatre colles punteres: els Minyons van apuntar-se el seu primer 4de9 amb folre i l’agulla, la Colla Joves va plantar el 4de9 sense folre, la Colla Vella va fer el primer 3de8 per sota de la centúria que finalitzava i els Castellers de Vilafranca van enlairar la primera torre de 8 sense folre de la nova era. Llevat del castell per baix, tots els altres van ser només carregats, però van il·lustrar el salt que els castells havien experimentat durant la segona meitat de la dècada dels noranta: més colles, millors registres i noves fites històriques.
Els Castellers de Vilafranca van ser els primers en fer l’aleta a la torre de 8 sense folre. Va ser a la Diada de Tots Sants de 1999, després d’un intent en què van posar aixecador. Abans ho havia provat la Colla Joves: per Santa Úrsula de 1987 en un intent que va quedar lluny, i per Sant Fèlix de 1994, en què va mostrar serioses intencions (va caure amb l’aixecador col·locat). El cap de colla dels vilafranquins, Francesc Moreno, Melilla, ja havia explorat opcions de la torre l’any anterior, però l’aposta pel castell de 10 la va acabar deixant aparcada. El 1999, amb una sòlida torre de 9 amb folre i manilles (sis descarregades en un any), el camí per inventar-se el nou pis que implica la de 8 neta va resultar inequívocament difícil, però, si més no, més aplanat. És evident que el primer dels molts requisits que es necessiten per afrontar un 2de8sf és tenir una bona estructura de 2.
Un pis nou barrejat. En aquell primer assalt, els Verds van partir del tronc de la torre de 7 i van crear un pis nou entre el terç i el quint. Van mantenir un casteller fort en cada pis i el van acompanyar d’un altre que hi entrava o pujava de pis. Per exemple, Toni Bach hi va anar al quart de la tde9fm (a segons de la tde7) i pujava al terç de la tde8sf; per tant, a nivell de pes en mantenia el mateix, tot i que incorporava la dificultat d’anar sense lligar. Al seu davant, hi va pujar Manel Huguet, Gatsby, que parava també al terç de la torre de 7 i al quint de la de 9 emmanillada: hi mantenia posició, però amb un pis més. El mateix van fer al quart i al quint, mentre que van conservar el mateix pom de la de 9.
Els vilafranquins van aconseguir carregar la torre de 8 sense folre i obrir una nova frontera, en una cursa oberta entre les colles punteres per situar-se al capdavant i ser les primeres en assolir fites inèdites o històriques. Però la tde8sf va continuar sent una construcció gairebé inaccessible per la seva extraordinària dificultat. L’any següent, la van carregar al Concurs, però els havia quedat en intent per Sant Fèlix; el 2001 van fer llenya les tres vegades que la van provar (dues per Sant Miquel i una a Cal Rubió) i el 2002 i 2003, tot i assajar-la, no la van portar a plaça. La torre de 8 sense folre, malgrat haver-la coronat dos cops, continuava sent un castell de molt complicat accés.
Aquells anys, les colles de Valls també van arribar al 2de8sf, però com els vilafranquins, amb caiguda fixa abans o després de fer l’aleta. La Vella el va intentar al Concurs del 2000 –que va guanyar gràcies al 3de10fm carregat– i va assolir la seva primera aleta aquell mateix any a la Fira de Vila-rodona. Entre el 2001 i el 2004 va fer cinc intents i un desmuntat. La següent coronada va ser el 2006, també a Vila-rodona. Per la seva part, la Joves el va carregar per primer cop per Santa Úrsula del 2004. Abans li havia quedat en intent en cinc ocasions, més una desmuntada. Va haver de passar deu anys a fer la segona carregada: al Vendrell el 2014, després de sis anys sense provar-la.
La clau de la xarxa. La incorporació de la xarxa d’assaig va jugar un paper determinant en el domini del 2de8 sense folre. Les colles van començar a implantar aquest element de seguretat en el tombant de segle, per poder treballar el pilar paral·lelament als assaigs convencionals i obtenir major rendibilitat. I al forat del pilar n’hi van acabar sumant-ne un segon per a la torre, que després en serien dos més per al 3 i el 4. La fórmula utilitzada per als espadats es va traslladar també als assaigs de 2, una construcció que requeria tanta o més dedicació específica que els pilars.
El 2004, amb Lluís Esclassans com a cap de colla, els Castellers de Vilafranca van implantar la xarxa de torre i van convertir l’assaig de pilars dels dilluns en assaig de torres i pilars. Aquell any, els Verds la van carregar dues vegades (Sant Fèlix i Concurs) i es van animar a assajar-la damunt d’un folre. Per Tots Sants van portar a plaça la inèdita de torre de 9 sense manilles (o torre de 9 amb folre), però va cedir poc abans de coronar-se. L’any següent per Sant Fèlix aconseguirien carregar-la i superar una nova frontera… però la torre de 8 sense folre continuava sent un castell impossible de descarregar. Com ja havia passat amb el pde8fm –el 1995, els Verds el van carregar poc abans de completar el 7 de amb folre–, el castell creixia amb noves bases sense poder-se completar l’estructura.
Aquells anys, la xarxa va facilitar que a assaig es fessin més torres de 7 netes, un pas significatiu per accedir al difícil control de la de 8. També va obrir les portes a què es tirés el castell sencer al local: l’agost de 2005, poc abans de fer la de 9 sense manilles, els Verds van fer al Figarot la de 8 sencera, que els va quedar en carregada.
Amb aquesta dinàmica, l’assaig de torre va permetre guanyar en intensitat, però també en precisió. Un castell d’extrema fragilitat i d’extraordinària dificultat, que no admet cap errada com aquest, requeria més assaig que cap altre.
Sis anys després d’assajar la torre amb xarxa, els Castelleres de Vilafranca, amb David Miret com a cap de colla, van acabar recollint el premi màxim: descarregar-la. Va ser el resultat a un intens pla de treball, que els va permetre tecnificar al màxim el castell, corregir posicions i millorar els tempos. Entre el 10 de setembre –represa dels assaigs després de la Festa Major– i Tots Sants d’aquell 2010, els vilafranquins van fer al Figarot cinc torres de 7 netes i cinc més fins aixecador, a més de dues de 8 senceres fins aixecador. La tde8sf culminada suposava la victòria definitiva de la cultura d’assaig, que demanava invertir hores i hores fins arribar a l’excel·lència. L’assaig com a base de tot.
El moment dels Xiquets. Els Verds van estar sols durant set anys com la colla de la torre de 8 sense folre descarregada. La cultura d’assaig –que havia nascut a Terrassa i havia estat perfeccionada a Vilafranca– va arribar finalment a Valls i va ser la causa del tomb definitiu per a que les dues colles dels Xiquets esdevinguessin en les grans dominadores dels castells desfolrats, tant el 2de8sf com el 4de9sf. En les nou temporades compreses entre 2015 i 2023, el 2de8 sense folre s’ha coronat en total 50 vegades, de les quals 39 han estat sumades per la Vella (21) i la Joves (18). Però el que és més rellevant és que s’ha descarregat en 24 ocasions, 20 de les quals amb segell vallenc (12 dels rosats i 8 dels vermells). El que probablement era el castell més representatiu de l’excel·lència vilafranquina ha passat en els darrers anys a ser patrimoni de les dues colles del km 0.
La Joves va ser la segona colla a completar el 2de8sf. Va ser a la Diada Nacional del 2017, després de tres carregats i 14 intents (i un desmuntat) en el seu historial. La Vella hi va accedir l’any següent a Vilallonga del Camp. Fins aleshores n’acumulava 6 carregats i 8 intents (i dos desmuntats). Fins la irrupció de la pandèmia, les dues colles de Valls van exercir un domini absolut en aquesta construcció, com mai s’havia vist (ni s’ha tornat a veure, fins al moment). Les temporades del 2018 i 2019, la Vella en va descarregar 10 (i un coronat) i la Joves, 6 (i 4 carregats). Aquells dos anys, els Verds van carregar-ne dos i van deixar-ne un en intent i els Minyons van ensopegar un cop.
L’excel·lència màxima amb el 2de8sf es va produir en les tres setmanes que separen la Diada del Primer Diumenge de Festes de Tarragona i el Concurs de Tarragona, l’any 2018: la lesió d’un terç del 2de8sf de la Vella, Joan Ibarra, en l’intent de 4de10fm que van fer a la plaça de la Font, els va obligar a refer l’alineació d’un castell que requereix infinitat d’hores d’assaig. Hi va baixar un quart al terç i va entrar un altre casteller a substituir-lo. Al Concurs el van descarregar posant de manifest les immenses prestacions dels dos components que estrenaven posició i el domini que els rosats havien aconseguit executar en aquest castell.
La implantació de la xarxa d’assaig va ser, també a Valls, un element determinant en els resultats de totes dues colles. Al carrer d’en Gassó, la xarxa de dos forats es va instal·lar amb la reforma del local, el 2004, però no va ser fins al 2015, amb Jaume Galofré com a cap de colla, que es va adaptar per al 3 i el 4 i va esdevenir un element clau en l’assaig dels castellers de la colla vermella, també en el 2. Al Portal Nou, la xarxa es va instal·lar el 2006, mentre que el 2013, amb Manel Urbano de cap de colla, es va col·locar la mòbil, que va permetre treballar els castells sense folre amb intensitat: els resultat es recollirien el 2015 amb el primer d’una llarga llista de 4de9sf descarregats consecutivament.
Les dues darreres temporades, tant la Colla Joves com la Colla Vella han assajat més que mai el 2de8sf amb la xarxa: l’any passat els vermells en van fer vuit sencers i els rosats, set. En canvi, cap de les dues el va descarregar a plaça: els del Portal Nou el van carregar tres cops i el del carrer d’en Gassó, dos (el 2022, la Vella l’havia descarregat en dues ocasions, a Tarragona i per Santa Úrsula).
Un tronc perfecte. Per a que una colla pugui dominar el 2de8 sense folre resulta imprescindible disposar d’un tronc amb les peces ajustades. Tots els pisos són importants, ja que els castellers que hi pugen no poden afluixar en cap moment: a la mínima errada, la fràgil estructura se’n va a terra. Els segons han de ser ferro pur i tenir suficient allargada de braç; els terços han de reunir la força i l’equilibri necessaris mentre treballen amb colzes aixecats i fent pressió cap a munt; els quarts han d’estar capacitats per menjar-se els moviments que venen tant de dalt com de baix; i els quints (en aquest cas, les quints, ja que actualment la majoria de vegades són dones) han de ser suficientment fines i han de saber treballar amb la cintura per fer baixar el mínim possible.
Però, probablement, la clau del castell és el pom de dalt. Els dosos han de ser petits, però ferms, per poder resistir el pas de l’enxaneta mantenint posició. Sovint els dosos actuals del 2 net no fan encara cap 4, ja que no tenen la mida per anar oberts, però, en canvi, han de reunir les prestacions màximes en la seva posició en un castell de màxima dificultat (a tot estirar, fan el 3 tancat). I l’aixecador i l’enxaneta han de ser petits i de poc pes, però amb la força suficient per pujar-hi fent les passes correctes sense quedar-se aturats. Les dues petitetes de la primera torre descarregada pels Castellers de Vilafranca el 2010, pesaven 17 quilos cadascuna.
El castell (aparentment) impossible, la bèstia (aparentment) indomable, ha experimentat un progrés i millora extraordinari des del primer que van carregar els Castellers de Vilafranca ara fa 25 anys. Els 30 descarregats (12 de la Vella, 10 de la Joves i 8 dels Verds il·lustren aquesta projecció), però continua sent una construcció d’extrema dificultat. Tant és així que és el castell que menys tradueix en èxit la quantitat d’hores invertides. Això ho diu tot.
