En la història recent dels castells hi ha dates gravades amb lletres daurades per la transcendència que van tenir en el seu moment i, posteriorment, en la història. Són dates d’èxits assolits gràcies a la pugna i la rivalitat entre dues o més colles per ser els primers en arribar a determinades fites o, simplement, ser els millors. Es tracta dels duels del 1969 i 70 entre la Colla Vella i els Nens del Vendrell; l’arribada dels castells de 9 (el 1981) i de la gamma extra (el 1993) o, cinc anys després, del que avui anomenem prèmium: els castells de 10 i els desfolrats. 1969, 1981, 1993 i 1998 són quatre apunts claus en un intens període de trenta anys, en què els castells van protagonitzar un salt i projecció extraordinària. Però entre mig, hi ha una altra data que la història ha deixat en segon terme, però que també és de notable importància: la tardor de 1974, que va estar marcada pels folres dels Nens del Vendrell, de la Colla Vella i dels Castellers de Vilafranca.
Els primers folres. El primer folre del segle XX va arribar el 23 de novembre de 1969 a la plaça Vella del Vendrell, quan els Nens van alçar un majestuós pilar de 7 amb folre, descarregat a la primera. Feia un mes i mig que la Vella havia intentat el 2de8 amb un folre de només dotze persones a la diada de Santa Úrsula, que va caure quan l’enxaneta ja encavalcava les passes finals.
Mesos després, els folres van ser els protagonistes del batejat com a Concurs del segle, on els Nens del Vendrell i la Colla Vella es van batre en mig d’una àmplia expectació a la plaça de braus de Tarragona. Van alçar els mateixos castells (pilar de 6, pilar de 7 amb folre i 2de8 amb folre), però els vendrellencs van descarregar-ne dos i els vallencs van deixar els tres carregats.
El triomf a Tarragona i els millors registres en els folres en aquell període del 1969 i 1970 va afavorir, per part dels Nens del Vendrell, un cert domini en aquestes estructures en els anys posteriors. Els del Baix Penedès van tornar a descarregar la torre folrada el 1972 i el 1973 i, després del primer assolit el 1969, van coronar el pilar de 7 amb folre dos cops l’any següent. En canvi, la Colla Vella no va tornar a provar els anys posteriors al Concurs el pde7f i va fer un únic intent de 2de8f en l’edició del 1972.
Els folres dels Nens, a més, van ser considerats com plenament innovadors, ja que, d’un bon principi, es van plantejar en la fórmula que va acabar imperant fins als nostres dies: amb la gent del peu espitjant de pit i els braços avall. Vallencs –i després vilafranquins– van utilitzar inicialment fórmules en què la gent de baix tancava la pinya com amb els braços amunt, com si es tractés d’un castell sense folre. (Bastants anys més tard, el mític Francesc Piñas va considerar que, per raons de seguretat, hagués estat millor mantenir la fórmula inicial de tancar els folres des del peu amb els braços amunt, com avui en dia pregonen els Castellers de Sants).
Els clavells del 74. Però tot va canviar en el segon tram de 1974. Els Nens es mantenien com la colla amb millors registres, la Vella conservava el pols i els Castellers de Vilafranca s’havien erigit com a tercera colla en pugna: van guanyar el Concurs de 1972 –en què no hi van participar els vendrellencs en desacord amb la puntuació– i van ser protagonistes al de Mobles Quer de Vilafranca del 1973, on van quedar segons, darrere la Vella, però van carregar la seva primera torre de 8 amb folre.
El Sant Fèlix de 1974 va suposar un punt d’inflexió. Totes tres colles van alçar els mateixos castells (3de8, 4de8 i torre de 7), si bé cap de les tres va completar tots tres. Però es va posar de manifest dos aspectes: d’una banda, que el 3de8 –que durant dècades s’havia vist com una frontera impenetrable, mentre es continuava fent el 4de8– havia entrat en l’agenda habitual de les grans diades. I, d’una altra, que al capdavant del món casteller ja no hi havia només les dues colles que havien pugnat durant anys per ser les millors (Nens i Vella), sinó que també se sumaven uns Castellers de Vilafranca, que, des que el 1969 van coronar el 4de8, avançaven a bon ritme sumant noves fites cada temporada.
Aquell Sant Fèlix del 1974, els Verds van aconseguir descarregar el seu primer 3de8. Va ser un 3de8 que es va treballar de valent a l’ofici de Sant Fèlix, ja que el jove Eloi Miralles es va situar al costat d’un dels segons de referència de la colla Carles Domènech, Mènec, que darrerament no havia anat als assaigs. El va acabar convencent per insistència que pugés al 3de8 que provarien a plaça. I el Mènec ho va fer amb la camisa verda i els pantalons foscos de mudar, ja que quan havia sortit de casa al matí no tenia previst pujar als castells. Aquell 3de8 va confirmar que l’èxit del Concurs del 1972 no era cap casualitat i els Verds se situaven al nivell dels vermells i els rosats.
De nou, expectació a la plaça de braus. Un mes després va arribar la cita de la plaça de braus de Tarragona, amb una expectació similar a la de quatre anys enrere –ja que aquest 1974 calia sumar una colla més amb opcions al capdavant–, però sense que tingués el format de Concurs. El 1971 no s’havia vist cap folre en tota la temporada, el 72 només un (completat pels Nens) i el 73, dos (un descarregat dels Nens i un carregat dels Castellers de Vilafranca). Per aquest motiu, que vermells, verds i rosats anunciessin el 2de8 amb folre en els seus registres era una notícia rellevant. Finalment, però, només dues colles el van provar i amb sort diversa: els del Vendrell, que el van carregar, i els de Vilafranca, que els va caure quan l’enxaneta era a punt de coronar-lo. La Vella se l’havia reservat per a tercera ronda, però amb el 3de8 i el 4de8 descarregats, no els va caldre arriscar (era un castell que no havien descarregat mai) i van aconseguir la millor actuació amb un 2de7 que va ser rebut a la plaça amb alguns xiulets pels qui esperaven veure’l amb un pis més.
Valls, Barcelona i Vilafranca. Això és el que va passar quatre setmanes després a la plaça del Blat. La Colla Vella, ara sí, es feia amb un 2de8 amb folre en segona ronda que aconseguia arribar a bon port. L’alineació d’aquell tronc és història viva dels castells: el van parar al terç Rafel Migó i en Xamalí; al quart, l’Àngel Batet i en Juanacho, i a sobre seu, el Ros i l’Antoni Izquierdo Bessonet.
La Vella ja tenia el seu primer folre descarregat al segle XX i el va acompanyar del 3de8 i 4de8, també completats. Era la millor actuació del segle XX i així ho va recollir una placa de grans dimensions, que avui llueix al local de la colla, al Portal Nou.
Però la tardor encara tenia corda. Els Castellers de Vilafranca havien previst tornar a atacar la torre folrada en el Dia de la Colla –que aleshores no es feia per Tots Sants–, el 17 de novembre. Abans, però, les tres formacions punteres es van citar al Camp Nou, amb motiu de la celebració del 75è aniversari del FC Barcelona. Hi van dur castells de 8, però els Nens –que veien com el primer lloc del podi en els folres els perillava– van plantar la torre de 8 amb folre, tot i tractar-se d’una diada atípica i de poc ambient casteller. Com si ara una de les colles punteres dugués un castell de 10 a una actuació d’aquest tipus. Les camises vermelles, amb la inscripció ”Vendrell” a l’esquena van ser les autèntiques protagonistes d’aquell cita mig a les fosques (les instal·lacions de l’estadi blaugrana tenien poca llum en aquella època). Al folre, però, hi van acabar pujant algunes persones que no portaven ni la camisa de la colla ni els pantalons blancs.
Només cinc dies després, l’atenció es va situar de nou a Vilafranca. La torre de 8 amb folre era el principal –i gairebé únic– objectiu dels Castellers de Vilafranca, que actuaven en solitari en la seva Diada. N’havien coronat la primera l’any anterior i aquell 1974 havien sumat els seus dos primers 3de8 completats. Era el moment de fer un altre pas endavant i va arribar en forma de torre de 8 amb folre, que va ser celebrat per partida doble a la capital del Penedès: pel que suposava aquella fita i perquè confirmava que la colla se situava amb els mateixos límits del moment de les dues que havien liderat el món casteller els anys anteriors.
Col·loqui al Festival Cinema Castells. Dissabte 30 (13h) recordarem aquesta tardor de 1974, amb un col·loqui al Festival Cinema Castells, que comptarà amb les intervencions de Guillem Bartolí (Colla Vella), Eloi Miralles (Castellers de Vilafranca) i Xavier Inglés (Nens del Vendrell). Al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca i amb entrada lliure.
