Entre les colles internacionals, hi ha eufòria, després de la cinquena trobada, celebrada dissabte a Berlín. Xifres canten: Deu colles, uns 600 castellers i més d’una quinzena de castells de 6 assolits i fins i tot un parell d’intents de castell de 7. Mai abans s’havien assolit aquests registres. Representants de diverses colles han coincidit a donar un missatge clar al món casteller: “Som aquí i això creix”.

Tot i que molt sovint conté errors i mancances, hi ha un cert consens en el món casteller a considerar l’agenda que publica la Coordinadora de Colles Castelleres com el calendari oficial del món casteller. Dissabte, l’agenda no contenia la trobada internacional de Berlín, tot i ser la concentració de castellers més important de tots els dies del pont del Primer de Maig. Si aquesta absència va ser un error, producte d’una inèrcia o si algú va dir que no s’hi posés no se sap, però no deixa de ser una absència simptomàtica, a ulls de les colles internacionals, que es mostren queixoses del tracte de la Coordinadora pel que interpreten que és una “falta de reconeixement” al fenomen de les colles internacionals.

Fer trampes per tenir cascs. Un altre greuge és el fet que les colles internacionals no poden comprar cascs castellers per a la canalla directament a la CCCC. Si tenen cascs és perquè fan trampes i els compren a través de les colles padrines del Principat. També els passa que quan actuen a Catalunya, les actuacions que fan no les cobreix l’assegurança de la Coordinadora.

Algunes de les coses que conformen el memorial de greuges les mateixes colles internacionals reconeixent que són complexes de resoldre: “el que demanem és el reconeixement d’una realitat. Hem avançat, però falta molt. És un procés molt més lent que la crescuda del fenomen de les colles internacionals”, explica Laia Poqui, presidenta dels Xiquets de Copenhaguen.

Canvis a millor. Les queixes que surten de les colles internacionals no són obstacle perquè aquestes mateixes colles reconeguin que la relació que ara tenen amb la Coordinadora, com a cara més visible d’allò que anomenem món casteller, és molt millor ara que fa uns anys. Reconeixen que les coses evolucionen tendents a arribar a bon port, però també diuen que ho fa molt lentament i que cal un esforç per les dues bandes.

Tot això es produeix en un context clar de creixement de la realitat castellera fora de Catalunya, especialment a Europa, com ha quedat demostrat a la diada de Berlín, tant des del punt de vista social com de tècnica castellera.

El cas de Copenhaguen. Que una colla es plantegés dos intents de 4de7 (el primer, desmuntat i el segon fent llenya) és significatiu de l’evolució tècnica de les colles. Darrere l’intent hi ha setmanes d’assaig i una realitat significativa: El nombre de persones del nucli dur de la colla, els que mai fallen, ha passat d’una vintena de persones, a una cinquantena enguany, cosa que els permet molta més ambició als assajos. D’aquesta realitat naixia l’intent de 4de7. El problema que ara tenen els danesos és que no tenen a prop cap altra diada que els permeti tornar a intentar el castell, perquè no podran tenir la pinya que tenien dissabte a Berlín gràcies a la col·laboració d’altres colles. La de dissabte va ser, doncs, una oportunitat perduda, i costarà que es torni a plantejar un intent. La colla està treballant la possibilitat de fer una actuació a Catalunya a l’octubre, però l’opció encara està molt verda. El calendari de les colles internacionals no ajuda.

Sigui i com sigui, el cas és que la trobada de Berlín, a parer de les colles europees, ha suposat un punt d’inflexió en la seva història. Com anirà evolucionant tot plegat només el temps ho determinarà.