Els castells són tècnica i estratègia, i potser també un punt de sort. Però per damunt de tot són emocions. Això ha tornat a quedar clar aquest migdia de Sant Joan a la plaça del Blat, on s’ha donat aquella circumstància que a la gent que no sap de castells li costa d’entendre: Com és que la colla que ha obtingut una actuació menys puntuable d’una diada de compromís ha estat la que ha sortit eufòrica i cantant de la plaça, i la que si s’apliquessin els punts ha estat la guanyadora ha sortit de plaça sense fer massa escarafalls?
Això passa a Valls, quan les dues colles arriben a la plaça del Blat amb objectius no coincidents, i amb una dificultat diferent. Del que es tracta és de sortir de plaça amb els objectius assolits i es canta i es desferma l’eufòria si la teva colla ha complert i l’altra colla ha comès algun error, per petit que sigui. Les emocions. Avui, el “tot descarregat” de la Colla Joves ha desfermat la festa i ha inoculat una important dosi de confiança que promet un gran futur, mentre que el “només carregat” de la Colla Vella amb el 7de9f (la primera aleta d’aquest castell de la història de la colla) no ha estat suficient per sentir-se guanyadors, tot i haver fet una actuació que els punts consideren millor.
Tot això, a més, s’ha viscut a 34 graus de temperatura, i amb poca gent de públic, cosa que ha generalitzat el comentari entre força castellers de que “caldria fer alguna cosa” per evitar fer activitat física amb risc a aquestes temperatures, encara que aquest “fer alguna cosa” comprometi les essències del bressol dels castells. Un altre cop, les emocions, sovint renyides amb la racionalitat. I el protocol, un altre cop qüestionat, perquè la diada ha durat unes excessives tres hores.
El gran moment de la Joves. Com més temps passa més importància sembla tenir el 3de10fm carregat per la Joves per Santa Úrsula de l’any passat, sumat al domini del pilar. L’autoestima i la confiança de la colla amb el seu potencial han crescut de manera significativa, i això es notava en els dies previs a la sempre compromesa cita de la plaça del Blat per Sant Joan. Es veia que la massa social de la colla creia en el que li proposava la Tècnica. Avui, castellers de la Joves preguntaven si aquest és el primer any que la colla s’apunta el primer gamma extra de la temporada de tot el món casteller, acostumats com estan a que sempre ho facin o els Castellers de Vilafranca o la Colla Vella. Potser no té importància (el sorteig de la diada d’avui hi té molt a veure), però l’anècdota estadística té la seva significació, especialment als cordons de la Joves, que tenen raons per incrementar la seva autoestima. La colla vivia un ambient d’un cert complexament que bloquejava la seva evolució, però això va canviar l’octubre de l’any passat, després que la pandèmia frenés un procés que havia viscut el seu zenit amb el 3de9sf carregat en la inoblidable Santa Úrsula del 2019.
El 2de9fm. La Colla Joves ha plantejat el gran objectiu de la jornada en la segona ronda, després d’un 3de9f per encetar la jornada que, com el d’ahir a Completes, ha mostrat molt bones maneres. El 2de9 amb folre i manilles l’han plantejat a la segona ronda, i han superat el fet d’haver desmuntat un primer intent de castell quan estaven entrant els dosos. Les manilles patien massa i, al nucli, els quarts anaven perdent la posició progressivament. Hi han tornat, i en el segon intent, els problemes del primer s’han esvaït i han aconseguit un 2de9fm que, tot i que mogudet, s’ha mostrat solvent en tot moment.
Objectiu assolit. Objectiu de la diada, i objectiu estratègic a mig termini, perquè el 2de9fm és clau per tenir els castellers entrenats per poder abordar el gran objectiu de la temporada del cap de colla, que no és altre que acabar la feina de l’any passat; és a dir, descarregar el 3de10fm. San Fèlix és d’aquí a 60 dies. Quico de Cabra voldria que el 2de9fm de la Joves es pogués veure sovint a les places durant aquesta temporada. Per cert, el 2de9fm d’avui és el vintè que es veu a la plaça del Blat des de que la Colla Vella el va descarregar per primer cop el 1994, i el quinzè de la Colla Joves (8 descarregats i 7 carregats).
El pde8fm. La Joves no en tenia prou amb el 2de9fm i, després d’estrenat en la tercera ronda el 4de9f (més defensat del que voldrien), ha abordat el pilar de 8 amb folre i manilles. El domini del pilar que demostra la Joves és difícil de qualificar, perquè el fan com volen. Si les camises no fallen a les places, ens podem avorrir enguany de veure el pde8fm amb camisa vermella. Amb el d’avui, ja són 20 aletes del pilar de la Joves, quinze de descarregats i cinc carregats. Una altra dada significativa de les que aporten les estadístiques: El 4de9f de la tercera ronda d’avui ha estat el que fa 100 de l’historial de la colla Joves.
Al final, doncs, tot descarregat i eufòria a la banda esquerra de la plaça del Blat: crits i cants com els habituals “i tot descarregat” o “la manta al coll”, s’han combinat amb algun encàrrec a la colla rival, com “amb el 5de9 no n’hi ha prou” que era la torna d’una anterior diada, o el “canta y no llores”. S’han sentit vencedors. Les emocions.
Colla Vella pletòrica. Si l’objectiu de la Joves era el 2de9fm, la Colla Vella portava en cartera el 5de9f amb folre, i també l’ha plantejat en la segona ronda. De fet, la colla ha hagut de fer canvis a l’estructura del 2, de manera que ha de rodar castellers en diferents posicions. Això volia dir que era no plantejable per Sant Joan ni el 2de9fm, ni el 2de8sf. Calia buscar alternatives per aconseguir un Sant Joan de gamma extra, i Manel Urbano se la va jugar amb el 5de9f i sobretot amb el 7de9 amb folre, construcció inèdita a la colla i que al món casteller només tenen anotada els Castellers de Vilafranca. La decisió estava presa de feia setmanes, i els assaigs presentaven bones maneres, com ha quedat demostrat.
El 5de9f, un vell conegut. Era l’objectiu tapat de la colla, per l’expectació que tant a dins com a fora havia generat el 7de9f. Manel Urbano havia dit que el 7de9f l’havien d’aprendre a fer. El 5de9f, en canvi, era un vell conegut, un bon amic de la colla que, d’entrada, oferia millors garanties. L’han plantat a la segona ronda, i han demostrat molt d’ofici, després d’un peu desmuntat, aparentment per un problema de mides. El castell ha necessitat ser molt defensat al terç, en la fase final de la carregada i, sobretot, durant la baixada, quan la serenitat mostrada pels pisos superiors ha evitat la trencadissa. L’èxit obria les portes a l’altre gran objectiu de la diada.
El 7de9f, un meló per obrir. Una colla es planteja un repte potent a la tercera ronda només si abans s’han aconseguit els objectius prioritaris. El 5de9f li salvava la diada de Sant Joan a la Colla Vella, i per això podia arriscar i provar el que a l’assaig havia demostrat se prou complicat per l’enginyeria necessària per poder lligar la pinya i el folre de la construcció. El 7de9f, amb un peu desmuntat, ha pujat insegur i de ben aviat ha mostrat problemes, especialment visibles al pis de terços. Potser si no hagués estat a la tercera ronda i tant tard, algú hagués donat l’ordre de tirar avall. Amb els sisens al seu lloc, a terços es patia de valent i, un altre cop, l’ofici de la canalla ha permès fer les aletes (no sincronitzades, cosa que afecta l’estètica del castell), i defensar la densa estructura fins que la canalla ja havia sortit de la pinya. S’ha plegat quan els sisens ja estaven baixant. La carregada l’han celebrat, potser perquè era el primer cop, però no amb molta convicció. Ara, Manel Urbano i la seva Tècnica hauran de decidir si continuen tastant aquest meló, o el deixen per a una altra ocasió, tenint en compte que ara s’enceta un nou tram de temporada que necessitarà de nous objectius.
Al final, el pde7f de la Vella ha demostrat bones maneres i permet pensar que aviat hauran de portar a plaça les proves que han fet a l’assaig de pde8fm.
La calor, el protocol i la televisió. Fer castells sota un sol de justícia i a 34 graus de temperatura no pot ser bo de cap manera, però ja se sap, la tradició mana, almenys per ara. Es plantegen canvis en el protocol de Festa Major per a l’any que ve, però de moment centrats en les Completes, de manera que els castells se celebrarien abans de la ballada del seguici, i no després com ara. Es farien castells al voltant de les 8 del vespre, i no a quarts de 12 de la nit com passa des de fa alguns anys. En tot cas, una evidència és que la plaça estava mig buida aquest migdia de Sant Joan, perquè tothom buscava zones d’ombra.
El sistema de rondes a la vallenca ha tornar a fer estralls. A la Colla Vella, el temps transcorregut entre el primer castell (3de9f) i el primer peu del segon castell (5de9f) ha estat de 50 minuts, que han estat els que ha invertit la Colla Joves amb el seu 2de9fm, desmuntat en un primer intent. Que la Vella hagués fet el seu castell entre el primer i el segon intent de la Joves hagués facilitat les coses, i hagués reduït les tres hores llargues que ha durant una actuació que val a dir que no s’ha complicat en excés.
Amb la plaça buida (no els porxos ni el carrer de la Cort) i la durada fora de mida, la televisió ha triomfat. Ha estat una de les notícies del dia: l’acord pels drets televisius no està tancat, però s’ha aconseguit fer una excepció per Sant Joan com a mostra de bona voluntat mentre duren unes negociacions que no estan trencades, tot i les dificultats per aconseguir un acord. A casa, amb el vermut i les olives a la tauleta del sofà, els castells es veuen molt bé, encara que les imatges mostrin un ambient trist a la plaça.
