Aquest passat cap de setmana es van produir dos casos que il·lustren les polítiques que apliquen els caps de colla a l’hora d’anunciar explícitament els seus objectius a plaça: el del 3de10fm que havien previst fer els Castellers de Vilafranca a Sitges i el del pde8fm que va plantar la Colla Vella a Vilallonga. El primer estava anunciat (tot i que amb matisos i condicionals), el segon només el coneixia la gent més propera al cap de colla dels rosats, Manel Urbano, i no tant perquè l’hagués explicitat, sinó perquè li saben llegir les paraules.
Àngel Grau i Manel Urbano no tenen models allunyats o contraposats per a gestionar les expectatives. Més aviat al contrari: són de perfil moderat i prudent i habituats a tocar de peus a terra. No són partidaris de focs d’encenalls i acostumen a ser curosos en tots aquells petits elements que queden fora de la visió de la immensa majoria de la gent, també de la pròpia colla. Però com a caps de colla dels Castellers de Vilafranca i la Colla Vella respectivament estan sotmesos a una elevada pressió, en la que han de conviure, d’una banda, la generació d’il·lusions per a la colla –que, a més, propiciï la mobilització als assaigs i les actuacions– i, d’una altra, la prudència que eviti provocar la sensació de fracàs si l’objectiu finalment no es du a plaça.
Àngel Grau va anunciar ja en l’assemblea anual dels Verds, el mes de febrer, que el seu objectiu era avançar el 3de10fm una setmana i portar-lo a Sitges, amb motiu del Memorial Pepe Rodríguez, que es va celebrar dissabte al Cap de la Vila. De fet, va dir moltes més coses, com qualsevol cap de colla avui en dia quan fa un anunci de màxima envergadura. I aquestes coses passaven perquè els recursos tècnics de la colla, tant de tronc com de canalla, així com de quantificació de camises als assaigs, fossin els requerits per afrontar un castell de 10. Es tracta d’una obvietat com una catedral per a qualsevol persona que sàpiga mínimament de castells. Però en l’època de la brevetat dels missatges i de l’absència de profunditat, sovint acaba quedant una part de la frase i no pas el conjunt sencer, necessari per saber-ho llegir en la seva totalitat.
En el cas del 3de10fm a Sitges, Àngel Grau va voler mantenir l’aposta fins al final, tot i que no s’hi van acabar de produir les conjuncions necessàries: els canvis obligats per dalt han necessitat més temps i la convocatòria al Figarot, tot i que alta, no sempre ha estat multitudinària. Després de la diada de Les Santes, el cap de colla dels Verds va precisar que per fer el 3de10fm calia fer el 3de9f dilluns i dimecres a assaig i posar setens divendres. Però la realitat va acabar circulant per altres camins: dilluns se’ls va espatllar la xarxa d’assaig i sense la protecció, resultava arriscat fer un castell de 9 sencer; dimecres la prova de 9 no va acabar d’anar del tot bé i va pujar només fins a dosos. I divendres van posar sisens (no setens) i sense tot el folre i totes les manilles. Resultava clar que, tot i haver-ho intentat i haver realitzat les proves necessàries en les setmanes anteriors, continuar amb l’aposta tenia un risc excessiu i més encara després que la torre de 9 amb folre i manilles amb la que van obrir la seva actuació a Sitges necessités una defensa titànica per descarregar-la.
Per contra, al Portal Nou, Manel Urbano havia dit al seu equip tècnic (no pas al conjunt de la colla), que volia “fer un pas més”. Fer un “pas” a aquestes alçades de temporada es pot interpretar de moltes maneres: des d’estrena de construccions fins a alleugerir castells pensant en un pis més a mig termini o, fins i tot, rotacions en les alineacions. Però els qui coneixen Urbano ja van detectar que aquest “un pas més” implicava obrir una nova casella. I aquesta, per als assidus els dimecres i divendres havia de ser el pilar de 8 amb folre i manilles.
Divendres, en acabat l’assaig, el cap de colla dels rosats no va revelar que portarien el pilar a Vilallonga, però sí que va demanar un compromís d’assistència per a una actuació especialment emotiva, en tant que suposava un homenatge al recentment traspassat Pau de Magrinyà. Les proves a assaig havien anat bé i Urbano, que coneix la colla al mil·límetre, sabia que hi hauria un bon volum de camises, el necessari per encarar una construcció amb manilles. Només diumenge al matí va començar a córrer entre alguns castellers (i una part reduïda del món casteller) que potser portarien el gran espadat, però no perquè ho hagués dit el cap de colla obertament, sinó per les deduccions que havien fet els qui més el coneixen.
La gestió de les expectatives és un dilema al qual s’enfronten sovint els caps de colla. Francesc Inglès no ha amagat, per exemple, que la Colla Joves vol portar a Vilafranca el 3de10 amb folre i manilles (que van coronar per primer cop la passada Santa Úrsula). Els 3de9f que estan fent a cada actuació apunten maneres en aquesta línia. També el cap de colla dels Minyons de Terrassa, Albert Pérez, va revelar dues setmanes abans de Festa Major que l’objectiu eren el 2de9fm i el 5de9f, si bé en el seu equip resultava una aposta des de bastantes setmanes abans.
Però tant Inglès ara com Pérez fa un mes, posaven els lògics condicionals: que els castells anirien a plaça, si abans s’havia aconseguit fer les proves necessàries amb garanties. Per a molta gent (periodistes, entorn casteller i, fins i tot, alguns dels mateixos castellers de les colles implicades), aquests condicionals tenen una importància relativa i s’interpreten com un escut protector dels caps de colla per si al final es veuen obligats a rebaixar objectius. Però en realitat, ni els periodistes ni l’entorn ni la immensa majoria dels castellers de les colles viuen en la soledat del cap de colla cada cop que ha de prendre decisions de primera magnitud que poden acabar condicionant la temporada.
