El Pla de Santa Maria, municipi de l’Alt Camp de 2.400 habitants, a 9 quilòmetres de Valls, ha estat durant l’any 2024 el darrer que ha constituït una colla d’aficionats castellers que han actuat durant la Festa Major. Van fer la primera actuació durant la tarda del 14 d’agost, vigília del dia gran de la Festa Major. Es van ajuntar unes 50 persones davant l’excepcional església romànica de Sant Ramon, on van fer una prometedora primera construcció, el 2de6. Van fer cap a la plaça de l’Ajuntament en cercavila, amb algun pilar de 4 i construccions de cinc pisos. Davant l’Ajuntament, i amb una pinya d’unes 80 persones, van bastir tres pilars de 4 simultanis, el 3de6 per sota, el 4de6 amb el pilar i el 5de6.
Tot això, en dos mesos, perquè la decisió de crear una colla i començar a assajar s’havia pres en una assemblea el 20 de juny, després d’un any de contactes i converses de preparació. Es va decidir, fins i tot, un nom: els Escatllots del Pla. Tenen clar que no volen passar del concepte colla d’aficionats i que la presència a la Festa Major és l’únic objectiu. Un bon nombre de castellers que van participar en la iniciativa, i que volen que continuï en els anys futurs, són castellers de les colles de Xiquets de Valls, amb diferents graus d’implicació. En tot cas, aquesta experiència castellera és la que explica que tot just començar haguessin pogut fer una actuació completa de castells de 6, que és el mínim que es demana, per exemple, per ingressar com a membre de ple dret a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Comptaven, a més, amb grup de grallers propi, i fins i tot, tenen escut. Però de camises no en tindran, perquè volen mantenir l’activitat en l’actual estadi de colla d’aficionats.
El del Pla de Santa Maria és el darrer cas conegut. L’any anterior, es va estrenar una iniciativa similar a Albinyana, al Baix Penedès. Amb membres dels Nens del Vendrell i dels Bous de la Bisbal, es reiniciava l’activitat castellera al poble, que s’havia perdut a finals de la dècada dels 50 del segle passat. De fet, la colla d’aficionats consta que havia actuat en les festes majors durant més de cinc dècades, segons ha documentat l’historiador casteller Pere Ferrando. És a dir, que a principis del segle XX ja hi havia activitat castellera al poble, que es va recuperar el 2023 i que permet que hi hagi castells amb colla pròpia per Sant Bartomeu, la vigília del 24 d’agost, i una setmana més tard al nucli de les Peces.
Des del punt de vista tècnic, a Albinyana en aquests dos anys els aficionats només han aixecat pilars, en cercavila i davant l’Ajuntament, on es van reunir una cinquantena de castellers davant en l’actuació del 2024, tots, inclosa la canalla, del poble. La voluntat de continuar és clara, segons l’alcalde, un habitual de moltes places, Quim Nin.
Com passa en altres poblacions, els promotors amb els qui hem parlat insisteixen a deixar clar que no es tracta d’un primer pas per constituir una colla castellera convencional. Es tracta d’iniciatives que acostumen a sorgir del jovent del poble, sovint castellers de colles convencionals, que s’animen a fer una aportació a les activitats de Festa Major. Aquest caràcter de colla no convencional arriba fins al punt que a Ribes, on també hi ha colla d’aficionats, es demana que escriguem castellers ribetans, i no Castellers Ribetans (amb majúscula), que implicaria pràcticament tenir una personalitat jurídica pròpia. En aquest cas, la colla va néixer el 2016, per Sant Pere, al nucli de Ribes del municipi de Sant Pere de Ribes, al Garraf. De castells informals ja se n’havien fet abans, un pilar de 4 a la sortida dels oficis de les festes majors d’estiu (Sant Pere) i d’hivern (Sant Pau). També van aconseguir castells de 6 a la primera actuació. La població havia tingut colla pròpia entre els anys 1981 i 1984, i el 2010 van sorgir els Castellers de les Roquetes, si bé és un altre nucli del municipi, amb poca interrelació social. Les dues colles van desaparèixer, però la colla d’aficionats dona sortida a les ganes de fer castells dels habitants del municipi. La majoria dels components dels castellers ribetans són membres de la Jove de Sitges.
El cas de Llorenç. Si a Albinyana els castellers aficionats estan documentats des de principis del segle XX, en el cas de Llorenç del Penedès l’origen de l’activitat de la Festa Major data del 1890, en plena època d’or castellera i amb una activitat frenètica dels Xiquets de Valls pel territori del Camp de Tarragona i el Penedès. De fet, hi ha documentades colles d’aficionats a l’Arboç, la Bisbal o Sant Jaume dels Domenys. En algun cas, com l’Arboç o la Bisbal, la història ha fet que hagin arribat a tenir colla pròpia convencional.
El punt en comú de les diferents iniciatives és que es tracta de poblacions relativament petites, i molt al rovell de l’ou de la zona tradicional, en el triangle que formen Valls, Tarragona i Vilafranca i que, a més, viuen un increment de població durant la Festa Major. Una altra circumstància és que en el nucli promotor acostuma a haver-hi veïns del poble que fan castells en colles d’altres poblacions. En el cas de Llorenç, amb els Nens del Vendrell, principalment.
A Llorenç, la presència dels castellers aficionats a la Festa Major (s’actua a la vigília de Sant Llorenç, que és el 10 d’agost), té interrupcions. Es van recuperar entre el 1977 i el 1982, es va fer una actuació el 1986 i el 1993 es va reprendre ja amb continuïtat fins ara. L’any passat, doncs, van complir trenta anys després d’aquesta represa. En l’última actuació, del 2024, van descarregar fins a quatre castells de 6 i van alçar el pilar de 5, que els va quedar en carregat.
Els castellers aficionats és un fenomen especialment viu al Baix Penedès. Ben a prop d’Albinyana i de Llorenç, hi ha Masarbonès, que també se situa a prop dels camins per on passaven els carros dels Xiquets de Valls quan anaven a actuar a Vilafranca. El cas de Masarbonès és particular, perquè és un nucli d’una vintena d’habitants que pertany al municipi de Masllorenç, a la frontera entre l’Alt Camp i el Baix Penedès, i que a l’estiu arriba als 200 habitants. Des del 2001, fan castells per Sant Bartomeu, el mateix patró que Albinyana. En les actuacions sovintegen les construccions de cinc pisos.
L’única iniciativa similar fora de la Zona Tradicional estricta és la que tenen al barri de les Corts, a Barcelona. Són els Panarres de les Corts, que tenen perfils a les xarxes socials on deixen clar que són una colla castellera que actua un cop a l’any per la Festa Major. Van néixer el 2015, actuen per la Festa Major, a mitjans d’octubre, i per fer-ho assagen durant unes poques setmanes abans de l’actuació, que aconsegueix reunir una seixantena de persones a la pinya. La iniciativa neix de castellers que porten la camisa dels Castellers de Sants, i els seus promotors expliquen des del primer dia que es van inspirar amb la iniciativa dels castellers de Llorenç.
Sense camisa, però amb casc. Les colles d’aficionats tenen només un parell d’elements distintius coincidents amb les colles convencionals: el mocador casteller i la faixa. I també, el casc per a la canalla, que ningú s’estalvia. La seguretat és, precisament, un element a tenir en compte.
En alguns casos, com a Llorenç mateix, l’activitat de la colla d’aficionats està coberta per l’assegurança de l’Ajuntament. Almenys, de moment, perquè la Coordinadora de Colles Castelleres ha creat una mena de pòlissa d’assegurança per cobrir l’activitat de les colles d’aficionats, a la qual durant el 2024 s’hi van acollir dues colles, entre les quals, els Escatllots del Pla. És una assegurança temporal, que cobreix l’actuació i les setmanes d’assaigs previs, i tenen les mateixes cobertures que la pòlissa de les assegurances convencionals, segons ha informat la Coordinadora.
És una realitat que entronca amb l’essència de l’activitat castellera, quan les colles professionals, principalment els Xiquets de Valls, es nodrien de l’ajut de castellers locals per a les actuacions que feien. Això generava aficions locals i que sorgissin iniciatives de colles temporals, entre les quals les que figuren en aquest reportatge. N’hi ha de documentades a Montblanc, Gràcia, el Pont d’Armentera, Solivella o l’Espluga de Francolí, entre d’altres, segons ha escrit l’historiador Jordi Bertran.
Articles relacionats:
Ribes pren l’esperit de Llorenç
125 anys de castells d’aficionats a Llorenç
Els castellers aficionats de Masarbonès
La gent del poble fa castells a Llorenç
