Menys castells de màxima dificultat, però més efectivitat en els resultats. Les quatre colles que protagonitzaran dissabte la diada de Sant Fèlix (Castellers de Vilafranca, Colla Joves, Colla Vella i Jove de Tarragona) presenten un balanç que admet una doble lectura: s’hi han enfrontat fins ara a menys castells prèmium (els de 10, desfolrats i superiors), però presenten un percentatge de castells descarregats més alt al de l’any passat en aquestes dates i, sobretot, al de fa dos.

El món casteller ha vist en el tram previ a la gran cita del 30 d’agost dos castells prèmium: el 3de10fm que van descarregar els Castellers de Vilafranca a Vilanova i el 2de8sf que va coronar la Joves a la Bisbal. L’any passat en aquestes dates s’havien provat set castells d’aquest nivell, quatre dels quals s’havien descarregat, dos carregat i un intent va quedar en desmuntat. Fa dos anys no se n’havia provat cap.

Enguany, no hi ha Concurs i això ajuda a explicar parcialment aquest descens provisional en els registres. Però hi ha altres raons també que entren en la particularitat de cada colla i en les seves dinàmiques de renovació i substitució de peces. Totes quatre colles han hagut de refer parts fonamentals dels seus troncs i, en alguns casos, dels poms, que, com és habitual, requereixen temps.

Però l’altra lectura del camí previ a Sant Fèlix és que els registres de les quatre colles presenten índexs més alts d’efectivitat. Entre les construccions a partir del pde7f i el 5de8, totes les colles mantenen percentatges de descarregat superiors al 90%. La Jove (amb 95,23%) és la que té els nivells més alts, seguida de la Joves i els Verds (totes dues amb 93,02%) i de la Vella (90,47%). L’any passat, només els vilafranquins (92,85%) estaven per sobre del 90% en aquestes dates, però especialment significatiu és que fa dos anys –també sense Concurs–, els percentatges de les quatre colles eren notablement inferiors (veieu gràfica).

Resulta lògic que amb menys castells prèmium provats, els índexs d’efectivitat millorin. Són les construccions amb major percentatge de caigudes, per raons evidents, però el que és destacable és que el nombre de castells carregats o intent és aquest any especialment baix. La majoria de caigudes corresponen a construccions dels primers compassos de temporada, llevat dels 2de8sf (Joves) i el 4de9fa (Jove) carregats.

Un domini més ampli en els castells de 9 i gamma extra bàsica. Les dades prèvies a Sant Fèlix posen de manifest un domini més sòlid de les colles en les estructures bàsiques de 9 i en la gamma extra. A tall d’exemple hi ha el 5de9f: s’ha provat dotze vegades (set dels Verds i cinc de la Vella) i totes dotze s’ha descarregat; l’any passat s’havia portat a plaça vuit cops, amb quatre completats.

La doble lectura d’avaluació de l’estat de les colles ha d’estar acompanyada de tots els matisos possibles. La gamma extra considerada bàsica (entre el 2de9fm i els castells amb agulla) és extremadament difícil, però menys que els prèmium. La lliçó de la primera ronda de Sant Fèlix de l’any passat és present entre els responsables de les colles: gairebé tothom donava per fet que els Verds descarregarien el 3de10fm (que havien completat dos cops), la Joves el 2de8sf (també dos descarregats) i la Vella el 4de9sf (que havia fet a assaig i que al Catllar els va caure quan sortien sisens). En els tres casos, van quedar carregats.

Les quatre colles es plantaran a la plaça de la Vila amb un còmput de registres altament satisfactori. Però enfrontar-se als castells desfolrats, de 10 i superiors és una altra galàxia, que mereix tots els respectes del món. Totes quatre colles tenen en cartera gamma extra per a totes les rondes si els fulls de ruta es compleixen. I els caps de colla saben perfectament que, tot i voler tocar el cel, el que han de tocar abans de res és de peus a terra.