Els castells són molt difícils; els castells de gamma extra són extraordinàriament difícils; i els considerats castells prèmium són d’una altra galàxia. Així s’ha posat de manifest avui, a la diada de Sant Fèlix, on les quatre colles han sortit a plaça com a nobles gladiadors disposats a encarar-se als reptes més grans. Com sempre acostuma a passar en castells, la sort ha estat desigual i parcial. Dues colles, sobretot, han sortit especialment contentes de plaça, i amb tots els motius del món: d’una banda, la Colla Joves, que ha firmat la millor actuació de la seva bicentenària història i que ha estat la que, amb punts a la mà, ha guanyat la diada, a més de ser la que no ha registrat cap caiguda de les quatre participants. I d’una altra, la Colla Vella, que, a més de ser l’única que ha aconseguit portar a terme el seu programa, ha estat també l’única que ha sumat castells de 10 i desfolrats en els seus registres.
Sant Fèlix 2025 ens deixa moltes lliçons. Especialment, interessants són les que apunten a l’etern debat entre els castells de 10 i els desfolrats, precisament, en un cap de setmana en què el Concurs ha presentat la nova taula de punts en la que els castells de triple base continuen per sobre dels nets. Avui, les quatre colles han acudit a la plaça de la Vila amb castells de 10 en cartera: s’han provat sis 3de10fm i no se n’ha descarregat cap: dos han estat coronats, tres desmuntats i un ha quedat en intent. I una colla no l’ha arribat a provar.
La segona lliçó de Sant Fèlix, que tampoc no és nova, és la necessitat de no oblidar mai l’extraordinària i galàctica dificultat dels castells que avui eren en programa. Ni les colles, que són les que els assagen i porten en cartera, ni l’afició, ni per descomptat, els mitjans –que amplifiquen el context– han de perdre mai el sentit ple d’aquesta màxima. Avui, a la diada de Sant Fèlix s’han vist 14 construccions de gamma extra –una xifra que remunta els millors anys de la dècada anterior–, però només tres dels nou prèmium que hi havia en cartera s’han descarregat.
I un últim apunt preliminar. Per primera vegada en una actuació s’han descarregat quatre pilars de 8 amb folre i manilles. Es tracta d’una dada que posa de manifest la grandesa de les quatre colles participants, que, tot i les quatre hores d’actuació, han anat “fins al final” per a culminar quatre actuacions d’accentuat mèrit amb els respectius pilars de mèrit.
Colla Joves. Els castells són, sobretot, sensacions, emocions, objectius, reptes… i també competició i rivalitat. Avui, la Colla Joves és la que ha sortit de plaça amb la millor actuació, segons la valoració de la taula de punts del Concurs. I a Sant Fèlix les colles van a fer el millor que tenen al seu abast, però també a guanyar. Sempre ha estat (afortunadament pels castells) així.
Els motius per estar immensament feliços en són molts entre els castellers de la camisa vermella. El còmput de punts n’és un i plenament justificat. Però n’hi ha d’altres també d’extraordinària importància. La suma del 2de8sf, 4de9sf, 2de9fm i pde8fm suposa la millor actuació de la seva història, un fet que il·lustra el relleu de la seva gesta avui a Vilafranca. A més, també per primera vegada ha descarregat els dos desfolrats en una mateixa actuació, una fita que fins ara només havien fet la Vella i els Verds.
Tots aquests factors aporten context a la feina que està realitzant Francesc Inglès, Quico de Cabra, i el seu equip. Arribar al 30 d’agost amb un resultat com aquest posa de manifest el nivell que ha assolit la colla i permet intuir el que pot arribar a obrir si aconsegueix seguir el full de ruta. El fill de Joan Inglès –el mític segon que va parar a la rengla el primer 5de8 del segle XX, fet per la Colla Joves el 1981, i que havia nascut precisament un 30 d’agost– està llegint amb una acurada habilitat el camí que ha de seguir la colla per marcar una nova època daurada, com, per exemple, la que va viure a començament dels anys noranta, en què va liderar el món casteller.
En la gloriosa jornada d’avui, a la Joves li ha faltat, això sí, el castell de 10, mai descarregat per la colla, i que tenia planificat portar a plaça. Però només els caps de colla i pocs més del seu entorn són conscients que en la fina línia que separa l’èxit de la decepció hi ha factors, aparentment, minúsculs que convé avaluar en la seva deguda dimensió. Avui, després que el 4de9sf inicial hagi quedat en desmuntat, ha obligat la colla corregir el full de ruta i inclinar-se en segona ronda per un 2de9fm (el quart de l’any) que ha ajudat a ressituar el camí. Hi han tornat amb el 4de9sf i, aleshores sí, l’han descarregat amb plena autoritat, tot i alguna deformació ben defensada. A un dels quints, per cert, se li ha sortit l’espatlla de lloc i ha aguantat tot el castell.
En quarta ronda s’havien de decidir pel 2de8sf (i fer la millor actuació de la seva història) o pel 3de10fm (i tocar cel). Era aposta més segura, tot i extraordinàriament difícil, la primera.
El 1998, Quico de Cabra va pujar al primer 4de9 sense folre que la Joves provava a Vilafranca. Va quedar en intent. Dos anys després hi va tornar i el va completar (el que va passar a la història com el 4 del doble despenjament). Hi va estar pujant al castell total fins al 2016. Avui, com a cap de colla ha tancat el cercle.
Colla Vella. El sorteig de Sant Fèlix va decidir que la Vella seria la darrera colla en actuar. En canvi, ha estat la primera en acabar. Això vol dir que ha sabut aprofitar les seves rondes i que ha aconseguit complir el programa, tot i ser ambiciós. La d’avui era una diada carregada d’emotivitat per a la Vella, ja que inevitablement els records del que va succeir en la primera ronda de l’any passat han estat presents entre els seus castellers. Però l’excel·lent resultat que ha aconseguit segellar és el millor homenatge als qui ja no hi són i als qui avui eren a plaça donant continuïtat a la seva bicentenària història.
La sortida triada per Manel Urbano amb el 5de9 amb folre ha estat plenament encertada, malgrat ser els últims en actuar. Al cap de colla de la Vella no li importava anar a remolc, ja que el seu full de ruta estava perfectament definit i pautat. Però al final, ha estat a la inversa: ha estat la Vella la que ha marcat el desenvolupament de la diada. El 5de9f completat avui és el sisè de l’any.
La segona ronda era clau: 4de9sf o 3de10fm. Si la primera no hagués anat bé, aquesta decisió s’hauria d’haver pres amb la diada més avançada, com li ha passat a la Joves, però la convicció amb el castell inicial ha permès a Urbano atacar el principal castell de la colla per a la diada: el 3de10 amb folre i manilles. Ha estat una decisió valenta i que s’ha saldat amb un resultat satisfactori. Potser, al ser un castell carregat, caldria afegir moderadament satisfactori, però convé tenir present que l’anterior 3de10fm coronat de la Vella datava de vuit anys enrere: va ser el que els va donar la victòria al Concurs del 2018.
Per afrontar el 3de10fm, l’equip tècnic ha hagut d’afrontar el canvi a darrera hora d’un baix per motius de salut. Però per a la Vella això no ha estat cap impediment per a corregir les seves intencions. El castell ha pujat decidit, però des del primer moment ha presentat múltiples problemes: a manilles han hagut de canviar peus i corregir posicions i el tronc ha hagut de treballar ben d’hora amb moviments que venien de tot arreu. Però la ràpida i extraordinària canalla i l’habilitat extrema dels castellers que hi pugen han permès fer l’aleta per primer cop al 3de10fm en vuit anys. No és poca cosa, ni de bon tros. Poc després s’ha acabat trencant.
Tot i la caiguda, que no ha estat complicada, la Vella ha mantingut les seves aspiracions i en tercera ronda ha atacat el seu castell: el 4de9 sense folre, deu anys després del primer que van fer a Vilafranca. Ha estat de bella factura, tant en les mides com en l’execució. Un castell dels que fan afició i que ha estat àmpliament celebrat per moltes raons que l’afició que sap de castells coneixia perfectament: pel que va passar l’any passat i perquè era el primer sense Pau de Magrinyà al pis de segons. El seu cosí (que ja hi va pujar l’any passat) li ha agafat el relleu al mateix pis. Entre la celebració de la colla per la gesta assolida, han pujat a espatlles a la Mia, l’aixecadora de l’any passat, i la colla ha esclatat com un cor obert. Els castells ens fan feliços per moments com aquest.
El pilar de 8 amb folre i manilles, el millor dels últims temps, ha tancat una actuació memorable per a la Vella, amb castell de 10 (carregat) i desfolrat. Entre el rotllo rosat hi havia una opinió unànime: “avui aquest resultat no el canviem per cap altre de la plaça”.
Jove de Tarragona. El moment actual de la Jove (el d’aquest any i el de les últimes temporades) li havia fet guanyar indiscutiblement una plaça pròpia a la diada de Sant Fèlix. I enguany, com ja va fer el 2019, la Jove hi ha acudit amb tota la “dinamita”, com ells mateixos havien anunciat. Han sortit de plaça amb nota alta, com s’ha de posar a una colla que carrega un castell de 10 i l’acompanya de dues estructures emmanillades de gamma extra.
El 2de9fm d’entrada ha estat aplomat, bonic i estable, com els que enguany està realitzant la colla. L’han plantat a les 13.08 h i ha suposat la primera aleta d’una diada que tenia com a hora d’inici les 12.15 h. Només això ja posa de manifest l’ambició de les colles i l’accentuada dificultat del que portaven en cartera.
En segona ronda, els del Cós del Bou s’han enfrontat al principal repte de la jornada: el 3de10 amb folre i manilles. L’any passat van ser l’única colla, a banda dels Verds, que l’aconseguir descarregar des de 2016. Això, sumat al domini que estan exhibint de les manilles i als assaigs realitzats, suposava un aval amb garanties.
En un primer intent l’han fet baixar quan entraven setens i, en el moment que es desmuntava, el folre s’ha ensorrat d’una banda. No ha estat cap impediment per tornar-hi. El castell ha pujat bellugadís i ha obligat a un treball el màxim d’exigent al tronc, però també al folre i a les manilles. S’ha coronat ràpid i amb autoritat, però ha acabat trencant-se quan sortia l’aixecador. La caiguda, a més, ha fet obrir el peu per una part on mancava reforç.
Han continuat amb el 4de9 amb folre (l’únic castell alçat avui que no ha estat de gamma extra) i han acabat amb el seu pilar de 8 amb folre i manilles de bandera. La d’avui és la millor actuació realitzada per la Jove a Vilafranca i també la suma d’ambició, convicció i exigència.
Castellers de Vilafranca. Si hi ha una colla que lluita, que no es rendeix, que ho dona tot i que està disposada sempre a enfrontar-se a tots els elements, siguin els que siguin, són els Castellers de Vilafranca. Mai no donen el braç a tòrcer i avui, quan passava un quart de 5, ho han tornat a demostrar encarant-se al 3de10 amb folre i manilles. Cap altra colla està en condicions de fer això.
Però avui no era el dia del 3de10fm verd. L’han provat tres vegades i totes tres l’han hagut de desmuntar. Si els grans dominadors del 3de10fm no han pogut fer-lo avui és que el castell de 10 és d’una dificultat extraordinària i, potser, a causa de fer-ne tants (24 descarregats i 21 carregats des del primer, el 1998) algú pot haver valorat, erròniament, que no era tan difícil.
El primer intent l’han tirat avall des del mateix tronc en comprovar que la mida no era bona i havia quedat tan obert que difícilment l’haguessin descarregat. El segon s’ha mostrat més dèbil entre folre i manilles, i el tercer –tres hores després del primer– també ha presentat problemes al folre i manilles.
Després dels dos primers desmuntats, els Verds han anat pel 5de9 amb folre (enguany, sota ple domini), que han completat amb facilitat. A continuació, han atacat el que potser era el principal repte de la diada, el 9de9 amb folre. Principal, perquè és un dels tres castells de màxim nivell que tenen pendents de completar, però també perquè, no és cap secret, la Colla Vella li ha posat l’ull.
El 9 ha pujat bellugadís, amb continus moviments en diferents parts de la seva estructura, tant al 3 com a les torres. Però amb la primera aleta s’ha començat a estabilitzar. L’enxaneta ha estat molt ràpida i ha coronat les tres torres en només 29 segons, mentre el castell continuava tenint corda. Han sortit els més petits, també els dosos i ho estaven fent ja a sisens quan l’estructura ja no ha donat més de si i s’ha trencat per una de les torres. Li ha faltat ben poc. Què hagués passat si, com en el Concurs, l’haguessin provat amb tres enxanetes…? (partint de la base, és clar, que en tinguin tres com la que ha pujat avui).
El pilar de 8 amb folre manilles, després del tercer 3de10fm desmuntat, ha tancat una actuació que dista molt en resultats del triplet de dos castells de 10 i 9de9f que havien previst. Tornem al principi i acabem la crònica, com l’havíem començat: els castells són molt difícils; els castells de gamma extra són extraordinàriament difícils; i els considerats castells prèmium són d’una altra galàxia.
Diada de Sant Fèlix
Castellers de Vilafranca: (id)3de10fm, (id)3de10m, 5de9f, 9de9f(c), (id)3de10fm, pde8fm
Colla Jove Xiquets de Tarragona: 2de9fm, (i)3d10fm, 3d10fm(c), 4de9f, pde8fm
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 5de9f, 3de10fm(c), 4de9sf, pde8fm
Colla Joves Xiquets de Valls: (id)4de9sf, 2de9fm, 4de9sf, 2de8sf, pde8fm
