Un estudi realitzat durant dues temporades ha arribat a la conclusió que el risc global de lesions entre els practicants de futbol infantil, tot i ser baix, és més del doble que entre la canalla que fa castells. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de la investigació dirigida per Manel González (metge de l’esport, professor universitari i responsable dels dispositius sanitaris castellers de Tarragona, inclòs el Concurs), Marta Romeu i Montse Giralt, totes dues investigadores de la URV.

L’estudi està impulsat per la Càtedra URV per a l’estudi del fet casteller i basat en dades aportades per la Mutualitat de Futbolistes de Catalunya i de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, que recull totes les dades de lesions per la gestió de l’assegurança. A partir de l’anàlisi de les dades, l’estudi demostra que el risc, mesurat en l’estàndard internacional de dies de baixa per cada 1.000 hores d’activitat, se situa en el 29,97 en el futbol, i el 13,23 en els castells.

El treball científic utilitza el futbol com a grup de referència per la seva elevada participació i per la seva condició d’esport segur amb una demanda física comparable. Segons els autors de l’estudi, les dades obtingudes “revelen una realitat contraituïtiva: malgrat l’impacte visual de l’alçada, la pràctica al pom de dalt d’un castell és altament segura”.

L’equip investigador ha analitzat les dades d’un total de 2.1176 infants d’entre 5 i 14 anys (935 castellers i 1.241 futbolistes), i ha utilitzat la mètrica de lesions per cada 1.000 hores d’activitat, inclosos assajos i entrenaments, i actuacions i partits.

A partir d’aquí, la comparació entre els castells i el futbol permet extreure algunes conclusions:

Els castells registren un percentatge d’infants amb algun incident superior al futbol (17,5% contra el 9,7%). Ara bé, el futbol presenta incidents amb una càrrega de lesions superior. La mitjana de dies de baixa en el futbol és de 4,01 dies, mentre que la canalla castellera presenta una mitjana de baixes de 2,30 dies.

La tipologia de lesions també és diferent: mentre que en el futbol predominen esquinços i lesions musculars principalment en les extremitats inferiors, en els castells, el 74,4% són contusions lleus (cops), de ràpida resolució, i en diverses zones del cos. En aquest sentit, l’ús del casc està plenament justificat per prevenir traumatismes cranioencefàlics, que representen el 5,6% dels sinistres.

L’estudi compara també el moment en què es produeixen les lesions, als assajos o a les actuacions. En aquest sentit, mentre que en els castells un 84,1 per cent de les lesions es produeixen a les actuacions, en el cas del futbol, la meitat (51,7%) es produeixen en els entrenaments. Això permet afirmar que els assajos castellers (amb les dinàmiques d’assaig de canalla i l’ús de la xarxa) son entorns altament segurs.

L’estudi, presentat en un acte públic aquest dijous a la Facutat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, conclou que les dues pràctiques físiques són segures, a la vegada que aposta per imcrementar mesures per continuar reduint la sinistralitat. En aquest sentit, convé recordar el procés en curs de redisseny el casc casteller, que acabarà incorporant un protector facial.