Què val més: ser cap d’arengada o cua de lluç? Aquesta pregunta plana entre els responsables d’algunes colles que se situen en el llindar classificatori que fluctua entre les sessions de dissabte i de diumenge a la TAP. D’entrada, actuar diumenge, al costat de les colles més grans, aporta un nivell de projecció i orgull intern de notables dimensions, però aspirar a guanyar dissabte –sumat a aspectes logístics i de gestió de colla– també acumula opinions favorables. I totes resulten carregades de raons.
Cinc colles es troben separades per només 310 punts per ocupar la que seria la darrera plaça de diumenge a la TAP. A hores d’ara, recau en els Xics de Granollers, però hi són ben a prop la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, els Sagals d’Osona, els Castellers de Lleida i els Xiquets de Tarragona. També hi tindrien opcions, segons els resultats que acumulin fins al 31 d’agost, els Marrecs de Salt, els Castellers de Sant Cugat i els Nens del Vendrell. Una única plaça per a set colles candidates, tenint en compte que els Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers de Sabadell i els Xiquets de Reus es troben a hores d’ara posicionats per a diumenge a una distància còmoda i, sobretot, amb possibilitats de millorar registres.
Diumenge: pros i contres. La possibilitat d’actuar diumenge, amb tots els focus i una atenció que supera de llarg el món casteller, és un caramel per a la majoria de castellers, especialment els de les colles poc acostumades a ser-hi aquest dia. Diumenge a la TAP se celebra, com resa l’eslògan, el major espectacle del món casteller, i les colles que hi actuen obtenen un reconeixement social i mediàtic només per ser-hi. Actuar al costat de les colles candidates al títol aporta una dosi extra de projecció, independentment dels castells que en facin.
Però també té altres inconvenients. D’entrada, diumenge cal fer en ronda conjunta tots els castells per sota dels de 9, mentre que dissabte el 3de8 ja va en solitari. És a dir, que diumenge la major part de castells límit d’aquestes colles s’han d’alçar de manera simultània; per tant, sense l’atenció plena de la plaça i els riscos afegits per a la concentració de canalla i la resta de castellers derivats de l’execució d’altres construccions.
Un altre factor que juga en contra és la ubicació a plaça: les primeres colles classificades per a dissabte (igual que les de diumenge) se situen al costat de la tanca, mentre que les altres ho han de fer al centre de la plaça, amb els problemes afegits que implica en una diada que arriba a les sis hores de durada i on la gent, inevitablement, es mou durant aquest temps i, per tant, s’escampa. Tocar tanca és per a totes les colles un factor que facilita la gestió de recursos.
Dissabte: pros i contres. Actuar amb les grades plenes i tota l’atenció mediàtica, com és el cas de diumenge, aporta un plus de responsabilitat i satisfacció. Però fer-ho dissabte, per a les colles que tenen opcions de guanyar aquesta sessió, suposa una oportunitat de reconeixement institucional (i també comunicatiu) que mai tindran diumenge. La classificació del Concurs és única i s’elabora en base als punts, sigui en qualsevol de les tres actuacions, però guanyar (o pujar al podi) dissabte aporta una dimensió rellevant, que és superior des d’un punt de vista de colla als mateixos castells realitzats diumenge, que passen desapercebuts entre les construccions immenses que proven les colles candidates a guanyar.
Encara hi ha un altre element que cal tenir en compte, especialment entre el jovent, que juga a favor de dissabte: aquest dia és més fàcil celebrar la participació a la nit que fer-ho diumenge, que l’endemà és feiner (excepte per alguns castellers de les colles candidates a guanyar que, en previsió, se l’agafen de festa). Això per a joves, sobretot de poblacions amb menys tradició castellera, no és un tema menor.
Preferència per diumenge. Les sensacions que es respiren als interiors de les colles que es mouen entre dissabte i diumenge en l’índex classificatori és divers, si bé hi predomina una clara preferència a fer-ho en el dia gran. Als Xiquets de Tarragona, aquesta voluntat és gairebé unànime, ja que sempre hi han estat presents diumenge. No arribar entre les 13 primeres de l’índex classificatori seria per als matalassers un cop negatiu des d’una òptica moral, tot i que caldria emmarcar-lo en el procés de reposicionament tècnic que està vivint la colla. Els Xiquets, però, tenen un calendari propici per assolir la puntuació necessària per entrar diumenge. De fet, la cinquena actuació que els compta ara té només dos castells (Tots Sants del 2025).
També entre els Nens del Vendrell hi ha una clara preferència en ser-hi diumenge. El 2024 ho van aconseguir i van descarregar un celebrat 4de9f. El Concurs forma part de la identitat de la centenària colla i participar-hi en la principal de les tres manifestacions provoca un sentiment que entronca de ple amb la seva història.
Però també en altres colles de fora de la Zona Tradicional hi ha una posició clarament favorable a participar diumenge, com per exemple, els Castellers de la Vila de Gràcia. Els de la camisa blava han estat en les dues darreres cites en la sessió de dissabte (la del 2022 la va van guanyar) i tornar entre les grans, per a una colla que havia fet castells de 9, és un signe d’autoafirmació. El 2026 estan registrant un brillant inici de temporada i la voluntat entre la colla per ser diumenge és unànime.
En canvi, entre els Marrecs de Salt hi ha major diversitat de preferències. Alguns castellers s’inclinen més per diumenge, per la dimensió que aporta la diada, mentre que altres prefereixen dissabte, per raons de gestió interna. Actuar diumenge, per cert, els implica sortir a les 6 h del matí de casa. Sigui com sigui, l’equip tècnic no condicionarà el seu programa en funció de la classificació i opten per “gaudir” de la jornada que els toqui. Ara fa dos anys, Gràcia i Marrecs van mantenir un frec a frec per ocupar la darrera plaça en l’índex classificatori, que finalment es va decantar a favor dels gironins.
Tampoc condicionarà el seu programa i previsions la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, si bé alguns dels seus dirigents no amaguen el seu desig que a les altres colles del seu nivell “els vagi molt bé” i que ells, sense renunciar a les seves altes ambicions, puguin actuar dissabte. El 2022, els verds de Tarragona van entrar entre les 13 primeres. Van provar en darrera ronda, el 3de8 amb l’agulla, per primer cop en la seva història, i el castell es va quedar lluny d’èxit. Per contra, en l’actuació de dissabte del 2024 van encarar, també per primera vegada en la seva trajectòria, el 5de8: el van descarregar i va ser un dels moments de la jornada. Entre els seus components es valora àmpliament ser-hi en les 12 colles de diumenge, però aquella jornada de dissabte de fa dos anys se situa entre els seus millors records i voldrien repetir-la.
Hi poden renunciar? Si Sant Pere i Sant Pau es classifiqués entre les 13 primeres, hauria d’actuar necessàriament diumenge. El reglament no permet renunciar a una sessió per ser-hi en la inferior. Les quatre colles de Tarragona tenen dret per condició pròpia a actuar a la TAP, però en la sessió per a la qual s’han classificat; és a dir, els Xiquets han de situar-se entre les 13 primeres de l’índex per actuar diumenge.
De la mateixa manera, si els Nois de la Torre entren en les 31 primeres, actuaran a la TAP i no participaran en la sessió de Torredembarra del diumenge anterior. El 2018 ja van actuar dissabte i enguany aspiren a tornar-hi.
Articles relacionats:
Classsificació per al Concurs: la pugna per la darrera plaça del diumenge a la TAP (26 de maig de 2026)
