El passat 19 d’agost, es va publicar a YouTube una entrevista de més d’una hora amb Sandeep Dhawale, fundador i entrenador dels Jai Jawan Govinda Pathak, un dels grans referents del Dahi Handi de Maharashtra. El programa, del podcast The Ganesh Utsav, està fet en hindi i pensat per a una audiència índia. Precisament per això em va semblar interessant transcriure’l i traduir-lo sencer: perquè, escoltant Dhawale parlar de com es preparen, com s’organitzen, la impotència de la seguretat o les rivalitats, apareixen constantment idees molt familiars per a qualsevol casteller. I, enmig de tot això, apareix Catalunya, no com una curiositat, sinó com un referent.

Els Jai Jawan són de Shiv Tekdi, a Jogeshwari, un barri de Mumbai. El pathak actual es va crear l’any 2000, però les seves arrels són anteriors: Dhawale explica que el Jai Jawan Krida Mandal, l’entitat esportiva del barri, ja existia des de 1975. Ell va començar a entrenar molt jove, amb només 18 anys, en un entorn molt vinculat al kabaddi (un esport tradicional d’allà) i a la cultura esportiva de barri. Amb els anys, aquella base va evolucionar fins a convertir-se en un dels grups de govinda més potents de Maharashtra.

Van començar amb cin5c pisos, després 6 i 7, el 2004 van arribar als 8 i durant anys els van consolidar abans de fer el següent pas. El 2008 van assolir els 9 pisos, el 2010 van provar els 10 i el 2012 van aconseguir un rècord Guinness amb 9 pisos. Després vindrien intents fallits, lesions, restriccions judicials i la pandèmia.

L’últim gran salt va arribar el 2025. Els Kokan Nagar, també de Jogeshwari, per pocs minuts van ser els primers d’aconseguir carregar una construcció de 10 pisos, mentre els Jai Jawan van carregar-la més tard també  fins a tres vegades (la tercera, però, no queda del tot clara). Dhawale defineix aquell moment com la culminació de “25 anys de tapasya”, una paraula que barreja sacrifici, disciplina i perseverança.

Una de les coses més interessants de l’entrevista és tot el que explica sobre la preparació. El Dahi Handi dura un dia, però els Jai Jawan comencen set o vuit mesos abans. Al principi treballen sobretot cursa, força, resistència i control de lesions. Quan s’acosta la temporada, els entrenaments poden arribar a les tres hores, combinant preparació física i assaig.

Dhawale parla amb naturalitat de dieta, descans, recuperació i disciplina. No toleren el tabac ni l’alcohol durant la preparació, i qui incompleix aquestes normes pot ser apartat de l’equip. El camp d’entrenament, diu, és “com un temple”.

Quan li pregunten quina és la part més important de la piràmide respon de seguida: la base. I defineix els seus integrants com “els autèntics herois”. També considera especialment crítics el segon i el tercer nivell, perquè són els que donen estabilitat a tot el que hi ha per sobre.

Els participants es distribueixen segons pes, força, experiència i capacitats. La criatura que corona una construcció de màxim nivell sol tenir uns 13 o 14 anys, però Dhawale insisteix que no n’hi ha prou amb pesar poc: cal saber interpretar el moviment de l’estructura, reaccionar al vent i prendre decisions ràpides.

Un altre aspecte interessant és que intenten tenir dos o tres recanvis per a cada posició important. Si algú es lesiona, el substitut ja fa temps que entrena aquell lloc. Un nouvingut tampoc entra directament a una gran piràmide: alguns necessiten un, dos o tres anys abans d’estar preparats. Quan Dhawale explica per què, torna a aparèixer una idea molt nostra: la persona ha de sentir que “aquest és el meu mandal, aquesta és la meva gent i jo en formo part”. En una construcció de centenars de persones, diu, una sola errada pot afectar tothom.

L’entrevista també entra en el terreny de les rivalitats. Dhawale recorda un conflicte amb un altre mandal l’any 2008. No diu quin ni què va passar, però afirma que gairebé vint anys després “ells encara en pateixen les conseqüències i nosaltres també”. La lliçó que n’extreu és clara: pot haver-hi diferències, però no enemistat. “Matbhed sí, manbhed no”: discrepància sí, ruptura personal no. Perquè el govinda és alhora competició i festa.

Mentrestant, el món govinda està evolucionant molt ràpidament. Els Jai Jawan han arribat a rebre premis de 15 o 20 lakh de rupies, aproximadament entre 13.000 i 18.000 euros, i les assegurances poden arribar als 10 lakh, uns 9.000 euros. Dhawale  considera que el Concurs Pro-Govinda ha representat un gran salt per la tradició, passant-lo del fang al matalàs, formalitzant una competició i promocionant la seguretat de l’activitat, aplicant noves mesures conceptuals com que abans de fer el següent nivell has d’haver descarregat l’anterior o d’altres com l’ús de  matalassos i arnessos. Els Jai Jawan van guanyar les edicions de 2023 i 2024 i aquest 25, 26 i 27 d’agost de 2026 tornen a competir.

En el final de l’entrevista Catalunya i els castellers apareix amb força. Quan l’entrevistador pregunta a Dhawale per les piràmides humanes d’Espanya, ell respon: “Les piràmides d’Espanya i el Dahi Handi de l’Índia tenen la mateixa ànima”.

No parla des del desconeixement. L’any 2006 va venir a Catalunya amb una de les primeres expedicions govinda que van visitar el món casteller i l’any passat va repetir. Des d’aleshores, diferents representants de Maharashtra han continuat venint per aprendre dels castellers. Dhawale explica que han estudiat estructures catalanes i han anat incorporant alguns aprenentatges.  Per altra banda també sabem que fins i tot el Pro-Govinda ha incorporat terminologia com “carregat, descarregat i intent”.

La frase més significativa, però, és una altra: diu que qualsevol govinda que vulgui entendre realment aquest món hauria d’anar almenys una vegada a Catalunya a veure castells. I aquesta és, al meu entendre, una de les dues idees que jo n’extrec de l’entrevista.

La primera és que de la mateixa forma que diu el Sandeep, havent visitat els govindas el 2012 en viatja personal i el 2013 amb la meva Colla, jo afegiria la recomanació que qualsevol persona que estimi el món casteller hauria d’anar alguna vegada a Maharashtra a veure els govindes, ja que és totalment cert que compartim l’ànima.

La segona és que el món govinda està creixent i té cada vegada més pes social a Maharashtra, amb més participants, patrocinadors i interès dels mitjans.  I tot això passa en una regió clau de l’Índia, un país que guanyarà molt pes econòmic i polític durant les pròximes dècades.  I aquest món mira a Catalunya i fa uns vint anys que hi ha intercanvis amb ells. Han estudiat les nostres estructures. Han incorporat tècniques i terminologia. I una figura com Sandeep Dhawale explica públicament que Catalunya és un lloc on els seus han d’anar a aprendre. Per tant, tal i com es deia en el capítol El Pom de Baix del passat 18 d’agost, crec que això és una oportunitat de país. Així que la Generalitat, els ajuntaments i les nostres institucions de projecció exterior, en col·laboració amb la Coordinadora, haurien d’aprofitar-la i ajudar a consolidar els intercanvis ja existents des de colles i castellers i aprofitar-ho com a país.

Transcripció completa de l’entrevista:

Entrevista a Sandeep Dhawale, entrenador dels Jai Jawan Govinda Pathak

Presentador: Jai Ganesh, amics! Com esteu tots? Benvinguts a aquest episodi especial. Avui us explicaré què tenim preparat, perquè és un episodi molt singular.

Per als nostres usuaris i subscriptors intentem portar episodis diferents i creatius. El d’avui no està relacionat directament amb el Ganesh Utsav, però sí amb una altra de les nostres grans festes.

Avui fem el nostre primer episodi dedicat a un Dahi Handi Pathak: els Jai Jawan Govinda Pathak. Tenim amb nosaltres el seu entrenador principal, Sandeep Sir, i parlarem de moltes coses.

L’any passat van aconseguir una construcció de 10 pisos, i parlarem de tota la feina que hi ha darrere d’aquests deu pisos.

A les càmeres només veiem els vídeos i les fotografies del dia del Dahi Handi. Però darrere d’aquelles imatges hi ha una enorme quantitat de feina: quant temps cal preparar-se, quina preparació física es necessita, l’alimentació, la seguretat i moltes altres coses.

Estem molt emocionats. Quedeu-vos fins al final perquè podreu aprendre molt.

I si encara no heu fet  M’agrada, compartit i subscrit, feu-ho. El nostre objectiu és portar el Ganesh Utsav i totes les nostres festes a escala global. Volem explicar aquestes històries al món perquè la gent conegui també les dificultats i els sacrificis que hi ha al darrere, i no només vegi les imatges espectaculars.

La imatge d’una piràmide de deu pisos ha de circular, és clar que sí, i s’ha de fer viral. Però les històries que hi ha darrere també haurien de ser igualment virals. Perquè si aquestes històries no existissin, tampoc existirien aquelles imatges espectaculars.

Hem vist, a més, que més del 71% dels nostres espectadors encara no estan subscrits. Per tant, subscriviu-vos.

Jai Ganesh!

AVANÇAMENT DE L’ENTREVISTA

Presentador: No creu que el Govinda hauria d’arribar als Jocs Olímpics o convertir-se en un esport internacional?

Sandeep: Encara som joves!

[Rialles]

Presentador: Aquest any veurem onze pisos?

Sandeep: Entre 2014 i 2016-17, el Dahi Handi va passar per un moment molt dolent. Vam haver d’anar fins i tot als tribunals.

Presentador: Parlem ara del chota Govinda, la criatura que arriba al capdamunt. Com la seleccioneu?

Sandeep: El 2019 vam tornar a intentar els deu pisos, però no vam tenir èxit. Un dels participants es va lesionar. El 2025 vam fer els deu pisos i vam aconseguir el rècord mundial. Nosaltres observem si aquell nen o nena té valentia.

Presentador: Quin missatge donaria a qui ve al Govinda només pels diners dels premis?

Sandeep: Personalment, quan comença a sonar “Govinda Ala Re Ala” o “Teen Batti Wala”, la por desapareix.

Presentador: Quin paper té la base inferior?

Sandeep: En realitat, els de la base són els grans herois del nostre equip.

Presentador: Si algú que ha d’anar al capdamunt es lesiona una setmana abans, quin pla B teniu?

Sandeep: Per cada posició preparem dos o tres suplents.

Presentador: Quanta gent participa en una estructura de deu pisos?

Sandeep: més de mig miler de persones implicades en estructures i escales auxiliars.

Presentador: Alguns diuen que, per aconseguir rècords mundials, poseu en risc la vida dels participants.

Sandeep: Hi ha molts nois que estimen aquest esport i aquesta tradició.

Presentador: Les asseguradores privades asseguren fàcilment els govindes?

Sandeep: No és fàcil.

Presentador: Quan entra algú a l’equip sabeu si fuma, beu alcohol…

Sandeep: Si ho fa, queda desqualificat. L’enviem a casa.

L’ENTREVISTA

ELS ORÍGENS EL JAI JAWAN

Presentador: Jai Ganesh, senyor.

Sandeep: Jai Ganesh.

Presentador: Primer de tot, benvingut a The Ganesh Utsav Podcast. Vam començar aquest pòdcast fa dues temporades parlant del Ganesh Utsav i ara som a la tercera temporada. Aquest any hem pensat que ens havíem d’expandir una mica. Parlarem també d’altres festes. Començarem pel Dahi Handi, després vindrà Navratri, després Diwali… La idea és oferir contingut i informació a la nostra audiència durant tot l’any. Quan pensem en Dahi Handi, el nom dels Jai Jawan Govinda Pathak és un dels que sentim des que érem petits. I avui tenim vostè aquí amb nosaltres, cosa que ens fa molta il·lusió. La primera pregunta que fem sempre als nostres convidats és molt senzilla: com se sent ara que començarà el podcast?

Sandeep: És la primera vegada que participo en un podcast. Em sento molt bé. Sembla que estiguem asseguts en un gran estudi parlant tranquil·lament.

Presentador: Quina és la història dels Jai Jawan Govinda Pathak? I d’on surt el nom “Jai Jawan”?

Sandeep: Els Jai Jawan Govinda Pathak van començar l’any 2000. Però l’entitat que hi havia al lloc on visc, el Jai Jawan Krida Mandal, havia estat fundada l’any 1975. Hi havia un home gran del barri, de cognom Gaonkar, que va ser qui va proposar el nom de Jai Jawan.

Presentador: I quina és la història del Govinda Pathak pròpiament dit? Va començar l’any 2000 i ara som el 2026. Ens pot fer un resum d’aquests anys?

Sandeep: Els Jai Jawan Govinda Pathak vam començar l’any 2000 i des d’aleshores fins avui hem anat oferint bones actuacions. Hi han contribuït tots els participants, amb la seva feina i el seu esforç. Quan vam començar fèiem construccions de cinc pisos. Després, el 2001, vam anar cap als sis i els set. Progressivament vam anar avançant.

L’any 2004 vam aconseguir per primera vegada els vuit pisos. Entre 2004 i 2007 vam continuar treballant els vuit pisos amb molta solidesa, perquè volíem tenir una estructura forta que ens permetés progressar sense problemes. L’any 2008 vam construir per primera vegada els nou pisos. El 2009 hi va haver la grip porcina. El 2010 vam intentar per primera vegada els deu pisos, però era enormement difícil. Tot i així no ens vam aturar i vam continuar treballant. El 2011-2012 vam aconseguir a Thane un rècord Guinness. El 2013 no vam tenir èxit.

El 2014 ens vam tornar a preparar amb molta força i, entre 2014 i 2015, vam aconseguir completar successivament diverses construccions de nou pisos, fins a quatre vegades, pujant i baixant amb èxit. Precisament, entre 2014 i 2016-17 va començar una etapa molt dolenta per al Dahi Handi. La festa va acabar als tribunals i, paral·lelament a entrenar i competir, nosaltres també participàvem en aquella lluita.

Després, el 2017, 2018 i 2019 vam continuar. El 2019 vam tornar a intentar els deu pisos però no vam tenir èxit i un participant es va lesionar. Els anys 2020 i 2021 hi va haver la Covid. El 2022 vam tornar al terreny de joc. El 2022, 2023 i 2024 vam continuar intentant progressar i vam arribar a treballar una mena de nou pisos i mig, però en algun intent la pluja i el vent ens van impedir completar l’estructura i vam caure. Però la feina no s’acaba amb una derrota. La passió dels nois va tornar a créixer i el 2025 vam fer tres intents de deu pisos i vam tenir èxit.

ELS 10 PISOS DEL 2025

Presentador: Parlem del 2025. Quan vau completar els deu pisos i es va parlar del rècord mundial, jo no hi era presencialment. Ho vaig veure en un reel d’Instagram, després a les notícies i a les fotografies. Per a mi i per a tots nosaltres és un moment que posa la pell de gallina. Per vostè també ho va ser?

Sandeep: Naturalment. Eren 25 anys de tapasya, de sacrifici i dedicació, de cadascun dels nostres nois i participants. Era com si, després de 25 anys de penitència i esforç, aquella feina s’hagués completat en arribar als deu pisos. Tots els nois estaven immensament contents. Les seves famílies estaven contentes. Ho vam celebrar amb una alegria enorme. Era un assoliment molt important. Havíem aconseguit allò que havíem perseguit durant tant de temps i ens sentíem molt bé.

SET O VUIT MESOS DE PREPARACIÓ

Presentador: Ara arriba una de les preguntes més importants. El Dahi Handi és una festa d’un sol dia, però la majoria de gent desconeix tota la preparació que hi ha al darrere. Expliqui’ns quant temps abans comenceu i quin nivell de preparació necessiteu.

Sandeep: La festa del Dahi Handi dura un dia, però nosaltres hem de començar a preparar-nos com a mínim set o vuit mesos abans. Cada participant ha d’estar mentalment equilibrat, sa i en bona condició física. No pot estar mentalment alterat o en males condicions. Per això comencem a treballar la forma física set o vuit mesos abans. A través de la preparació física comprovem si algun jugador està lesionat, si ha perdut força… S’analitza cada participant a diferents nivells. Per això comencem tan aviat.

COM TRIEN LA CRIATURA QUE CORONA LA PIRÀMIDE?

Presentador: I els govindes que van a dalt de tot, que normalment són criatures petites? Com decidiu qui hi pujarà?

Sandeep: No és simplement una selecció. La criatura ha de tenir interès per practicar aquest esport i ha de gaudir fent-ho. També és molt important que la família sigui al seu costat. Nosaltres observem aquell nen o nena i intentem veure si té valentia.

I després hi ha una altra cosa important: la capacitat de decidir. Quan ets a tanta altura, has de saber què has de fer i què no. Has de saber jugar amb el vent. Has de prendre decisions. Per això preparem els participants petits, els observem i finalment decidim qui pot ocupar la posició superior.

Presentador: El pes també és important?

Sandeep: Sí. Han de pesar poc.

Presentador: Aproximadament quant?

Sandeep: Entre 15 i 20 quilos.

Presentador: I l’edat?

Sandeep: Actualment, per la normativa de la festa, treballem amb participants de més de 14 anys. Però habitualment, quan parlem dels de dalt, poden estar entorn dels 13 o 14 anys, segons el context i la normativa.

“ELS DE LA BASE SÓN ELS NOSTRES AUTÈNTICS HEROIS”

Presentador: Quina importància té la base? Com es preparen els participants que treballen a baix?

Sandeep: Els jugadors de la base són molt importants per al nostre equip perquè són el fonament. Són el peu del pilar. En realitat, jo diria que els de la base són els autèntics herois del nostre equip. El participant de dalt només pot pujar quan existeix una base. Primer es construeix la base i després pot pujar el de dalt. Per això, per nosaltres, la base de terra és enormement important.

Presentador: Quanta gent hi ha aproximadament a la base?

Sandeep: A la base principal poden haver-hi unes 25 o 30 persones.

COM CANVIEN ELS ASSAJOS DURANT LA TEMPORADA

Presentador: Si comenceu a entrenar set o vuit mesos abans, com és un entrenament al principi, tres mesos abans i un mes abans?

Sandeep: Quan comencem la temporada, fem aproximadament una hora de carrera i escalfament. També estem tranquils, parlem, planifiquem què farem més endavant, qui jugarà, qui no, com ens organitzarem. En aquella primera etapa entrenem aproximadament una hora o una hora i mitja. Quan falten uns tres mesos, les sessions augmenten molt. Podem fer aproximadament tres hores d’entrenament.

Presentador: I quant cuideu la preparació física? Doneu una rutina específica als membres?

Sandeep: Estem molt preparats en aquest sentit. Com més bona sigui la forma física, més sòlidament podem construir la piràmide. Els membres del nostre equip són majoritàriament persones de classe mitjana. Primer hi ha la família, la feina, el negoci, l’ocupació… i després han de trobar temps per aquesta activitat social i esportiva. Nosaltres hem de comprovar que, tot i portar aquesta vida, el noi està preparat mentalment i físicament. Per això fem el treball físic. Podem tenir escalfament, fitness i després piràmides. D’aquesta manera cada participant arriba preparat.

QUÈ PASSA SI ALGÚ ES LESIONA ABANS DEL DAHI HANDI?

Presentador: Imaginem que durant els entrenaments es lesiona algú. Per exemple, una persona que tres dies després havia d’anar a dalt de tot es lesiona una setmana abans. Quin és el pla B?

Sandeep: Tenim el pla de substitució completament preparat des del principi. Per a cada posició i per a cada jugador preparem dos o tres participants de reserva. Han de ser bons, experimentats i conèixer perfectament la seva funció. Així sempre tenim jugadors preparats com a backup.

HI HA UNA EDAT IDEAL?

Presentador: L’edat és important? Teniu un grup d’edat concret per entrar als Jai Jawan?

Sandeep: No. En aquest esport no hi ha una edat concreta per jugar. Cada persona ocupa la seva posició en funció del seu pes i les seves capacitats. Qui sap treballar a dalt pot jugar a dalt. Qui ha de treballar a la base ho fa a la base. Qui funciona bé a la segona base, allà. Preparem cadascú segons la seva funció.

QUÈ PASSA QUAN ARRIBA ALGÚ SENSE CAP EXPERIÈNCIA?

Presentador: Imaginem que arriba una persona nova interessada en Govinda. No ha participat mai en cap pathak, ni tan sols en un de petit. Què feu amb ella?

Sandeep: Primer de tot, un jugador nou no entra immediatament en una piràmide. Primer li ensenyem les coses bàsiques: preparació física, conceptes dels pisos, les escales, les tècniques… Després també volem veure que realment estima el seu mandal. Només després comencem a provar-lo. I encara que superi aquesta primera prova no el posem immediatament a competir en una piràmide.

Presentador: Ha de passar un any?

Sandeep: Un any, dos anys… Hi ha molts nois que han necessitat tres anys abans d’estar preparats per jugar. A cada persona la preparem així perquè ha de ser de l’equip. Ha de tenir treball en equip al cor. Ha de sentir: “Aquest és el meu equip. Jo sóc d’aquest equip”. Perquè això és col·lectiu. Hi juguen cent persones, cinc-centes persones… És treball en equip. Si una sola persona falla, tota la piràmide pot col·lapsar. Per això volem que cadascú tingui aquest sentiment de pertinença.

QUANTA GENT NECESSITA UNA PIRÀMIDE DE DEU PISOS?

Presentador: En una piràmide de deu pisos, quantes persones hi participen?

Sandeep: comptant les diferents capes, les escales i els sistemes auxiliars, es poden necessitar centenars de persones. L’equip complet supera el miler de membres.

Presentador: A les fotografies no sembla que sigui tan complicat. Sembla fàcil, però evidentment no ho és. Quina és, segons vostè, la posició més difícil de tota la piràmide?

Sandeep: Les posicions més difícils són sobretot al segon i tercer nivell. La base, el segon nivell, el tercer i el quart han de ser molt sòlids. Nosaltres preparem especialment els nois que ocupen aquestes posicions. Però, per a mi, el segon i el tercer són especialment importants.

Presentador: Perquè com més sòlids siguin els pisos inferiors, més estable serà la part de dalt.

Sandeep: Exacte.

CIÈNCIA O FE?

Presentador: Darrere d’una piràmide reeixida hi ha més ciència o més fe?

Sandeep: Totes dues coses són importants. La fe ens dona coratge i la ciència ens ajuda a practicar d’una manera segura i a tenir èxit. Per tant, les dues tenen una contribució molt important.

ELS SACRIFICIS PERSONALS

Presentador: Parlem dels sacrificis. El govinda exigeix moltes hores d’entrenament. Hi ha membres del vostre equip que hagin sacrificat feines o negocis per poder participar?

Sandeep: Hi ha molts nois que senten molt amor i passió per aquest esport. A vegades les seves famílies no els donen totes les facilitats, però ells aconsegueixen ocupar-se de la família, trobar temps per a la festa i continuar centrats en la feina. El més bonic és que no són capaços de deixar l’equip. Perquè l’equip és com una família. I intenten donar temps a totes dues famílies.

DIETA, ALCOHOL, TABAC I DISCIPLINA

Presentador: Durant els mesos d’entrenament seguiu una dieta específica?

Sandeep: Pel que fa a la dieta, evidentment no podem anar a casa de cadascú a vigilar. Però quan algú forma part de l’equip, nosaltres sabem quins hàbits té: si fuma, si beu alcohol, si es queda despert tota la nit… Aquests mals hàbits els diem que els ha de deixar. Al mateix temps els recomanem bona alimentació, proteïnes saludables, dormir bé… Tenim també persones amb experiència en musculació i esport que guien els participants.

Presentador: Actualment tenim una societat amb molta addicció als telèfons, gent que dorm poc… i això afecta nens, adults i fins i tot persones grans. El govinda necessita molta forma física i la recuperació a través del son és important. És fàcil controlar-ho?

Sandeep: El camp on nosaltres entrenem és com un temple. Si vols fer-hi la teva pregària, és a dir, si vols jugar-hi, has de deixar els mals hàbits. No has de beure alcohol. No has de fumar. No has de consumir tabac. No pots entrar al camp havent fet aquestes coses. I si després de l’entrenament dius que vas cap a casa però et veiem en algun lloc bevent o fent alguna cosa que no toca…

Presentador: Quedeu desqualificats?

Sandeep: Sí. Els desqualifiquem i els enviem a casa. Els diem que no tornin. Perquè els seus pares ens els deixen al camp confiant en nosaltres. I els nois no poden aprofitar-se malament d’aquesta confiança. Per això els preparem així. Tenim fins i tot un equip específic que està pendent d’aquestes coses.

LA CONFIANÇA DE LES FAMÍLIES

Presentador: És un esport amb risc. Els pares de les criatures o fins i tot dels participants adults han intentat alguna vegada impedir que juguessin?

Sandeep: Vull donar les gràcies a tots els pares que envien els seus fills al nostre equip. Nosaltres posem moltíssim l’accent en la seguretat dels participants. Els preparem. Ara la gent comença a saber que entrenem durant mesos i que tenim moltes mesures de seguretat. Per això els pares poden estar tranquils i dir: “Ves a jugar, però juga bé i torna bé”. I nosaltres també tenim aquesta responsabilitat. Aquell noi és fill d’algú. Per tant, és el nostre deure garantir que estigui segur. Intentem preparar-ho tot perquè no hi hagi accidents.

LESIONS I RETORN A L’EQUIP

Presentador: Hi ha algun cas d’un jugador que s’hagi lesionat i després hagi tornat? Alguna història emocional?

Sandeep: N’hi ha moltes. Afortunadament, el nombre de lesionats greus ha baixat molt. Però tenim participants que s’han lesionat i que, després de recuperar-se i fer-se forts, han tornat a jugar amb l’equip. Per exemple, tenim un jugador, Mahendra Karvi, que va patir una lesió de lligaments. Va fer correctament el procés de recuperació, la preparació física, la fisioteràpia… i ara torna a estar preparat com a jugador. Té moltes ganes de tornar a competir.

LES ASSEGURANCES

Presentador: Parlem d’assegurances. El govern ha declarat el govinda com una activitat d’aventura, i és evident que hi ha risc. Com funciona l’assegurança? Tots els govindes estan coberts? Hem sentit a les notícies parlar de cobertures de 10 o 15 lakh de rupies.

Sandeep: Antigament aquestes facilitats no existien. Ara el govern de l’estat ha pres bones decisions. L’assegurança s’ha convertit en una gran protecció per als participants. Hi ha cobertures de 10 lakh, 5 lakh, 2 lakh, segons els casos, a través d’assegurances que es faciliten als equips. Nosaltres acabem de tramitar assegurances per a uns 300 o 400 participants i tenim una llista d’un centenar més per assegurar properament.

Presentador: La cobertura depèn de la posició que ocupes?

Sandeep: No. És una assegurança de grup. Si tens 500 participants, assegures els 500. Si en tens 200, has d’assegurar els 200. Per exemple, per participar al Pro Govinda, si hi han de jugar 200 persones, cadascuna ha d’estar assegurada. Si no, l’equip no pot participar.

Presentador: Quant costa?

Sandeep: Nosaltres hem tramitat una assegurança per cada noi per unes 110 rupies, amb una cobertura cashless inicial d’uns 2 lakh. La tramitem a través d’Oriental Insurance i dels organismes relacionats amb el Dahi Handi.

Presentador: I en cas d’una lesió permanent?

Sandeep: Les lesions permanents també estan contemplades. Hi ha quantitats establertes de 10 lakh, 5 lakh, 2 lakh, segons el cas.

Presentador: Si algú quedés permanentment lesionat, per exemple després d’una fractura greu, existeix alguna ajuda del govern?

Sandeep: Afortunadament jo no he vist mai un accident tan greu en Dahi Handi i espero que no passi mai. Fa un parell d’anys hi va haver un noi lesionat al qual el govern de Maharashtra va donar aproximadament 10 lakh de rupies a través de l’organisme corresponent. Ho recordo vagament.

LESIONS GREUS ALS JAI JAWAN

Presentador: En uns 26 anys d’experiència, quines lesions greus heu tingut als Jai Jawan?

Sandeep: Hem tingut una fractura de cama i una fractura d’un braç. Però lesions més greus que això, no.

Presentador: I les ruptures de lligaments?

Sandeep: Això ja és més habitual. Ara mateix tenim tres jugadors que han patit lesions de lligaments i que, després de recuperar-se, han tornat a jugar.

Presentador: La recuperació és ràpida?

Sandeep: Pot durar aproximadament un any. I durant tot aquest temps el mandal està al seu costat i també al costat de la família. Si aquella persona ha d’estar a casa i necessita ajuda bàsica, també intentem ajudar. No deixem ningú abandonat.

matalassos, arnesos i protectors

Presentador: Quanta diferència han fet els arnesos, els matalassos i els protectors bucals?

Sandeep: Els protectors bucals són molt bons tant per a les criatures com per als adults. Els arnesos també són molt útils per a la seguretat. I si poses matalassos a terra, les lesions es redueixen molt. Tots els mandals haurien d’utilitzar aquestes mesures. Són molt importants.

QUÈ HAURIEN DE MILLORAR GOVERN I ORGANITZADORS?

Presentador: Què més haurien de fer el govern i els organitzadors?

Sandeep: Jo diria sobretot que tots els mandals haurien d’assegurar els participants abans de jugar. La majoria dels que practiquen Govinda són persones de classe mitjana. Tenir una assegurança permet estar més tranquil.

Presentador: Quina cobertura seria ideal?

Sandeep: Ara tenim uns 10 lakh. En el futur podria arribar als 15 o 20 lakh.

LES ASSEGURADORES PRIVADES

Presentador: Les asseguradores privades asseguren fàcilment un govinda?

Sandeep: No és especialment fàcil. Nosaltres no ho hem fet directament amb asseguradores privades. Naturalment, moltes famílies tenen la seva assegurança mèdica privada i el participant hi està inclòs. Però les assegurances específiques que nosaltres tramitem les fem a través d’Oriental Insurance.

DEL FESTIVAL A “ESPORT D’AVENTURA”

Presentador: El govern ha reconegut oficialment el Govinda com a esport d’aventura. Què ha canviat? I d’on venien les restriccions judicials?

Sandeep: Durant els últims dos anys ens sentim molt millor. A partir de les decisions governamentals, les normes d’edat i altres regulacions han fet que els equips es preparin millor. Abans molts començaven els assajos per Guru Purnima. Ara alguns comencen tres o quatre mesos abans, o encara més. Quan estàs millor preparat hi ha menys lesions. I és positiu que el govern presti atenció a aquesta festa i a aquest esport d’aventura. La manera com la societat mira els equips i els participants també ha canviat. Ara se’ls mira amb més respecte.

ELS DINERS FAN AUGMENTAR EL RISC?

Presentador: Els premis econòmics cada vegada són més grans. Això està fent augmentar riscos innecessaris?

Sandeep: Nosaltres no pensem primer en els diners. Pensem primer en la seguretat de cada participant. Els premis poden augmentar, però la seguretat també ha d’augmentar. Nosaltres ens concentrem especialment en això.

“POSEU LA VIDA EN RISC PER UN RÈCORD MUNDIAL”

Presentador: Hi ha gent que diu que perseguint rècords Guinness o mundials poseu la vida dels participants en risc. Què els respondria?

Sandeep: Nosaltres ni tan sols havíem pensat inicialment que arribaríem a aconseguir un rècord mundial. Però quan construïm els pisos i les piràmides, ho fem pensant primer en la seguretat. Només després d’haver treballat així ha arribat el rècord. Abans que res pensem com podem garantir la màxima seguretat possible a tots els nois.

POLÍTICA I DAHI HANDI

Presentador: Fins a quin punt ha entrat la política al Dahi Handi? Quin suport polític rep?

Sandeep: És una festa tradicional que té relació amb diferents actors polítics i que el suport dels organitzadors és important.

Presentador: A Thane es fan alguns dels grans Dahi Handi, amb organitzadors polítics importants, com Raj Thackeray i altres. Com és l’organització d’aquests grans actes?

Sandeep: Això ho poden explicar millor els mateixos organitzadors perquè nosaltres hi anem a jugar. Però he de dir que els grans organitzadors, siguin del partit que siguin, acostumen a organitzar molt bé els esdeveniments. Hi ha ambulàncies, metges i tot preparat perquè, si algun participant es lesiona, pugui ser atès. A Thane hi ha grans organitzadors que cuiden molt els mandals.

QUINS PREMIS HAN ARRIBAT A COBRAR?

Presentador: Quin és el premi més gran que heu rebut?

Sandeep: L’any passat vam rebre bons premis.

Presentador: De quin ordre?

Sandeep: Uns 15 o 20 lakh de rupies.

SIS O SET GRANS DAHI HANDI EN UN SOL DIA

Presentador: Com que tot passa en un sol dia, a quants llocs podeu anar a actuar entre el matí i la nit?

Sandeep: Sortim aproximadament entre les 7.30 i les 8 del matí. Anem per Mumbai, la ciutat, els suburbis, Thane… Visitem les grans Dahi Handi, les més importants, i podem actuar tranquil·lament en unes sis o set en un dia.

LA RIVALITAT AMB UN ALTRE ‘MANDAL’

Presentador: Hi ha hagut mai rivalitats poc saludables entre pathaks? L’any passat, quan ens vam trobar a Ganesh Galli, ja li vaig preguntar per una certa polèmica amb Kokan Nagar que circulava per les xarxes socials. Heu tingut altres rivalitats d’aquest tipus?

Sandeep: Preferiria no allargar-me gaire en el tema de les rivalitats. L’any 2008 vam tenir una situació de rivalitat amb un altre mandal. Malauradament, encara avui ells en pateixen les conseqüències i nosaltres també. Però continuem convivint i estant junts. Espero que en el futur una situació així no torni a passar amb cap mandal. No hi hauria d’haver enemistat entre grups. Hi ha d’haver esperit col·lectiu. No hi hauria d’haver divisions. Pot haver-hi diferències d’opinió, això encara es pot acceptar, però no hi ha d’haver divisions personals o “del cor”. Hem de continuar junts. Perquè això és un esport, però alhora estem celebrant una festa. Per tant, no hi hauria d’haver rivalitats destructives.

XARXES SOCIALS

Presentador: Les xarxes socials us han posat més pressió o han estat positives?

Sandeep: Hem d’agrair a les xarxes socials que ens hagin fet famosos. Però al mateix temps ens han posat una responsabilitat encara més gran sobre les espatlles. Ara hem d’intentar que, a través del Dahi Handi, puguem transmetre coneixement, bons valors i informació als altres mandals i als participants.

ORGANITZADORS QUE NOMÉS BUSQUEN PROTAGONISME

Presentador: Hi ha organitzadors que us conviden només perquè volen sortir a la foto i tenir visibilitat?

Sandeep: Fins ara no m’he trobat amb ningú així. I, en realitat, quan hi van els Jai Jawan, aquell lloc ja guanya visibilitat per si mateix.

QUIN LÍMIT D’ALTURA ACCEPTARIA?

Presentador: Si demà el govern imposés un límit d’altura més estricte, l’acceptaria?

Sandeep: Si s’establís un límit d’uns 55 peus, em semblaria bé. Abans ningú imaginava els 9 pisos. Tampoc ningú imaginava els 10. I en el futur potser podem arribar als 11. Cadascú té una manera diferent de pensar aquest esport. Jo diria que no cal anar més enllà dels 55 peus.

Presentador: Quants pisos poden cabre en 55 peus?

Sandeep: Potser dotze o tretze, depenent del tipus d’estructura.

Presentador: I considera que 55 peus són suficients?

Sandeep: Sí, més que suficients.

QUIN ÉS EL SOMNI DE SANDEEP?

Presentador: Vau començar amb cinc o sis pisos, ara en feu deu. Quin és el seu somni? Fins a quants pisos voldria arribar?

Sandeep: Ara mateix no tinc cap somni concret en aquest sentit. La meva prioritat és que cada participant estigui segur, i que els Jai Jawan Govinda Pathak continuïn units i puguin seguir endavant.

Presentador: Intenteu sumar un pis cada any?

Sandeep: No és una decisió meva. És una idea que neix dels participants. Nosaltres hem anat avançant a través del que pensa el grup. Quan practiques un esport col·lectiu amb cent, cinc-centes o les persones que siguin, el més important és que tothom comparteixi una mateixa idea. Això pot fer història. Per tant, tot depèn dels participants. Jo, com a entrenador, seguiré el camí que decideixin ells.

QUANTA GENT FORMA ELS JAI JAWAN?

Presentador: Quants membres teniu en total?

Sandeep: Els membres directes superen els 1.000. I si comptem el públic i els nostres seguidors, podem estar per sobre dels 5.000 o 6.000. Com vostè deia, tenim equips diferents per a cada funció: transport, alimentació, assegurances, logística… Hem creat equips específics per a totes aquestes tasques. Aquesta és la manera com Jai Jawan ha construït la seva organització i és la manera com treballem.

LA POR DEL DIA DE DAHI HANDI

Presentador: El matí de Janmashtami, quan surt de casa i sap que serà responsable de centenars de persones que pujaran a gran altura, no té por? Què pensa personalment aquell dia?

Sandeep: Personalment, quan comença a sonar Govinda Ala Re Ala o Teen Batti Wala, en aquell mateix moment la por desapareix. Llavors comença la diversió. Som un equip i estem tots junts. Però, quan desapareix la por, també arriba la responsabilitat de cadascun dels nois i les criatures: hem de fer les coses bé i mantenir-ho tot sota control.

COM CONTROLEN UNA MULTITUD ENORME?

Presentador: Quan arribeu a Ghatkopar, Thane o altres grans actes hi ha milers de persones. No sentiu pressió?

Sandeep: El nostre equip té una disciplina molt clara. Hi ha una sola veu i un sol xiulet. Quan sona aquell xiulet, tothom ha de parar atenció. Ningú pot saltar-se les normes. És igual si hi ha cinc mil persones o deu mil. Quan sona el xiulet, els nostres participants s’han de quedar on són i concentrar-se. Aquesta disciplina existeix als Jai Jawan des de fa molts anys. I també sentim que tenim darrere nostre les benediccions de Bajrangbali, de Jogeshwari Mata i de tots els pares dels participants. Per això no tenim por.

MISSATGE ALS PARES

Presentador: Si pogués donar un missatge a tots els pares de Maharashtra, quin seria?

Sandeep: Els diria: deixeu que els vostres fills juguin. No els ho prohibiu. Tots els mandals tenim la responsabilitat de posar la seguretat en primer lloc. Nosaltres avancem tenint això com a prioritat. Per tant, no freneu els vostres fills. Deixeu-los jugar.

MISSATGE ALS QUE NOMÉS BUSQUEN DINERS

Presentador: I a una persona que ve al govinda només pels premis?

Sandeep: No hauria de venir pels diners. Ha de confiar en el seu equip, en el seu sangh. Nosaltres mai no hem pensat que juguem simplement per un premi econòmic. Juguem pel nostre equip. Juguem per un trofeu. Juguem pel nostre nom. Després, si hi ha diners o no, és secundari. Però pel trofeu i pel nom dels Jai Jawan hi posem tota la nostra ànima.

MISSIÓ DELS JAI JAWAN

Presentador: Molta gent mira avui els Jai Jawan. Quina és la vostra missió?

Sandeep: Ara mateix no tenim una missió concreta formulada com a tal. Però continuarem pensant coses bones per al futur.

Presentador: Després dels deu pisos, podria semblar que el següent pas són els onze.

Sandeep: Exacte. Si els nostres participants un dia aixequen la veu i em diuen: “10 no, ara 11”, jo els hauré de seguir. I aleshores, germà, anirem pels 11. Depèn dels participants.

Presentador: Per tant, aquest any veurem onze pisos?

Sandeep: Aquest any ho intentarem. Però encara no tenim tot el pla definitiu. Primer volem tornar a completar bé els nostres 10 pisos. I després podrem provar els 11. Si surt, perfecte. Encara som joves.

[Rialles]

COM HA CANVIAT LA VIDA DESPRÉS DEL GUINNESS?

Presentador: Després d’entrar al Guinness, com ha canviat la vida del pathak?

Sandeep: Ha augmentat molt la nostra responsabilitat. A través del Dahi Handi hem de donar un bon missatge als altres mandals i als seus participants. Hem de transmetre una bona manera d’entendre l’esport. Intentem sempre aportar coses positives. Després d’un rècord Guinness també pensem molt més en la reputació del nostre mandal. El reconeixement ens ha donat prestigi, però també molta més responsabilitat.

GOVINDA ALS JOCS OLÍMPICS?

Presentador: No creu que el Govinda hauria d’arribar als Jocs Olímpics o convertir-se en un esport internacional?

Sandeep: Naturalment que sí. Si cada equip té el somni d’arribar a competir als Jocs Olímpics, també serà necessari el suport del govern. Caldrà seguretat i una bona estructura. Però sens dubte penso que aquest joc podria arribar fins als Jocs Olímpics.

EL CONCURS PRO GOVINDA

Presentador: Parlem del Pro Govinda. És un torneig entre pathaks. Com funciona? Quants equips hi ha? Quines regles? Quin és el màxim de pisos? Estem acostumats a sentir parlar de tornejos de cricket o futbol, però no de govinda.

Sandeep: Primer de tot vull donar les gràcies a Pratap Sarnaik i a les persones que han impulsat el projecte. Van tenir la idea de portar aquest esport a una nova dimensió, sobre un matalàs, en un recinte adequat. El somni era que els nois que abans jugaven al fang poguessin acabar jugant en un gran pavelló. Que el govinda passés del terreny de terra al matalàs.

A través del Pro Govinda, i amb el treball de l’organització corresponent, s’ha creat una estructura molt sòlida. Hi participen equips seleccionats i hi ha disciplina, confiança i esforç. Això ha fet que els equips juguin cada vegada millor. I pràcticament ha desaparegut la paraula “lesions” en aquesta competició gràcies a les condicions en què es practica. També és una plataforma que atrau els joves. Abans molts estaven tot el dia amb el mòbil o l’ordinador. Ara, gràcies a l’esport, cada vegada més joves tornen als camps d’entrenament i aprenen a treballar en equip. Una cosa que m’agrada especialment del Pro Govinda és que no et deixa començar directament pels vuit pisos. Primer cinc. Després sis. Després set. Has de superar cada nivell abans d’intentar els vuit. Això obliga cada equip a preparar bé cadascuna de les etapes. És una plataforma molt positiva per a Mumbai i Maharashtra.

ELS JAI JAWAN AL PRO GOVINDA 2026

Presentador: Quants equips hi participen aquest any?

Sandeep: El Pro Govinda fa uns quatre anys que existeix. Nosaltres vam ser campions en dues edicions consecutives. L’any passat no vam poder participar per una qüestió tècnica. Aquest any hem rebut una wild card i tornarem a jugar. Hi haurà 16 equips. Primer 16, després vuit, després quatre i finalment dos a la final.

Presentador: Quants dies dura?

Sandeep: Abans es podia concentrar en un sol dia. Aquest any es juga els dies 25, 26 i 27 d’agost. El dia 25 hi haurà una ronda amb construccions de cinc, sis i set pisos. El dia 26 hi haurà una ronda de relleus. I el dia 27 serà la final. Ara veurem com va la preparació.

Presentador: Molta sort. Esperem que guanyeu el Pro Govinda 2026.

CASTELLS I GOVINDA

Presentador: Quan parlem de piràmides humanes també parlem d’Espanya. Quina diferència hi ha entre les piràmides espanyoles i el Govinda indi?

Sandeep: La piràmide d’Espanya i el Dahi Handi de l’Índia tenen la mateixa ànima. Nosaltres juguem amb esperit de grup. Els castellers catalans i el Dahi Handi indi haurien d’unir aquests coneixements i fer que aquest esport de les piràmides humanes pugui créixer a tot el món.

Presentador: Vostè ha visitat mai Espanya? O algun membre del vostre equip? Com va ser l’experiència?

Sandeep: Jo vaig anar a Espanya l’any 2006, a Catalunya. Allà hi ha els catalans i els castellers. Quan ho vaig veure l’any 2006 em va semblar extraordinàriament emocionant. En aquella època a Mumbai encara no hi havia tants equips ni s’havia desenvolupat tant aquest esport. Però el que vaig veure allà em va impressionar molt. Ara nosaltres també fem a Mumbai algunes piràmides seguint el seu estil. Hem arribat aproximadament fins als sis pisos amb algunes d’aquestes formes.

Presentador: Què vol dir amb el seu estil?

Sandeep: Fan estructures de dos sobre dos, de tres, de quatre, de cinc… i també estructures d’una sola persona, els pilars. Aquest és el seu estil. Nosaltres també hem anat incorporant algunes d’aquestes formes. I durant els últims tres o quatre anys, des de Mumbai s’han enviat representants i participants a Espanya, als castellers. Molts membres de diferents equips hi han anat i han après moltes coses. Vull donar les gràcies també a les persones i institucions que han fet possibles aquests viatges. I diria una cosa: qualsevol persona que practiqui Dahi Handi a Mumbai o Maharashtra, si vol complir realment un somni relacionat amb aquest esport, hauria d’anar almenys una vegada a Catalunya i veure els castells i les seves piràmides humanes.

LES DONES AL GOVINDA

Presentador: També existeixen equips femenins de govinda. Els veiem, per exemple, a Dadar, fent 4, 5 o 6 pisos. Què pensa dels equips femenins? N’hi hauria d’haver més? Necessiten mesures de seguretat diferents?

Sandeep: Antigament hi havia aquella idea tradicional que la dona s’havia d’ocupar només de la cuina i els fills. Però això està desapareixent. Avui les dones estan al costat dels homes en moltes disciplines esportives. Kabaddi. Cricket. Dahi Handi. En Dahi Handi ja hi ha dones que construeixen sis i set pisos. Tenen bona preparació física, bona resistència, estan mentalment preparades i també tenen el suport de les seves famílies. Que les dones participin és molt positiu perquè ajuda que la nostra cultura i la nostra festa continuïn avançant.

ELS JAI JAWAN I EL GANESH UTSAV

Presentador: Acabaré amb dues preguntes relacionades amb Ganesh Utsav. Fa un temps vau participar en l’arribada del Ganpati de Chinchpokli Chintamani i vau fer-hi una construcció de vuit o nou pisos, si no recordo malament. Quina diferència hi ha entre construir durant Dahi Handi i construir durant l’arribada de Ganpati?

Sandeep: Ganpati és una festa molt especial per nosaltres, els hindús. És una festa del cor, gairebé més gran que Diwali per a molta gent. El Dahi Handi ja havia acabat quan ens van convidar. En aquella època alguns dels nostres nois marxen cap a Konkan per celebrar Ganpati amb les famílies, així que no tenim sempre tot l’equip disponible. Però ens van convidar i vam haver de fer una construcció de 9 pisos. I la vam completar. Va ser una piràmide increïble. La gent es va posar a ballar i a celebrar-ho. Lalbaug, Parel i tota aquella zona són l’ànima de moltes de les nostres festes. Ens van donar una oportunitat i nosaltres vam intentar convertir-la en or. Va ser una alegria enorme. I vam demanar a Ganpati que algun dia ens ajudés també a arribar als 10. I finalment els deu van arribar.

FER L’‘AARTI’ DESPRÉS DEL RÈCORD

Presentador: El 2025, després del rècord mundial, Mumbai Cha Raja de Ganesh Galli us va donar l’honor de fer l’aarti. Què va sentir?

Sandeep: Des de petits anàvem a Lalbaug a veure Ganpati. Anàvem a Ganesh Galli entre multituds enormes, empentes, moltíssima gent. Per això, quan anys després ens van donar l’honor de fer l’aarti, vaig sentir una alegria molt profunda. Fer l’aarti d’un Ganpati d’un mandal tan antic i important va ser una gran satisfacció. Vam demanar també que tots els membres d’aquell mandal i les seves famílies tinguessin salut, una vida llarga i felicitat. Va ser un moment molt especial.

Presentador: Jo també hi era. De fet, la primera vegada que ens vam conèixer va ser a l’oficina de Ganesh Galli i li vaig gravar una petita entrevista. Una cosa que m’agrada de Mumbai Cha Raja és que reconeixen tant la gent petita com la gran. No importa si ets molt conegut o no. Respecten els mitjans, els Govinda Pathaks i les persones que contribueixen. I quan Maharashtra passa per situacions difícils, com inundacions, aquest mandal sol estar entre els primers a ajudar.

RONDA RÀPIDA

Presentador: Arribem a la ronda final, el rapid fire. Li faré preguntes i ha de respondre ràpidament, amb una paraula o una frase. Quin ha estat el Dahi Handi més emocional?

Sandeep: El 2004, quan vam fer els 8 pisos per primera vegada.

Presentador: El moment més perillós?

Sandeep: El 2008, quan intentàvem els 9 pisos. Era un moment de persecució del següent nivell. Ja havíem fet 8 i estàvem anant a buscar els 9.

Presentador: El moment més divertit d’un entrenament?

Sandeep: En tenim molts. Durant els entrenaments sempre hi ha bromes entre els nois.

Presentador: Qui ha estat l’entrenador més estricte?

Sandeep: Hi havia un home del nostre mandal que avui ja no és amb nosaltres, que portava molt la preparació física. Es deia Anil Rane. Era molt estricte. Si havies de fer una cosa, l’havies de fer. Havies d’estar preparat. Quan parlem de fitness, encara el recordem molt.

Presentador: Un membre sense el qual Jai Jawan no estaria complet?

Sandeep: Tots els participants fan una contribució molt important. Però hi ha una persona, en Nitin que ja hi era quan fèiem cinc o sis pisos i avui continua tenint un paper important en els nou i els deu. És una persona molt important per al nostre equip.

Presentador: Una paraula per definir Jai Jawan Govinda Pathak.

Sandeep: Que Jai Jawan continuï sent sempre Jai Jawan. Hi ha una expressió que diu: “mentre hi hagi sol i lluna…”. Doncs mentre hi hagi sol i lluna, que continuï existint el nom dels Jai Jawan. I que continuïn apareixent noves generacions de participants.

VALORACIÓ FINAL DE SANDEEP

Presentador: Moltes gràcies per explicar-nos-ho amb tant detall. És la primera vegada que fem un pòdcast dedicat a un govinda pathak. Intentem oferir històries diferents i creatives a la nostra audiència. Quan ens vam conèixer l’any passat ja vaig decidir que, si aquest any fèiem un pòdcast de Dahi Handi, els primers havien de ser els Jai Jawan. Abans de començar li havia preguntat com se sentia. Ara que hem acabat, quin feedback ens dona?

Sandeep: Vull donar les gràcies a tot l’equip del podcast i a vostè. És el primer pòdcast que faig en tota la meva vida. Abans havia vist molts podcasts, però fins i tot em costava entendre exactament què significava fer-ne un. Un amic em va explicar que era una manera de parlar i portar bones històries a la gent, aconseguir que ens coneguin i tenir seguidors. M’ha agradat molt que a través d’aquest programa hàgiu volgut donar veu al nostre mandal. També hi ha una cosa important: aquesta conversa s’ha fet en hindi. Jo sóc marathi i no parlo un hindi perfecte. Però m’he atrevit a parlar-lo perquè així aquest programa pot arribar també a altres estats de l’Índia. La gent d’altres llocs podrà veure que a Mumbai i Maharashtra existeix aquest esport, que celebrem aquesta festa i que ho fem a una escala enorme. És important que desperti interès també en altres estats.

Avui el govinda es practica sobretot a Maharashtra. En el futur m’agradaria que també es practiqués en altres estats. Perquè, relacionant-ho amb aquella pregunta sobre els Jocs Olímpics, imagineu que cada estat de l’Índia pogués tenir el seu propi equip. Seria extraordinari. Per tant, moltes gràcies. I si durant l’entrevista he comès algun error parlant, em disculpo.

Presentador: No, no. Ha respost molt bé i molt obertament. Aquesta entrevista servirà als altres govinda pathaks, però també a persones normals com jo, que no coneixem prou aquest món. Nosaltres ens llevem el dia de Dahi Handi, fem potser una petita matki a la nostra societat o al nostre chawl, intentem fer dos o tres pisos sense haver entrenat i després anem a veure com els grans pathaks construeixen les piràmides a Dadar, Thane o altres llocs. Jo encara no he anat mai a veure-us en directe, però aquest any faré tot el possible perquè vull viure l’experiència.

Precisament aquesta és la visió de The Ganesh Utsav Podcast. No hi havia una plataforma dedicada a explicar tot el que hi ha darrere del Ganesh Utsav. Ara Ganesh Utsav ha estat declarat oficialment festa de Maharashtra i es celebra a una escala enorme, però sovint només veiem el Ganpati de Lalbaug, Mumbai Cha Raja, Chintamani…

I què hi ha darrere dels mandals? Quina és la seva història? Alguns tenen 100 anys. Aquestes històries són importants perquè els mandals nous també aprenen dels antics. Lalbaug i Parel són una inspiració. Volem explicar aquestes històries i arribar també a escala mundial.

Tenim espectadors al Canadà, als Estats Units, Alemanya, Espanya… persones que han emigrat de l’Índia però que continuen estimant aquestes festes. Per això hem decidit que continuarem parlant del Ganesh Utsav, que serà sempre el nostre tema principal, però també explicarem altres festes i tradicions.

Volem que el coneixement sobre la nostra cultura arribi cada vegada més lluny.

Jai Ganesh!

Sandeep: Jai Govinda!

COMIAT DEL PÒDCAST

Presentador: Jai Ganesh, amics! Espero que us hagi agradat l’episodi d’avui i que hàgiu après moltes coses. Tant si formeu part d’un Govinda Pathak com si sou persones que simplement mireu el Dahi Handi, avui hem pogut descobrir moltes històries del darrere de les càmeres: com es preparen, quin nivell ha assolit actualment el govinda, quina preparació física necessiten, com treballen la seguretat, com organitzen els equips, i cap on pot anar aquesta disciplina en el futur, fins i tot internacionalment.

La preparació per arribar a aquest futur ja ha començat. Continueu seguint Maza Ganesha per veure episodis com aquest. I no oblideu fer M’agrada, compartir i subscriure-us. Cada M’agrada, i cada subscripció és important per nosaltres. Volem portar les històries de les nostres festes a escala global. Volem explicar el treball dur que hi ha al darrere, les històries de sacrifici i totes les dificultats que no apareixen en les imatges espectaculars. Aquest és el nostre objectiu i ho continuarà sent. Més del 71% de les persones que ens miren encara no estan subscrites, així que, si us plau, subscriviu-vos.

Jai Ganesh. Morya!