Els paral·lelismes entre els castells i les tesis del management aplicades a empreses i organitzacions resulten visibles en diferents camps. Lideratge, esforç, cultura de grup, objectius compartits… són elements que, amb una bona planificació i gestió, es tradueixen en resultats compartits. En aquesta nova temporada de la sèrie Management i castells, Pere Camprovín adapta al món casteller els articles que el consultor Xavier Marcet ha fet per a l’univers de l’empresa i les organitzacions.

Article original:
Las preguntas clave
Xavier Marcet
La Vanguardia, 9 de juliol de 2023

Peter Drucker és un reconegut autor i pare de les teories de la gestió moderna d’organitzacions. Hi ha un llibret de Drucker que es llegeix de pressa i mai no s’oblida. The five most important questions you will ever ask about your organization. És un assaig sobre les preguntes més importants que es pot fer una organització. I encara que Drucker l’orienta a organitzacions sense ànim de lucre, el text és apropiat per a les colles castelleres. Sense emular Drucker i havent ell ja resolt el perímetre bàsic de preguntes, he intentat fer la meva pròpia llista de preguntes clau a l’àmbit casteller. Però els recordo que la meva recomanació és que es quedin amb les de Drucker i llegeixin aquest llibre de poques pàgines. Mai el sentit comú va ser tan inspirador.

Us proposo les deu preguntes que em semblen rellevants en una colla castellera.

La primera és: per què venen els nostres castellers a assajos i actuacions? No estem sols a les nostres ofertes d’oci. Les persones poden escollir entre un ampli ventall de propostes. Per què fer castells i perquè a la nostra colla? La resposta no sempre és òbvia.

La segona pregunta és: com fem perquè els nostres castellers es quedin el màxim nombre d’anys a la colla? Una colla creix si és capaç de captar nous membres, però sobretot si a la vegada és capaç que la gent que s’hi incorpora s’hi trobi a gust i pugui gaudir i implicar-s’hi de l’activitat durant molts anys. Més que obsessionar-se pel volum de noves camises, una colla ha de tenir cura dels seus membres actius. Tant aquells que venen sempre, com aquells que tenen clar quins són els assajos puntuals que no es poden perdre. Els castellers es mantenen implicats a la colla més anys si hi troben un entorn social que va molt més enllà d’enfilar-se els uns sobre els altres.

La tercera pregunta és: qui fa les coses? No oblidem que les persones són l’estratègia. Qui fa les coses és diferencial. Els plans necessiten qui els articuli. Els canvis necessiten persones que els encarnin. Fer plans de candidatura sense saber qui farà les coses sona massa ambiciós. La majoria dels plans fracassen per la falta de persones capacitades i amb il·lusió que els haurien de propulsar. Per això insistim en el talent. Això que anomenem talent no és res més que gent que sap oferir trajectòries amb més resultats que excuses.

La quarta pregunta és: cap on volem anar? Quina és la visió a què podem convocar la nostra passió. Quin és el futur que val la pena per a la nostra colla. Sense un perímetre mental clar de cap on volem anar com a colla, qualsevol decisió és circumstancial. Articular una visió requereix el compromís de crear el futur que s’hi amaga des de l’autenticitat.

També m’agradaria proposar algunes preguntes clau a nivell individual, com a responsables a una colla o com a castellers. És molt difícil gestionar els altres sense gestionar-se un mateix. I és molt difícil gestionar-se un mateix sense tenir clares algunes preguntes clau. Em van sortir aquestes cinc.

La cinquena pregunta és: quina part del futur de la colla estic creant amb la meva aportació? Hi ha una diferència gran entre aquells castellers que aposten per influir en el futur de la colla i aquells per a qui el futur de la colla és una mena de serendipitat castellera. Ser un casteller compromès amb la colla és decidir que un intentarà aportar el seu gra de sorra per construir el futur de la colla, recolzant-se en molta gent, però prenent riscos propis. Ser subjecte dels propis èxits i dels propis fracassos de la colla no és menor, imprimeix caràcter.

La sisena pregunta és: n’aprenc prou? Tenir l’aprenentatge com a fil conductor de la nostra activitat castellera és fonamental, i us asseguro que dintre una colla pots no parar mai d’aprendre a molts nivells, tan tècnics com sobretot personals. Especialment aprendre a pensar. Si pensem, ens empoderem i empoderem a la colla. Si aprenem, creixem. Si no aprenem, ens desmotivem. Aprendre i pensar permet mantenir l’ànima d’aspirant. Els que se senten al cim ja no aprenen, però només els queda una cosa per fer: baixar.

La setena pregunta és: influeixo? Liderar és influir-hi positivament. Tenir la capacitat de servir els altres des del lideratge és una forma de compromís. És una manera de créixer fent créixer els altres.

La vuitena pregunta és: què estic aportant? Treballar és donar resultats, adaptar-se als canvis i aprendre. Hi ha molta gent que és massa benvolent amb els resultats que ofereix exigeixen més als altres del que s’exigeixen a si mateixos. A la vida castellera es poden dibuixar trajectòries de resultats o d’excuses i hem de saber quina és la nostra.

La novena pregunta és: puc acabar la temporada amb la consciència tranquil·la? Sense necessitat de ser plusquamperfets, és fonamental reconciliar-se amb el comportament d’un mateix. Mirar la trajectòria castellera pròpia i descobrir un fil clar d’honestedat on reconèixer-nos. Simplement haver preferit l’honestedat.

I hi ha una desena i última pregunta que ens serveix tant com a colla i com a persona. Què deixem? Quin és el nostre llegat? Com ens recordaran? El llegat és inversament proporcional al buit que es produeix si una persona no hi hagués passat per la colla. I Quina empremta, quina manera de fer, quin projecte, quina obra deixem. El temps ho filtra tot i només compta el llegat fet des de l’honestedat.

Altres articles de la sèrie Managment i castells:
Què defineix el bon cap de colla? (20 de març de 2024)
Què necessitem per assajar motivats? (20 de juny de 2023)
Sense passió (25 d’abril de 2023)
Cultures tòxiques a les colles (21 de març de 2023)
Espirals d’aprenentatge o com haurien de ser les colles (23 de febrer de 2023)
Cadenes d’inspiració (31 de gener de 2023)
Construint llegat (10 de gener de 2023)
Colles i evolució (22 de desembre de 2022)