Aquest és el cinquè article de la sèrie en què exposem com les tesis del management aplicades a empreses i altres tipus d’organitzacions poden resultar adaptables i beneficioses per a la gestió de les colles. Pere Camprovín –membre dels Castellers de Sants, on ha estat cap de colla–, adapta articles i estudis que el reconegut consultor Xavier Marcet, expert en estratègia i innovació, ha publicat en diferents mitjans generalistes, com La Vanguardia i Sintetia o el seu blog. Marcet ha elaborat aquests articles amb visió global i per a la gestió de diversos tipus d’organitzacions i ara Camprovín els porta al terreny casteller.
Article original:
Culturas tóxicas en las empresas
Xavier Marcet
La Vanguardia, 23 de gener de 2022
La covid ha comportat efectes inèdits. Un és la great resignation, un fenomen propi dels Estats Units, on s’ha produït una gran renúncia laboral i entre l’abril i el setembre del 2021, 24 milions de treballadors van deixar la feina voluntàriament. Al món casteller, les colles també hem patit la nostra great resignation i la postpandèmia ens ha deixat minvats d’efectius a tots els nivells.
Aquest fenomen és objecte d’un article interessant d’uns professors, consultors del MIT i la Universitat de Nova York (Toxic Culture Is Driving the Great Resignation) on la tesi de l’article, basat en una exhaustiva anàlisi de dades, revela que les cultures tòxiques tenen deu vegades més pes en la decisió de deixar una empresa que la compensació salarial.
Una cultura de colla tòxica és aquella que no és capaç de posar el respecte a les persones al centre de la colla. Una cultura tòxica és aquella on alguns hàbits i persones generen conflictes absurds, actuen de mala fe o distorsionen estúpidament el propòsit de la colla. Els castellers tòxics tendeixen a complicar-ho tot, són especialistes en atzucacs i en colonitzar el temps dels altres. Si el líder d’una colla és una persona tòxica, la situació esdevé crítica. Els trets que defineixen una cultura tòxica són diversos, però en destacaria els següents:
L’absència de respecte. Les colles on ser casteller és atractiu són espais fonamentalment de respecte, on una empatia natural és el principal regulador dels equilibris interns. Posar-nos en lloc dels altres, encara que no compartim els pensaments, és el primer pas per construir respecte. Les colles necessiten líders que són respectats perquè són els primers a respectar. Sentir-se respectat com a persones, amb la nostra diversitat, sentir-nos justament tractats. Sentir que el respecte fonamenta un cert seny de colla. La manca de respecte internament a les tècniques o juntes és font de desequilibris entre persones i acaba traduint-se en manca de respecte als castellers. Cal ser intolerant contra la manca de respecte de castellers que contínuament posen els seus objectius personals per sobre dels objectius de la colla.
Meritocràcies inverses. Sistemes de reconeixement fallits. Els que més aporten no se senten reconeguts per la seva contribució sinó engabiats en decisions que tendeixen a igualar els que s’esforcen amb els que es gronxen. Les cultures tòxiques tendeixen a una incapacitat de no desmotivar els més compromesos. La meritocràcia és inversa quan la lògica del creixement personal no se sosté des d’una espiral de resultats, adaptació i aprenentatge. El neguit s’apodera del talent, quan la valoració estructural dels resultats és semblant a la de les excuses. El nepotisme casteller fa un mal terrible a les colles. Els millors fugen cap a altres activitats o cultures de colla més raonables. Els pitjors rarament marxen.
L’arbitrarietat. Quan les colles tenen la coherència per ressort gairebé tot és possible. Quan la distància entre el que es diu i el que es fa s’engrandeix, gairebé tot és impossible. Per això, liderar no és exhibir discursos, sinó cultivar-ne l’exemple. L’arbitrarietat fa que les colles siguin impredictibles. Un pot admetre la necessitat de la flexibilitat deguda a la situació postpandèmica, als moments de la temporada, a les caigudes inesperades, però admetre la inestabilitat per caprici, per manca de coherència i de seny, és una cosa difícil de pair. La coherència i l’autenticitat són la base per esquivar la mediocritat.
Comunitats febles. Gestionar una colla amb consistència, evolucionant amb el món casteller mig pas endavant, és certament difícil. Vivim enmig de canvis de tota mena, les disrupcions aguaiten per tot arreu. Davant d’això, tenir una colla amb valors estables, amb mecanismes que permetin la generositat i es reivindiquin en una forma honesta de fer colla, és fonamental. Colles compromeses a crear el seu futur explorant innovacions, socialment positives per la colla i per la resta del món casteller. Els tòxics actuen com a dinamiters d’aquestes colles i les debiliten fins a perdre’n el sentit.
Davant les cultures tòxiques cal aixecar cultures de respecte. El primer és avaluar el nostre propi nivell de toxicitat i millorar els nostres indicadors de respecte. Gestionar les persones tòxiques és una prova de foc per a qualsevol cap de colla o president. Els tòxics, deia Einstein, són aquesta gent que té un problema per a cada solució. La cultura de colla és el que fa a la gent reconèixer-se en detalls que engrandeixen quan tot apareix com a complex i fosc. La cultura és el que ens pot convidar a la nostra millor versió o prendre la decisió de deixar la colla. La cultura, a diferència de la jerarquia, influeix de dalt a baix, de baix a dalt i pels costats. Els tòxics poden ser a qualsevol part de l’organització, però les cultures de respecte han de tenir anticossos davant dels que descomponen la convivència a la colla.
Una colla és una cosa fràgil, fins i tot quan les coses van bé. Cal cuidar els castellers, que són els que donen sentit a la colla des de cultures de respecte, fer-les extensives a un reconeixement mutu amb les altres colles, i cuidar l’entorn de la colla. Necessitem colles basades en respectes transversals, de les quals els castellers no vulguin marxar i que siguin ben valorades pel seu entorn. Ni són el mateix les colles que un simple grup de persones que fa castells, ni són el mateix les colles amb cultures tòxiques que les colles amb cultures de respecte.
Articles relacionats:
Espirals d’aprenentatge o com haurien de ser les colles
