Els paral·lelismes entre els castells i les tesis del management aplicades a empreses i organitzacions resulten visibles en diferents camps. Lideratge, esforç, cultura de grup, objectius compartits… són elements que, amb una bona planificació i gestió, es tradueixen en resultats compartits. En aquesta nova temporada de la sèrie Management i castells, Pere Camprovín adapta al món casteller els articles que el consultor Xavier Marcet ha fet per a l’univers de l’empresa i les organitzacions.

Article original:
¿Qué define a los buenos jefes?
Xavier Marcet
Sintetia, 12 de febrer de 2018

Tenir bons caps és molt important per a la singladura personal i castellera. A la pregunta de què ha marcat la història d’una colla, què ha generat un profund salt a la seva trajectòria, sempre hi ha una resposta que es repeteix entre les colles: certes persones marquen a foc la trajectòria i esdevenir de les colles. No només les persones que esdevenen caps de colla són els responsables d’aquestes trajectòries, però deixeu-me que durant l’article els agafi com a exemple, sent totes les paraules igual de vàlides per a molts altres llocs de responsabilitat d’una colla, tant tècnica com social.

Els bons caps de colla són els que creen perímetres naturals on les regles bàsiques són el respecte i l’aprenentatge. Respecte més enllà de les jerarquies, i aprenentatge com a suport de relacions quotidianes. De fet, respectem els caps de colla de qui aprenem. Aquesta gent que no converteix el coneixement en una arma llancívola, sinó en una invitació al creixement personal. Aquests caps de colla que combinen bé el domini de la tècnica castellera amb competències bàsiques per crear espais de relació humana. Els bons caps de colla desenvolupen al seu voltant cadenes d’inspiració. No són creguts que s’alegren donant lliçons, són caminants d’un saber sempre en evolució i ens conviden a compartir-ho. Els bons caps de colla són gent sòlida i, per tant, dubten.

Un bon cap de colla és algú que desprèn autenticitat. Sense fer de la coherència una heroïcitat, és algú que afavoreix que les coses siguin veritats. Algú que prefereix de manera natural l’honestedat. Quan tot es torna transparent, trobar persones fiables, poc abonades al paripé, és viure a la zona més interessant de la realitat castellera. Un bon cap de colla no és qui et motiva amb estímuls de tot a cent, és algú que et suggereix venir motivat de casa i s’esforça a no desmotivar-te. No és aquest paternalista que supleix amb condescendència les seves pròpies limitacions de lideratge. És algú que et suggereix visions per traçar camins castellers ambiciosos. Un bon cap de colla és qui t’obre horitzons quan tu t’embranques en fangars. Algú de qui comprens que pensar bé no és tant una qüestió de dimensió com de desenvolupar una lògica d’impacte diferencial. És qui quan un es crea laberints et convida a senderes de més claredat. Sense un bon cap de colla, és molt difícil aprendre a gestionar la complexitat d’una colla.

Un bon cap de colla no és tant algú que mana, com algú que ensenya a liderar. No proposa un joc d’autoritat antiquada, on les coses són perquè sí, per inèrcia. Crea una relació on les decisions es desprenen d’un perquè assumit com a raó última de l’existència d’una colla. Els bons caps de colla manegen els perquès sense prosopopeia. És la seva manera de servir els altres des d’egos continguts.

Un bon cap de colla és el que sap gestionar els esforços i les urgències. L’esforç és el que ve després del cansament i les urgències són les accelerades que segueixen l’agilitat. Els bons caps de colla no ho declaren tot urgent ni exigeixen esforços sense prioritzar. Aporten fluïdesa als projectes, els lubrifiquen gairebé sense que es noti. Normalment proposen tempos castellers molt intensos. Però la intensitat es viu diferent si les coses tenen sentit i hom se sent créixer en fer-les. Un bon cap de colla és algú que escolta i que comunica sense necessitat de dir-ho tot. Normalment, els bons caps de colla no són uns pesats, cultiven brevetats denses.

Un bon cap de colla és qui empodera sense centrifugar fracassos. Algú que troba agenda per delegar. El qui ens convida a tirar-nos a piscines desconegudes on aprendre fent, però, què va davant la necessitat. Delegar és la base dels caps de colla que creen bons equips. Els caps de colla dolents s’envolten d’egos en grup. La diferència rau en la confiança i en els automatismes que fan que un equip generi un rendiment sostingut molt millor que grups d’individuals per bones que siguin.

Un bon cap de colla no és un il·lús que creu que tothom és bo i talentós. Sap exhibir serietats oportunes i procura combinar incentius i pressions que tendeixin a resultats equilibrats. Els bons caps de colla exigeixen i reprenen, però no perden ni el respecte ni una lògica d’aprenentatge profunda. Els bons caps de colla ajuden a créixer els qui mostren talent i compromís i expliquen amb fets el que suposa la meritocràcia als indolents. Un bon cap de colla és algú amb empaties àgils. Es posen en lloc de l’altre molt ràpidament, però no necessàriament per compartir tots els punts de vista. Tenen criteri. Els bons caps de colla saben manejar el talent i el no – talent. Estableixen lògiques d’una meritocràcia consistent i intentar avançar en les seves trajectòries escollint col·laboradors que siguin millors en alguna cosa significativa.

Trobar bons caps de colla no és pas fàcil. I que sostingudament les colles tinguin bons relleus als lideratges és una de les claus dels futurs èxits i un clar exemple de la bona o mala salut de la cultura de colla. Cal tenir colles on puguem créixer, donar el màxim del nostre potencial. Cal traçar estratègies personals per apropar-nos a gent que ens impulsin com una palanca, persones generoses que no necessitin imposar-se a ningú per afirmar-se. Lluitar per tenir bons caps de colla que ens proposin cadenes d’aprenentatge i d’inspiració és definitiu per poder créixer personal i humanament. Molts dels qui van tenir bons caps de colla, un dia els tocarà assumir el rol i llavors seran ells els interpel·lats a entendre que ser bon cap de colla consisteix sobretot a tenir visió i saber servir els altres.

Altres articles de la sèrie Managment i castells:
Què necessitem per assajar motivats? (20 de juny de 2023)
Sense passió (25 d’abril de 2023)
Cultures tòxiques a les colles (21 de març de 2023)
Espirals d’aprenentatge o com haurien de ser les colles (23 de febrer de 2023)
Cadenes d’inspiració (31 de gener de 2023)
Construint llegat (10 de gener de 2023)
Colles i evolució (22 de desembre de 2022)