Diuen que el Concurs de Castells 2026 ha estat el millor de la història, i no només pels onze gamma extra que s’hi van veure, que déu n’hi do, però sense superar les dades de Sant Fèlix d’enguany, diada que compta amb els pilars finals de mèrit que no contempla el Concurs. Ha estat el millor de la història pel fet que moltes de les colles participants, des de les més modestes presents a Torredembarra fins a les de l’elit de l’elit que van ser a la jornada de diumenge de Tarragona, o bé hi van plantar un castell que encara no havien assolit, hi van descarregar una construcció que tan sols havien carregat, hi van fer la seva millor actuació de mai o hi van recuperar construccions que havien perdut. És la febre del Concurs que s’encomana a la gran majoria de colles que hi van.

Però el Concurs d’enguany passarà també a la història per les condicions meteorològiques que va haver de superar. Després d’una jornada tòrrida a Torredembarra el cap de setmana anterior, aquest dissabte i diumenge el país va viure un episodi d’aiguats extraordinaris, amb alertes constants i restriccions de mobilitat. La TAP coberta va resistir l’aigua de dissabte, però les restriccions de mobilitat de diumenge van obligar a traslladar la convocatòria del matí a la tarda, en una aposta que no era fàcil. No ho era per les colles, i tampoc per l’organització, que va haver d’assumir un repte majúscul. I aquí l’organització se’n va sortir amb excel·lència, superant totes les dificultats. Mentre estaven pendents de la logística i del desenvolupament de la jornada de dissabte tarda estaven treballant, a la vegada, en el trasllat de tot de diumenge matí a diumenge tarda. L’equip comandat, des de l’Ajuntament, per l’Ester Roca i el Xavier González, amb un bon nombre de professionals i voluntaris, va aconseguir que semblés, finalment, que fer la diada a la tarda ja havia estat previst des d’un primer moment.

Hi ha una altra vessant que també ha fet que el Concurs 2026 hagi estat el millor. Un aspecte que pot semblar col·lateral, però que cada cop és més important. Ha estat el Concurs més internacional. Per la trobada de colles de fora dels Països Catalans i per l’augment de mitjans internacionals presents.

La trobada de colles internacionals, que va sorgir gairebé com una mostra residual, ha esdevingut una cita castellera notable. Enguany 800 castellers i castelleres de sis colles (d’Andorra, Copenhaguen, Londres, Madrid, París i Santiago de Xile) van efectuar una actuació completa, amb tots els castells descarregats, amb el colofó de castellers d’altres quatre colles que s’hi van afegir en la ronda de pilars. El temps va obligar efectuar l’actuació en un recinte tancat, impedint la imatge de la trobada a la històrica plaça de la Font. Malgrat això, s’hi van poder veure castells de 7, el 3 i el 4 dels Castellers d’Andorra i el 4 dels Xiquets de Copenhage. Els andorrans només havien plantat un castell de 7 prèviament i els danesos van fer el seu primer. Les colles internacionals –intercontinentals i tot, amb els xilens Castellers de lo Prado– han vingut per quedar-se i no són una anècdota folklòrica. Són una demostració indiscutible de la internacionalització del fet casteller.

També ho és la repercussió mediàtica més enllà del nostre àmbit nacional. En el Concurs d’enguany es van acreditar 430 periodistes d’uns 120 mitjans pertanyents a 21 països. Els que no eren catalans, la majoria eren de països europeus, dels que podríem dir més clàssics (França, Regne Unit, Itàlia, Alemanya…), però també d’altres més llunyans, com Polònia, Turquia, Romania o Eslovàquia. També n’hi havia de més enllà, de les Filipines, Hong Kong, la Xina, l’Índia, el Japó, Mèxic i els Estats Units d’Amèrica. Podem dir, sense cap mena de dubte, que el Concurs –i, en conseqüència, el fet casteller– és l’activitat concreta de la cultura catalana que més ressò internacional obté, ni que sigui un cop cada dos anys.

Les primeres cròniques internacionals aparegudes ja han deixat entreveure l’impacte dels castells que hi van viure, especialment els de diumenge, i de l’ambient que hi van respirar. I esperem amb expectació el 60 Minutes que sobre el Concurs elaborarà l’equip de la CBS que ha estat aquests dies a Tarragona. És un programa històric i de prestigi, de l’altra banda del món i amb repercussió més enllà dels EUA.

Segur que els més entesos hi trobaran alguna errada i alguna cosa que els sobtarà. Tampoc no ens hem d’estranyar: en l’edició de paper de dilluns de la majoria de diaris barcelonins –que en això són ben poc nacionals, no només en això–, entre les imatges que van reproduir hi havia, evidentment, el 9de9 amb folre dels Castellers de Vilafranca, el primer descarregat de tota la història i que els va acabar donant indiscutiblement el Concurs, però no el 3de9 sense folre de la Vella de Valls, el castell de més magnitud que es va veure a la plaça, ni que fos només carregat. No demanem, doncs, que els de la CBS sàpiguen més de castells que els editors de diumenge dels diaris barcelonins. I mira que els d’aquí ho tindrien fàcil: només caldria que seguissin les retransmissions de La Xarxa de tant en tant.

I un colofó final, retornant a allò de la història castellera. El 1982 el Concurs el va guanyar la Colla Vella dels Xiquets de Valls amb el 2de8 amb folre i el 3de8 descarregats i el 4de9 amb folre carregat, el primer castell de 9 que es veia a la convocatòria de Tarragona. Enguany, amb aquella actuació, haguessin quedat en catorzena posició. O, si voleu, tirant cap a casa, el 1982 els Nois de la Torre vàrem quedar en cinquena posició amb el 4de7 amb l’agulla i el 3de7 per sota descarregats i la torre de 7 carregada. Enguany, amb una actuació superior (4de8, 5de7 i torre de 7, tot descarregat), hem quedat en la vint-i-cinquena. I feliços, contents i satisfets del tot.

Articles relacionats:
Valls – Vilafranca: El factor demogràfic (7 d’octubre de 2026)
La màquina verda (6 d’octubre de 2026)
Dues colles immenses, una campiona (4 d’octubre de 2026)