El 16 de novembre del 2010, els castells eren acceptat en la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco, en una reunió celebrada a Nairobi. A la capital de Kenya, culminava un procés complex iniciat gairebé cinc anys enrere i que va comptar amb la participació de molta gent i moltes institucions.
La internacionalització dels castells no era una novetat. Moltes colles havien fet actuacions en altres països. El primer impacte internacional contundent, des del punt de vista mediàtic, va ser el 1992, en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, on els castells van formar part de la cerimònia i en van protagonitzar un dels moments més plàstics.
A Nairobi es va tancar el cercle. Mai com fins aquell moment, i gràcies a la forta aposta institucional i mediàtica, tot el país havia estat pendent dels castells. Nairobi obria els informatius de televisions i ràdios, els diaris digitals, facebooks i twiters cremaven, i els diaris tradicionals, que ja havien publicat moltes prèvies, reservaven més paper que mai per als castells. La candidatura ja manifestava els seus primers efectes positius: els castells no eren només dels castellers. El país se’ls havia fet seus.
Tota iniciativa té un precedent. La candidatura dels castells a la Unesco comença a prendre forma amb força en les ments castelleres el 25 de novembre del 2005, quan els mitjans de comunicació informen que la Patum de Berga ha estat proclamada Patrimoni de la Humanitat.
L’equip de la Revista Castells, amb només dos anys de vida i 7 números publicats, ens vam plantejar la possibilitat de seguir els passos de la Patum. Això era pels volts de Nadal del 2005. A la primera Nit de Castells, celebrada a Valls el mes d’abril del 2007, es va constituir formalment la Comissió Castells Patrimoni Immaterial de la Humanitat davant dels responsables de totes les colles castelleres i el president del Parlament de Catalunya. La Comissió estava formada per la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Colles Castelleres i la Revista Castells, publicació d’on va sortir la iniciativa, i comptava amb l’assessorament d’UnescoCat.
Des del primer dia, la candidatura va tenir cinc idees clares:
- El procés seria llarg, entre 3 i 5 anys, pel cap baix.
- Calia aconseguir el màxim de suports a Catalunya.
- Catalunya no té competències en matèria Unesco. Caldria convèncer el govern espanyol perquè defensés la candidatura davant de l’organisme internacional.
- La candidatura podia fracassar una o més vegades, però calia perseverança
- Estàvem convençuts que els castells mereixen ser proclamats Patrimoni de la Humanitat.
Un cop constituïda, i amb aquestes premisses ben presents, la Comissió va treballar per obtenir una moció de suport del Parlament de Catalunya. La moció es va votar per unanimitat el 17 d’abril de 2008 i a partir d’allí s’hi van sumar una cinquantena d’ajuntaments. Aquesta gran unanimitat de la comunitat castellera i les institucions catalanes van culminar amb l’acceptació de la candidatura dels castells per part de l’Estat espanyol i la presentació davant la Unesco. Havíem treballat bé.
Ara, amb la perspectiva dels anys, la fita aconseguida pels castells a Nairobi es veu encara més amplificada. De fet, Catalunya continua amb només dos elements específics propis inscrits a la llista immaterial de la Humanitat per part de la Unesco: la Patum de Berga i els castells. Aquest fet dóna la justa mesura de la dificultat d’aquest reconeixement i de la seva transcendència.
L’autèntica finalitat de la llista és sensibilitzar les persones i les societats sobre el valor i la importància del patrimoni cultural immaterial, un patrimoni sovint menystingut, sovint considerat de segona en comparació amb el patrimoni monumental, però que és el fonament i la garantia per a la preservació de la diversitat cultural al món. Per tant, els castells són una eina bàsica per donar a conèixer el patrimoni immaterial i afavorir el diàleg. Els castells s’hi van comprometre ara fa cinc anys, i amb orgull ho defensen plaça a plaça, a dins i fora del país. Felicitats.
JORDI ROIGÉ
Foto: Festa de celebració a Valls, el 16 de novembre del 2010, amb motiu de la proclamació dels castells Patrimoni de la Humanitat
Articles relacionats:
