La rengla que no es mou

“Aquest invent m’ha permès pujar a assaig enlloc de fer-ho directament a plaça, com passava habitualment”. La frase és d’un component dels darrers cordons del folre del 2de9fm de la Colla Joves, i la va pronunciar l’any passat abans de Sant Fèlix. El cap de colla de la Joves, Jaume Galofré, va importar a Valls un sistema singular que havia experimentat com a casteller dels Arreplegats de la Zona Universitària: construir castells, especialment amb folre i manilles, amb el suport de les barres que es fan servir a assaig per practicar l’ascensió als castells, especialment de la canalla.

Quan l’any passat Galofré va dur l’invent al local de la Joves alguns se’n feien creus del que veien. Però sense abandonar el seu somriure còmplice i pacient, el jove cap de colla dels diables vermells va saber mostrar les bondats de l’assaig a les barres, especialment els dies amb menys gent (en el cas de Valls, els dimecres). La Joves va enlairar la temporada passada cinc construccions amb manilles, tres de les quals les van descarregar, una la va coronar i una altra (el 3de10fm de Santa Úrsula es va quedar a un pas de fer l’aleta). En una temporada va fer més manilles que en els 21 anys anteriors. I no és que els assaigs del carrer Gassó multipliquessin els assistents de manera especial l’any passat per permetre el domini de les manilles. E n canvi, el sistema de les barres sí que va permetre treballar les tres bases a una intensitat superior i, sobretot, amb pràcticament tots els components que es descalcen. A final de temporada, eren pocs els qui qüestionaven l’invent.

El sistema de les barres el van popularitzar els Arreplegats quan fa tres anys van assaltar les manilles amb el pilar de 7 amb folre i manilles. La manca de gent necessària per assajar una construcció que requereix un volum d’integrants tan elevat va fer animar els universitaris a aplicar aquest sistema.

Però l’invent no és de la zona universitària de Barcelona, sinó d’una mica més avall, com altres innovacions exitoses en la castellística recent: el barri de Sants. Els borinots ja van experimentar amb les barres a mitjans de la dècada passada, quan van atacar la torre de 8 amb folre. Aleshores, no tenien la gentada que exhibeixen ara i van trobar en les parets de l’escola on assajaven un suport adequat per cobrir la gent que els faltava per preparar els folres. Les proves van ser tímides, però suficients per agafar mides i confiança i agilitzar la tècnica.

Els de Sants van practicar amb les barres en altres episodis posteriors: quan van començar a assajar les manilles o, l’any passat, quan en el darrer tram de temporada, van treballar el 5de9 amb folre. En aquest cas, les dues rengles que no pujaven són la dreta i l’esquerra del 3, i la feina es concentrava especialment en la rengla i la torre.

El sistema d’assaig parcial amb barres s’ha popularitzat cada cop més i des de colles punteres fins altres més modestes han trobat en aquest mètode una opció per no deixar de treballar els reptes si no hi ha els recursos humans suficients a assaig. Els mateixos Castellers de Vilafranca van fer servir les barres per treballar l’inèdit pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. En aquest darrer pis van fer pujar cordó, crosses, agulla i primeres.

En un altre extrem, els Tirallongues de Manresa han començat a fer els primers folres amb el suport de les barres. Els del Bages volen atacar enguany el 4de8 (que van coronar un cop, el 1998) i difícilment s’atrevirien amb la torre de 8 amb folre aquesta temporada, però les proves puntuals de folre els permeten començar a fer descalçar gent, prendre les primeres mides i, de retruc, provocar una motivació extra al peu.

A Sitges, per altra banda, enguany acaben els assaigs de dimarts (com a la resta de locals, amb menys gent que els divendres) pujant quints d’un hipotètic 5de8 amb segons (de la rengla i la torre) a terra o enlairant un dels dos dosos del 4de7 net amb tres rengles (pujant per la rengla del mig; és a dir, la que no toca barra).

Però on les barres s’han fet servir més en les darreres setmanes és a la Facultat de Ciències Empresarials de la UB, on assagen els Arreplegats. Els universitaris volen fer aquest dijous la torre de 8 amb folre i manilles i han optat de les barres i la paret de l’edifici per treballar aquesta estructura, com ja van fer fa sis anys amb el pde7fm, construcció que també tenen en cartera per a l’actuació d’aquesta setmana. El mètode dels Arreplegats és començar l’assaig fent pujar la meitat del folre i les manilles i, si pot ser, més avançat l’assaig (o en el proper) alçant l’altra part de la torre. D’aquesta manera –com la Joves l’any passat amb el 2de9fm els dies que no eren prou gent– tots els components del folre i les manilles es descalcen i se situen a lloc. A més, el fet que el castell vagi lligat a la paret li aporta més estabilitat, i facilita que les ascensions i les col·locacions resultin més compactes, tot i el suport limitat al peu. Per treure més rendiment dels recursos limitats, els Arreplegats no posen laterals a les manilles (sí segons vents). Aquest fet encara els ha facilitat més el treball amb les barres, on també hi fan entrar l’agulla. Els de la camisa verda volen acompanyar la inèdita torre de 8 amb folre i manilles, del 4de8, el 3de8 amb folre i el pilar de 7 amb folre i manilles, castells en versió universitària.