Els Castellers de Terrassa han fet un canvi generacional i aspiren a posar la colla en el lloc històric que els correspon: van néixer el 1980 i el 1995 van coronar el 3de9 amb folre. Consolidats com a colla de 8, se’ls brinda una oportunitat que volen aprofitar els joves nous dirigents amb la complicitat dels més veterans. Enguany ja han arrencat millor que mai, amb el 5de7, el 7de7 i el 4de7 amb l’agulla.
El relleu al capdavant de la colla del carrer Pasteur és total. Joan Enric Pujol és el nou cap de colla i Ilde Rojas ha agafat la presidència, tots dos amb tan sols 24 anys. És un canvi històric en una colla on els més veterans sempre han tingut un paper determinant, que ha permès mantenir el nivell en els moments més difícils. El nou president tot just va entrar per primera vegada al local dels Castellers de Terrassa l’any 2011. Rojas explica que uns quants amics estaven fent una obra de teatre i van entrar-hi perquè necessitàvem un lloc per poder assajar. Fruit d’aquesta necessitat, i amb l’ajut d’un membre de la colla, s’hi van presentar i el president en aquells moments, Mario Pena, els va dir que els deixaven el local però que procuressin ajudar a les pinyes de la colla de tant en tant. Ilde Rojas recorda que “aquell mateix dia, vam fer les primeres proves amb la colla”. És una de tantes històries castelleres que neixen de la casualitat i que acaben amb els protagonistes enfaixats i, en aquest cas, al capdavant de l’entitat. Rojas és el nou president, però també te un perfil tècnic en haver estat a la tècnica de pinyes de la colla.
Ilde Rojas va néixer a República Dominicana –d’on és la seva mare–, tot i que porta a Catalunya des dels tres mesos. La seva joventut li ha permès tenir una visió moderna dels castells. Rojas destaca els valors del fet casteller com fenomen cultural i de transmissió de valors sans per la societat. També apunta que cal fer un replantejament sobre el criteri a l’hora de valorar els castells i afirma que se l’han de fer els aficionats, castellers, administracions i periodistes. Per a Rojas “va sent hora que valorem els castells en la mesura de la dificultat que aquests suposen per cada colla”. Un clam a no valorar tan sols les fites més altes, sinó a reconèixer l’esforç de superació de les les colles segons el seu nivell.
En els darrers anys, els blau turquesa havien carregat esporàdiques torres de 8 amb folre (2009, 2010 i 2012). Hi havia fusta i, sobretot, hi havia lideratge per fer-ho. Però els faltava múscul. L’expedient del 2016 (deu castells de 10, dels quals vuit descarregats) pot haver estat el punt d’inflexió per fer un salt. Han tornat a descarregar el 2de8f vint anys després del darrer i han exhibit els castells de 8 més enllà de dues o tres diades. La colla ha ampliat massa social (l’any passat va fer quatre 9de7) i s’ha dotat d’una estructura amb ganes de fer-la créixer. El 2017, amb una junta rejovenida, resultarà clau per veure si la seva capacitat i possibilitats pot continuar obrint portes.
A Terrassa hi ha dues colles des de 1980 i els blaus són conscients que són la menor. Per al nou president, la seva colla és una entitat de perfil familiar, amb una dilatada historia que els ha fet viure bons moments i altres complicats, però dels quals sempre se n’han sortit. Una de les qüestions ideològiques que diferencien a les dues colles egarenques és el seu posicionament respecte el Concurs. Per a Rojas, el Concurs no és tabú per a la immensa majoria de les colles: “és un acte enorme, on les colles podem reunir-nos i portar les millors construccions”. L’Ilde ressalta que a l’edició del 2016 van poder portar pràcticament 400 persones i van poder fer un 2de8f en solitari “que per a moltes colles és un repte majúscul”. El dirigent blau turquesa diu que el Concurs és una diada excepcional on portar gent és fàcil “perquè tothom hi vol anar”. Ilde Rojas té clar que la competitivitat és bona i afirma que “voler fer-ho bé, lluitar per un castell inèdit per a tu o que fa temps que no fas, esperona i motiva el creixement del fenomen casteller. I el Concurs motiva les colles per poder aconseguir aquests objectius”.
Els Castellers de Terrassa viuen una segona joventut a punt de fer els 40 i l’any passat van descarregar la torre de 8 amb folre després de 20 anys i van consolidar el 4de8. Els anys anteriors havien fet de manera intermitent alguns 3de8. Ara la colla està creixent en massa social, en il·lusió i en ganes de fer castells que per a Ilde Rojas representa un futur encoratjador: “comencem una etapa que ens pot portar moltes alegries i viure-les en primera persona serà una experiència excepcional”. Rojas creu amb total fermesa que tornaran a provar el castell de 9 “i aquesta vegada el descarregarem”. Primer volen dominar els castells de 8 a la perfecció i seguir creixent socialment: “si treballem amb constància a l’assaig com fins ara, tot arribarà”.
Aquest 2017 pot ser un nou any de creixement per als Castellers de Terrassa i que els acosti a poder arribar als 40 amb la força de quan en tenien 15. Els blau turquesa es rejoveneixen per ser grans de 9.
JORDINA ARMILLA
Foto 1: Alegria a la darrera Festa Major, on van plantar dos castells de 8
Foto 2: Torre de 8 amb folre descarregada a Reus el passat octubre, la primera que completen en vint anys
Articles relacionats:
Els èxits de Reus i els Castellers de Terrassa
