Ahir va ser a Rubí, a Santa Coloma de Gramenet, a Montcada i Reixac i a Ulldecona, però altres setmanes és en altres places on hi ha actuacions castelleres amb colles petites, majoritàriament a l’àrea metropolitana de Barcelona. La proliferació d’intents desmuntats és una de les fotografies preocupants del món casteller actual, en creixement i expansió total, però també amb una imatge excessivament dèbil entre una part de les colles petites.
El món casteller viu actualment el seu millor moment en fites històriques, en registres globals, en creixement de les colles mitjanes i en nombre de colles. Però també presenta el percentatge més elevat de castells que es desmunten o, fins i tot, d’actuacions on les colles acaben sense haver fet l’aleta als tres castells de rigor. En alguns casos –afortunadament, pocs, però hi són– algunes colles culminen les rondes fent construccions de cinc pisos; és a dir, estructures que no poden ser considerades castells.
Aquest cap de setmana, més de mitja dotzena de colles no han acabat les seves actuacions de castells de 6. No és un fet aïllat, sinó habitual cada cap de setmana entre colles de 6 –la majoria de recent creació, però també altres amb més recorregut–, que mostren limitacions massa evidents per progressar i créixer tècnicament i socialment.
Aquesta situació ha crescut en els últims anys de manera paral·lela a l’aparició de colles arreu del territori, fins arribar a prop del centenar que actualment componen l’univers casteller. L’any 2010, abans del nou boom de colles, un 9,7% dels 4de6 enlairats fins a començament de setembre quedaven en intent desmuntat; en el que portem d’any són el 16%. El mateix succeeix amb el 4de6: un 9,4% eren desmuntats fa set anys i un 15,4% aquest 2017. També en el 4de6 amb l’agulla, el percentatge de desmuntats ha crescut de manera significativa fins gairebé doblar-se, mentre que en el 3de6 amb l’agulla, en canvi, els percentatges s’han mantingut similars (un 14,9% de fa set anys respecte el 16,8% actual).
Nombre dels castells més habituals de 6 i percentatge dels intents desmuntats
Dades entre l’1 de gener i el 5 de setembre de cada any
| 2017 | 2016 | 2015 | 2014 | 2013 | 2012 | 2011 | 2010 | |
| 4de6 | 244d, 2c, 0i, 47id | 264d, 0c, 1i, 51id | 289d, 4c, 1i, 37id | 263d, 1c, 1i, 61id | 183d, 4c, 5i, 25id | 179d, 3c, 2i, 9id | 168d, 0c, 1i, 18id | 93, 0c, 0i, 10id |
| 16% | 16,20% | 11,50% | 18,70% | 11,50% | 4,70% | 9,60% | 9,70% | |
| 3de6 | 323d, 10c, 3i, 61id | 348d, 7c, 4i, 78id | 308d, 8c, 6i, 77id | 321d, 10c, 1i, 53,id | 241d, 10c, 9i, 49id | 219d, 1c, 1i, 26id | 197d, 6c, 7i, 25id | 122d, 2c, 2i, 13id |
| 15,40% | 17,80% | 19,30% | 13,80% | 15,90% | 10,50% | 10,60% | 9,40% | |
| 3de6a | 293d, 0c, 9i, 61id | 326d, 7c, 13i, 66id | 267d, 5c, 2i, 36id | 235d, 0c, 4i, 38id | 154d, 1c, 6i, 28id | 124d, 2c, 2i, 16id | 129d, 1c, 4i, 20id | 80d, 2c, 4i, 15id |
| 16,80% | 16% | 11,60% | 13,70% | 14,80% | 11,10% | 13% | 14,90% | |
| 4de6a | 140d, 0c, 0i, 9id | 164d, 1c, 3i, 11id | 140d, 0c, 0i, 9id | 223d, 1c, 5i, 16id | 160d, 2c, 1i, 10id | 144d, 3c, 1i, 7id | 130d, 1c, 0i, 8id | 121d, 0c, 1i, 4id |
| 6% | 6,10% | 6% | 6,50% | 5,80% | 4,50% | 5,80% | 3,20% |
Els percentatges indiquen els itents desmuntats
Font: Base de dades de la CCCC / CJXT
Aquest increment significatiu d’intents desmuntats posa de manifest les dificultats que pateixen algunes colles petites per disposar dels recursos suficients per culminar els castells a plaça, Hi ha alguns casos que són reiteratius, en colles que no aconsegueixen l’evolució i progrés necessari.
Per neutralitzar aquesta situació, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) va implantar fa cinc anys la categoria de colles en formació. Es tracta d’un procés de mínims que les colles han de passar per poder ingressar de ple dret a la CCCC i que avalua la regularitat, varietat, rigor i recursos que disposen per fer castells. En aquests cinc anys, 38 colles han passat aquest tall. Actualment, n’hi ha quatre en procés de formació, de les quals dues seran avaluades a finals de temporada (Manyacs de Parets i Castellers de les Gavarres), i dues l’any vinent: Castellers de l’Adroc (que s’han estrenat a plaça amb camisa blanca) i Castellers de Sarrià (una reactivació de la colla que va tenir aquest barri de Barcelona, però que encara no ha fet la primera actuació). Enguany, dues colles han superat la condició d’en formació: Bous de la Bisbal i Castellers de Tortosa.
Tot i els requisits cada cop més exigents de la CCCC per a les colles en formació, sovint hi ha casos de colles que passen el tall perquè exhibeixen una millora i regularitat evident, però que en poc temps pateixen una ensopegada que els deixa en una situació similar a la prèvia. La manca de consistència en les seves estructures situa aquestes colles en un estat de debilitat accentuat i massa propenses a patir un desgast pronunciat si es veuen afectades per manca de canalla o la pèrdua d’alguns pocs castellers.
Aquesta situació genera preocupació en diversos àmbits del món casteller per la imatge de feblesa i debilitat que es pot transmetre a partir de determinades realitats. La diferència entre colles grans, mitjanes i petites sempre ha existit, però l’augment significatiu d’actuacions amb un excés de castells desmuntats, amb colles que no acaben el seu programa o, fins i tot, amb construccions de cinc pisos és un fenomen que creix a les places. Això sí, la inefable Polca final no falta gairebé mai en aquestes actuacions.
SANTI TERRAZA
Foto 1: Un pilar de 4 i dos de 3 dels Castellers de Gavarres a Rubí, el passat mes de juliol
Foto 2: Intent desmuntat de 3de6 dels Laietans al Prat el passat mes de juliol, on no van poder culminar cap castell
Foto 3: Els Matossers –una colla consolidada–, dissabte a Artés on van fer tres intents desmuntats de castells de 6
Articles relacionats:
Quan l’opció és desmuntar el castell
Els nous projectes que aspiren a ser colla
Cinc colles esperen l’aprovació
Solsona: exemple d’autoexigència
Els efectes col·laterals i l’assegurança
