Al mes d’agost, en ple estiu, hi ha tres diades castelleres que centren l’atenció del món casteller i serveixen de termòmetre de la temporada estiuenca a la Zona Tradicional i d’avantsala de la gran diada de Sant Fèlix. Les festes majors de La Bisbal, el Catllar i l’Arboç: tres cites amb ambicions similars i resultats diferents.

En la primera conferència del cicle de xerrades a la Societat de la Bisbal, realitzada per Joan Sala, es va parlar dels models d’actuacions. Una interessant anàlisi de les diferents maneres d’organitzar les diades castelleres i solucions per fer-les més suportables i amenes. El ponent, Joan Sala dels Xiquets de Tarragona, va suggerir que a la primavera i tardor era més adequat actuar el diumenge al matí i que a l’estiu seria més convenient aprofitar la fresca del dissabte a la tarda –com a mínim en aquelles actuacions que no “mana la tradició”–. En el torn del públic es va parlar sobre la duresa de diades com la de la Bisbal, el migdia d’un 15 d’agost, i es van comparar els resultats de la cita de la Mare de Déu d’agost amb la de la Festa Major de l’Arboç –una setmana més tard al migdia, però, en una plaça no tan assolellada–.

L’estadística general, entre una plaça i l’altra, en un castell tan recorregut com el 3de9 amb folre és reveladora: a l’Arboç s’han provat 66 3de9f dels quals 60 són descarregats i tres coronats i a La Bisbal del Penedès són 65 provats amb 36 descarregats i setze coronats. Igualtat pel que fa als provats però amb una efectivitat notablement diferent. Centrats en les diades de Festa Major els nombres globals són diferents però l’estadística segueix indicant que la cita de la Bisbal és més dura i l’efectivitat és menor. En els darrers anys, des del 2012, el 3de9f no és problema per cap de les colles participants. Ara es juga la partida a un altre nivell i és més difícil comparar, però, fins al 2011 les dades d’efectivitat van estigmatitzar la diada del 15 d’agost com una cita que passava factura.

La Bisbal s’ha guanyat la fama de plaça dura amb els resultats i amb el record dels presents que han aguantat el bat de sol. El Catllar a la tarda –tot i les dimensions insuficients de la plaça–, i l’Arboç amb edificis que donen un xic d’ombra –tot i l’horari intempestiu d’inici– conformen els altres vèrtexs d’un triangle d’agost que exigeix el màxim esforç de les colles convocades. És el triangle de les bermudes –on la calor convida a la calça curta i on la climatologia extrema pot fer caure el castell més segur–. El 2016, un estudi de la Universitat de Colorado als EUA, va concloure que les desaparicions d’avions i vaixells en l’anomenat Triangle de les Bermudes (entre Florida, Puerto Rico i les Illes Bermudes) era provocat per un fenomen atmosfèric local extrem que en determinats casos podia ser fatal per la navegació.

El món casteller té el seu particular triangle que no passa desapercebut. La temperatura, la mobilitat a la plaça i l’horari d’inici i final d’una diada són factors decisius quan es porten els castells el límit. Repensar les diades –com a mínim tenir en compte aquests factors– és necessari. En Joan Sala va advocar per estudiar totes les vies i va defugir del tòpic “sempre s’ha fet així” per convidar a la reflexió. Les dades estadístiques aporten llum i la comparació entre les tres diades del triangle d’agost és reveladora. Com també és un fet a considerar el que sosté en Salvador Ferré –bisbalenc, coordinador del cicle de xerrades– que la diada del 15 d’agost no s’ha hagut de suspendre mai per pluja i que en canvi les matinades o els actes de tarda/vespre sí que s’han vist afectats per el mal temps.

Estadístiques de les tres diades:
d:descarregat c:carregat p:provat id:desmuntat if:fallit
d+c:descarregats+carregats %d:percentatge de descarregat