Què grans són els castells! Però què cruels que poden arribar a ser de vegades!

A Vilafranca, aquest Sant Fèlix hi ha hagut escenes cruels i injustes, al costat d’altres que són tot bondat. Al concert de Sau de la nit de Festa Major es van poder escoltar els versos “em quedaré atrapat/ebri d’aquesta llum” de Boig per tu, i també “sovint em sento atrapat/pel meu propi malson” d’El tren de mitjanit. Crueltat i bondat. Llums i ombres. Èxits i fracassos. El Sant Fèlix d’enguany, com a espectacle, ha tingut molt de nivell. Però ha estat també el reflex d’una temporada en la que els castells que són al límit hi són més que mai. Tot costa més que altres anys. No ens enganyem: D’una temporada en general irregular potser no se’n podia esperar un balanç molt exitós. Dit d’una altra manera, si durant la temporada hem estat comptant sorpresos el nombre de castells desmuntats, lògic era que un Sant Fèlix amb un total de 16 castells de gamma extra programats per les quatre colles, se n’haguesssin de desmuntar uns quants.

Una de les grans bondats de la diada és que les quatre colles han pogut estrenar alguna construcció. Això ja és dir molt: La Jove de Tarragona, el pde8fm; la Joves de Valls, el 2de8sf; la Vella de Valls, el 4de9sf(c), i els Castellers de Vilafranca, el 3de9fa i el pde8fm. Bravo. Però això és tant cert com dir que cap de les quatre colles ha aconseguit plenament els objectius que tenia marcats per la diada: La Jove de Tarragona no ha pogut estrenar ni el 4de9fp ni el 3de10fm, la Vella de Valls ha deixat el 4de9sf en carregat i els Castellers de Vilafranca no han pogut amb el 4de9sf, ni tampoc descarregar el 3de10fm.

La tria de la Joves

El resultat de cada colla mereix una anàlisi diferent, malgrat una certa tònica general coincident. El lector s’haurà fixat que en la llista d’objectius no assolits, no hem citat la colla Joves Xiquets de Valls, perquè el seus intents de 3de9sf fan pensar que el camí per arribar a vèncer el mite cada cop es fa mes curt. Recordem el que va costar vèncer el 5de9f, o el 2de9fm, o el 3de10fm, o el 2de8sf. Els registres previs a l’èxit d’aquests castells estan plens de fracassos, cadascun dels quals servia per aprendre a dominar-los Els intents de 3de9sf de la Joves deixen una sensació general de que sí, de que el castell sembla que l’anem tenint més a prop. Han quedat en intents, és cert, però han estat intents molt seriosos, i aquest Sant Fèlix tant irregular cal tenir molt en compte els intents.

La llàstima és que la il·lusió de la Joves pel 3de9sf impedia que la plaça vegés l’evolució de la colla en el seu ferm procés d’ampliar la gamma de castells que pot abordar. Al pati d’assaig de la Joves han començat a prendre forma castells ja coneguts per la colla però no estrenats enguany, com el 5de9f, i castells inèdits per a ells, com el 4de9fp. Dit d’una altra manera: ¿Quant de temps feia que el cap de colla de la Joves no tenia dubtes per triar els castells que podia plantejar en una actuació important? Quan es té gamma, el cap de colla dubta, i ha de decidir. Beneït problema! El que hem vist als assajos del carrer de’n Gassó de Valls permet pensar que aquests castells estan a tocar. Potser s’haguessin pogut portar a la plaça de la Vila, però ha pogut més l’ambició de vèncer el mite, que, de fer-li l’aleta, hagués provocat un terratrèmol a tot el Penedès i més enllà.

En tot cas, la possibilitat de triar és una gran notícia per a la Joves. La feina feta amb la gamma alta dels castells de 8 comença a notar-se quan es fan les proves per pujar-los un pis. Però falta veure’ls a la plaça, i per Sant Fèlix, el 3de9sf ho ha impedit. Tanta il·lusió tenia la Joves amb aquest castell, que al final, quan es tractava d’intentar assegurar dos castells per tancar la diada, la sotragada psicològica feia que es fallés dos cops amb el 3de9f. Canvis per la caiguda del segon intent de 3de9sf, desil·lusió, nervis… Per a la Joves, Sant Fèlix s’acabava en caure el segon intent de 3de9sf. Això sí, la lliçó donada amb el primer 2de8sf de la temporada va ser magistral. I presentava una particularitat: Era el primer que descarregava un dels mites actius de la Joves, Fede Gormaz. Aquí sí que Sant Fèlix era bondadós i, sobre tot, just, davant una trajectòria com la que té aquest casteller, que sembla viure una segona joventut.

La lupa de la Jove

A la Colla Jove Xiquets de Tarreagona tothom se la mirava amb lupa. Havien estat triats per participar a Sant Fèlix en substitució dels Minyons de Terrassa i, és clar, tocava demostrar que la decisió havia estat correcta. Triple pressió, per tant: la pròpia de la diada, la de l’actuació en el context de la temporada i la de l’escenari, Sant Fèlix, que sempre suposa un punt afegit, i no menor, de pressió.

El cas és que a la Jove no li sortien bé les coses. Els dos castells objectiu de la diada s’han vist molt tendres, molt lluny del que s’havia vist als assajos. Ni el 4de9fp ni el 3de10fm donaven sensació de solidesa a la plaça de la Vila. Massa pressió? Por escènica? Poca experiència en diades d’aquesta magnitud fora de la zona geogràfica de confort? Mala sort? Qui sap…

Ara bé, la lliçó de superació de la Jove mereix tots els elogis. Després de la primera bufetada, estratègia de calma bastint el 9de8. Poca broma plantejar un castell que necessita de tanta gent després d’una caiguda dura. I després de l’atac fallit al 3de10fm a la tercera ronda, 3de9f i un molt treballat 4de9f per arribar amb el cap clar a la ronda de pilars. Quin pilar! El pde8fm servia de bàlsam a una Jove tocada i es convertia en l’èxit de la jornada de la colla tarragonina, que des d’ara ha d’afrontar el seu gran repte de setembre, Santa Tecla.

Tornaran l’any que ve a Sant Fèlix? Per falta d’ambició no serà.

La fortalesa de la Vella

A la Colla Vella li havien anat tant bé les coses abans d’arribar a Sant Fèlix, que les expectatives que havia generat eren molt altes. En una temporada irregular, hi ha fam de castells, i la gent veu que moltes de les alegries castelleres de l’any les ha de donar la Colla Vella, que fins ara és la més regular de les colles grans. Si les altres colles arribaven a Sant Fèlix amb la voluntat d’estrenar més d’un castell, la Vella, després dels assajos de la setmana, limitava els seus objectius a un de sol: el 4de9sf. El 2de8sf, el 4de9fp i el pde8fm farien la resta, a l’espera del que fessin les altres colles. La Vella se sabia enguany superior, i no li calia arriscar ni amb el 3de10fm ni amb el 2de9f que van prenent forma al pati d’assaig.

El 4de9sf, però, quedava en carregat i la caiguda provocava baixes que marcarien la resta de l’actuació. Malgrat la caiguda del castell total a la primera ronda, la colla va tornar a descarregar el 2de8sf, i ho va fer, a més, després que ho fes l’eterna rival, la Joves. Això, a Valls, és senyal de fortalesa. Les lesions del 4de9sf deixaven fora de joc el pilar i, per tant, el 4de9fp. Lluny de conformar-se, la Vella substituïa el plantejat inicialment quatre amb pilar pel 5de9f, que es convertia en el castell que els va feia patir més, fregant l’èpica a la descarregada. Un altre senyal de fortalesa. I posats a buscar senyals de fortalesa, estrena d’un quart de pilar en el pde6 que servia per tancar la diada. L’objectiu quedava a mitges, però la imatge donada ha estat la de la Colla Vella lluitadora, que no es rendeix mai.

Remuntada verda

Per als Castellers de Vilafranca, Sant Fèlix no començava com volien. L’objectiu clar, i confessat, era descarregar el 3de10fm, que només havien pogut carregar abans d’arribar a la Festa Major, i no ho han pogut fer. El castell acabava cedint i no semblava molt diferent dels dos anteriors que també havien caigut després de l’aleta. Per postres, a la segona ronda desmuntaven un primer 3de9fa que ha desanimat molt la plaça, que començava a témer que la colla local no se’n sortiria, conscients que no estan en el seu millor moment. Però no: repetien el 3de9fa, recuperant així un castell que els havia donat moltes alegries durant moltes temporades, el castell que, fins i tot, els va donar el Concurs del 2014. Amb els ànims renovats afrontaven l’altre gran objectiu de la diada, el 4de9sf, desmuntat. I, al final, i després d’una tde9fm que fan de memòria, estrena del pde8fm, celebrat com si fos el primer pel canvi radical d’alineació de l’estructura.

L’actuació dels Castellers de Vilafranca ha estat una mica com el Dragon Khan: pujades i baixades de les emocions col·lectives a tota velocitat, que al final deixaven una bona sensació entre el públic local per allò que tant es fa a Vilafranca que és comptar els punts: Si tenim en compte els tres castells i el pilar, VIlafranca és guanyadora de Sant Fèlix. I si tenim en compte només els tres castells, ho és la Vella. En el fons, tant hi fa, perquè del que es tractava era de gaudir de l’espectacle. Enguany, una tragicomèdia, una barreja de crueltats i de bondats, a major glòria de Sant Fèlix.

FRANCESC DOMÈNECH

Fotos: Fèlix Miret

Nota de l’autor: Gràcies a Cugat Comas i companyia per la idea de les cançons de Sau.

Notícies relacionades:

Sant Fèlix posa tothom al seu lloc