El creixement constant registrat pel món casteller en els darrers anys s’ha traduït també en un canvi de tonalitat a les places. Ja fa anys que el color tradicional amb el qual s’identificaven els castells –el vermell– va deixar de dominar. La cosa ara va de blaus (amb múltiples varietats), verds (també amb diversos tons) i granats (en aquest cas, més unitari).
Durant moltes dècades, el vermell va ser el color predominant a les places. És el color que de la Colla Joves i que ja lluïen els seus antecessors de la Nova i la Muixerra. També altres colles amb llargs anys a l’esquena, com els Nens del Vendrell (1926), els primers Castellers de Vilafranca (1948), els Minyons de l’Arboç (1958), els Castellers de Barcelona (1969) i els Xicots de Vilafranca (1982).
Els colors que sobresurten actualment són el blau (23 colles), seguit del verd (19) i el granat / bordeus (15). Fa més de vint anys que els colors que estan més de moda per a les camises castelleres són el blau i el verd –amb diferents tonalitats– però no sempre ha estat així. Fins als anys 80, el color que predominava era el vermell i no va ser fins a mitjans de la dècada dels 90, coincidint amb el boom casteller i el gran creixement a la Zona No Tradicional, quan es va invertir aquesta tendència.
La tria del color de la camisa és un dels primers assumptes que ha de resoldre una colla en el moment de la seva fundació. Habitualment es recorre a elements identificatius de la ciutat o el territori. Per exemple, els Xiquets de Reus llueixen un marró que anomenem avellana en relació a aquest fruit sec propi del camp de Tarragona i que té la marca de qualitat Avellana de Reus. O els Capgrossos, que porten el blau perquè és un color molt propi de la ciutat (la bandera de Mataró és blava amb una creu vermella). Però no sempre és així. En moltes ocasions, especialment anys enrere, el color de la camisa ha vingut marcat per la partida de roba disponible més a mà (o més econòmica) que tenien les colles en el moment de prendre aquesta decisió.
També hi ha els casos de colles que s’han refundat després d’un parèntesi en la seva activitat i que han recuperat el color original. Són els exemples dels Minyons de l’Arboç, els Castellers de Castelldefels, els Castellers de Gavà, els Xiquets de Cambrils o els Brivalls de Cornudella. En canvi, altres poblacions que han recuperat l’activitat castellera amb una colla que ha canviat de nom també ha implicat un canvi en el color de la camisa. És el cas de Sitges, on els Castellers de Sitges (1971-88) lluïen el blau propi de la població, mentre que la Colla Jove de Castellers de Sitges (1993) va triar el que anomenen com a color vi pel passat vitivinícola d’aquesta localitat. També és el cas d’Alcover. La primera colla –Xiquets de la Vila d’Alcover (1984-2009)– tenia el color granat a la camisa, mentre que en la segona –Xiquets d’Alcover (2012)– és el verd.
També hi ha casos curiosos, com els Castellers de l’Adroc, que en l’actualitat porten una camisa de quadres liles –que representen a la població de Pallejà– i negres –en homenatge a l’antiga colla castellera de Sant Andreu de la Barca (1996-2006). També és significatiu el cas dels Castellers de Vilafranca, que tothom coneix amb el sobrenom de verds, però que no sempre han portat aquest color: en els seus inicis, els vilafranquins vestien de color rosat, després van passar al vermell, fins que l’any 1957 van triar el color verd actual.
Els orígens de les camises és dels finals dels anys 20 del segle passat. Fins llavors tothom portava el color de la camisa que volia ho podia; es tractava camises de treball del camp o la fàbrica, que els castellers adoptaven per assajar i actuar. A final dels anys 20, coincidint amb una forçosa unificació dels Xiquets de Valls (1926-29), que no va tenir continuïtat, l’aparició de les noves colles al Vendrell i Tarragona (1926) i l’actuació dels Xiquets de Valls a l’Expo Universal de Barcelona (1929), els castellers van adoptar una progressiva uniformització.
