Que els castells tenen els seus orígens en el Ball de Valencians és una tesi comunament acceptada des de fa dècades pels historiadors; que les moixigangues i les muixerangues tenen amb els castells elements compartits en les seves escenificacions també resulta una evidència fora de dubte en totes les interpretacions possibles. Però, tot i el punt de naixença comú i els camins compartits, la historiografia ha tractat la trajectòria i l’evolució dels castells i les muixerangues des d’òptiques separades, cadascuna amb les seves respectives interpretacions i lectures. Per aquest motiu, l’aparició de Breu història dels castells i la muixeranga, de Jordi Bertran (Pagès Editors), suposa una interessant, però també necessària, aportació a la historiografia de totes dues manifestacions. El llibre es presenta avui dimecres a Valls, en el marc dels actes de la Fira de Santa Úrsula.
Breu història dels castells i la muixeranga és un tractat que recorre els més de 200 anys d’història compartida i de vides paral·leles de les torres humanes catalanes i valencianes. Parteix dels precedents festius de Corpus i de les festes d’Algemesí en els segles anteriors a l’aparició dels castells i s’atura en les rivalitats que els diversos grups de Ball de Valencians ja al segle XVII per entrar al Principat de la mà de les primeres manifestacions d’arquitectures humanes arribades des del País Valencià i en la creació de la primera colla d’aquesta manifestació, documentada a Bràfim el 1687. La història neix a la Ribera valenciana i continua al Camp de Tarragona.
A través d’un mateix fil narratiu, que permet enllaçar i llegir una història comuna amb diverses branques, Jordi Bertran situa els fets en el seu necessari context geogràfic, socioeconòmic i festiu. Ho fa sense necessitat d’escriure dues històries diferents dels castells i la muixeranga, sinó enllaçant els dos braços d’un mateix esquelet i col·locant-hi els òrgans corresponents.
Es tracta d’un llibre que es fa interessant per als coneixedors de la història dels castells, perquè els convida a descobrir els episodis muixeranguers (en molts casos, paral·lels als dels castells) i, a més, perquè es mulla (amb raons i dades) en els capítols en els que no existeix un consens generalitzat, com els dels possibles 3de9 sense folre del 1852 o intent de 3de10 amb folre i manilles del 1864. Però, al mateix temps, també resulta una lectura resultant per als neòfits de la història dels castells, ja que permet obtenir un traçat general sense entrar en excessius detalls de la frondosa i complexa realitat castellera. El llibre neix en els precedents i culmina en els temps actuals, d’eclosió castellera i muixeranguera.
Breu història dels castells i la muixeranga obre la col·lecció Divèrsia.cat de Pagès editors, dirigida per Josep Lluís Carod Rovira, que s’ha implicat de ple en aquest treball i que ja té entre mans altres interessants aportacions que posen l’accent els nexes comuns entre Catalunya i el País Valencià. La tria de les vides paral·leles (i compartides) de la muixeranga i els castells per obrir la col·lecció constitueix el punt de partida del nou projecte editorial que mira tant al nord com al sud d’Alcanar.
