El 3de9 sense folre ha estat vençut. El castell que no havia vist mai ningú, potser el més mític, el que no té consens entre historiadors sobre si s’havia fet o no al segle XIX, el gran desitjat… s’ha carregat per partida doble avui al quilòmetre 0 en una diada que passarà a la història dels castells i que, sobretot, quedarà fixada en la memòria de tota la gent que omplia de gom a gom la plaça del Blat i el carrer de la Cort. L’espectacle ha estat de grans dimensions. Colossal, magnífic, brutal, èpic, estratosfèric, inigualable, únic… Triïn el qualificatiu que vulguin, i lamentin no haver estat a Valls, si és el cas, en un dia com el d’avui. Perquè els castells, almenys tal com es viuen a Valls, són exactament això, el que avui ha conformat el gran espectacle que ha estat Santa Úrsula. Un detall que ho mostra clarament: les dues colles, que mantenen una rivalitat ancestral, han acabat aplaudint-se les unes a les altres i, fins i tot, cantant plegades. I és que les dues colles han sortit contentes de la plaça. Contentes, no: molt contentes. Els somriures que s’han vist al final de l’actuació entre la gent de les dues colles, les cares de felicitat absoluta, eren eloqüents, un gran contrast amb tot el que estem vivint al país, que també s’ha fet present a l’inici de l’actuació. Tornant cap a casa seva, un veterà casteller que les ha vist de tots colors, em deia: “escriu bé avui, xiquet, que no sigui que els que no hi eren no s’ho creguin”. Ja havíem viscut grans diades de Santa Úrsula, però això d’avui ha estat molt gran.
Sortida assenyada
Les dues colles arribaven a la seva gran diada amb objectius molt semblants. Els uns (la Vella) volien posar la cirereta final a una temporada de gran qualitat, i els altres (la Joves) buscaven mostrar a la plaça la molta feina feta als assajos i que encara no havíem vist, buscaven justícia. L’esport nacional aquests dies a Valls havia estat teoritzar sobre quina era la millor estratègia de les colles per afrontar els objectius de l’actuació, que eren coneguts de tothom, i avui s’ha vist que les dues colles, almenys d’entrada, apostaven per una fórmula conservadora: la Joves sortia de 2de8sf, i la Vella de 4de9sf. En ambdós casos, castells que ja havien descarregat aquesta temporada i, per tant, límits coneguts. L’estretègia ha sortit bé i els dos castells s’han descarregat amb solvència. I permetin que no hi aprofundim massa, perquè el que toca avui és parlar del que ha passat a partir de la segona ronda: la Joves anunciava el 3de9sf i la Vella, el 2de9f.
Hi havia ganes de tres de nou, i quan els segons han pujat per primer cop, la plaça ja s’ha fet notar. La Joves ha fet patir molt: el primer dels intents semblava pujar bé de mides, però amb sisens posats, la canalla s’ha fet enrere. Ja es podia preveure que la magnitud del repte podia portar a aquesta situació. Els nervis eren evidents i véiem la primera gran decisió estratègica de la diada: en el torn de repetició, els de Francesc Ramon han aparcat el tres de nou i han optat per asserenar-se bastint el 4de9f.
Canvi d’estratègia
La decisió de Ramon ha tingut resposta gairebé automàtica a la Colla Vella, que ha decidit canviar el previst 2de9f pel 3de9sf. Potser l’explicació és que la diada s”estava allargant massa i convenia avançar l’objectiu, però la temptació de ser els primers en fer-li l’aleta al mite segur que ha pesat. Peu desmuntat de rigor i, tot seguit, atac al castell: nerviós des de bon inici, a l’entrada de dosos ha començat a remenar massa, posant al límit tot el tronc, especialment a quarts i quints. Però la decisió i el convenciment amb el que ha pujat la canalla ha donat ales a tota l’estructura, que ha aguantat fins a l’aleta, després de la qual, el castell ha cedit per quarts.
L’esclat de la plaça ha estat d’acord amb l’èpica del moment. S’acabava de veure un castell mai vist abans, i tot el públic era conscient de la importància del moment. El mite, finalment, era vençut. Només carregat, és cert, però quan parlem de castells d’aquestes dimensions, l’èxit de carregar-lo és inqüestionable. Els radicals del “només descarregat” avui potser entendran millor la importància que suposa un castell coronat.
El moment ha estat sublim. No cal dir que la reacció de la Vella ha estat de la més intensa de les eufòries, i que hi ha hagut dedicatòria a l’altra colla, que ha respost. La massa social de la Vella li ha volgut deixar clar que ells havien estat els primers. Però la Joves encara no havia dit l’última paraula.
La Joves, fins al final
Quedava la tercera ronda, i la Joves ha tornat a intentar el tres de nou. Quarts, quints, sisens… Sorprenia la molt bona mida que mantenia el castell a mesura que s’anava construint. Dosos colocats… El castell feia molt bona pinta, molt. Quietet, serè, amb sensació de seguretat… Però l’aixecador s’ha quedat bloquejat a l’alçada de sisens, no aconseguia tirar amunt, i quan ho ha fet no se’n sortia de superar els dosos. Aquí ha perdut, rellotge en mà, uns quinze segons. I, és clar, al final el mite ha cedit.
Semblava que la Joves es quedava sense opcions i, vist l’intent, hagués estat una de les injustícies més grans dels últims anys en tot el món casteller, perquè mentre la canalla lluitava per dalt per superar les dificultats, el tronc ha anat aguantant amb molta solidesa. Es feia evident que el castell estava a l’abast de la Colla Joves. La qüestió era si la caiguda deixava la colla amb opcions de tornar-ho a intentar.
La Tècnica de la Joves ha improvisat dos canvis (l’aixecador –el tercer provat en els intents de 3de9sf– i un quint), i ha tornat a posar els segons sobre la pinya (quin goig que feien avui les pinyes dels Xiquets de Valls!), fet acollit amb sorpresa a la plaça, que ja donava per perdut el tres de nou de la Joves. Fins a sisens, no s’ha vist cap problema significatiu, però el castell no semblava tant sòlid com l’anterior. Amb dosos colocats, el castell ha començat a tremolar molt, s’ha assemblat molt al de la Colla Vella. La canalla, aquest cop sí, ha estat magistral i aconseguia posar al seu lloc tot el pom de dalt. Just després de l’aleta, com la Vella, el castell ha cedit per quarts, que sembla demostrat que es converteix en el pis crític de la construcció. La Joves, a la tercera, aconseguia també vèncer el mite. La glòria, doncs, per als Xiquets de Valls.
Reblar el clau
La Colla Vella ha vist que tenia a l’abast anotar-se la millor actuació castellera de la història (si comptem pilar) i, feta la gesta de carregar el 3de9sf, ha optat per assegurar-se el privilegi provant el 2de8sf. I ho han aconseguit, amb molta solvència. I, per acabar-ho d’adobar, han descarregat el pilar de 8 amb folre i manilles, molt meritori pel canvi al pis de sisens per la lesió de la titular. Millor actuació de la història, comptant castells i pilar. La Vella ja té la millor comptant tres castells, la de Santa Úrsula del 2016: 3de10fm, 4de10fm, 4de9sf. I la Joves ha fet la millor actuació de la seva història, fent història en el món dels castells. I pensar que hi ha qui encara dubta de la grandesa d’aquesta colla!
Santa Úrsula ha trencat un dels sostres de vidre dels límits dels castells, ha obert portes cap a noves dimensions desconegudes i ha servit per fer visible per primer cop una tripleta neta. Ara potser comença la cursa per descarregar el mite, per poder-lo vèncer de manera definitiva. Perquè està clar que sí, que és possible, i que el 3de9sf, tot i que costarà de veure, ha arribat per quedar-se.
FRANCESC DOMÈNECH
Resultats:
Colla Joves Xiquets de Valls: 2de8sf, 3de9sf(id), 4de9f, 3de9sf(i), 3de9sf(c), pde7f
Colla Vella dels Xiquets de Valls: 4de9sf, 3de9sf(c), 2de8sf, pde8fm
L’altra crònica de la jornada:
