En el món més genuí del futbol, l’estadi d’Anfield engloba una mística incomparable, en la que se sumen història, autenticitat, passió i ara (com abans) supremacia. Un estadi relativament petit, que ha estat escenari d’episodis històrics del futbol i que té una parròquia fidel i lleial amb els seus colors, està dotat d’una màgia única, que no pot igualar cap altre espai del contaminat univers del futbol.

La plaça del Blat és en els castells el que Anfield ho és en el futbol. Ahir, en la històrica diada de Santa Úrsula, es va viure de nou aquesta mística de la mà de les dues colles dels Xiquets de Valls, que van fer l’aleta al somiat 3de9 sense folre. I com el Liverpool en el futbol, les colles de Valls no són només la història més autèntica dels castells, sinó les que també el lideren, com ja havien fet dècades anteriors. La Vella i la Joves van oferir ahir una lliçó d’entrega i de fe, però també d’un domini i d’una capacitat tècnica als seus troncs que, a hores d’ara, no té cap altra colla. Fer l’aleta al 3de9sf, descarregar el 2de8sf (el sisè de l’any dels rosats, el tercer dels vermells) i completar el 4de9sf (per part dels del Portal Nou) no és només fruit de la història i la passió, sinó que també és conseqüència d’un intens treball als respectius locals d’assaig, sumat a les extraordinàries prestacions dels seus castellers.

La comunió del moment que viuen les colles de Valls (si bé el de la Vella, amb molta més oferta que una Joves que enguany no ha tingut gamma extra mitjana, no és equiparable) i la màgia que desprèn la plaça del Blat van oferir ahir un episodi que integrarà els llibres d’història amb lletres d’or. El que es va viure ahir a Valls és el què, però també és el com.

El què són les construccions alçades i la frontera traspassada del castell inèdit, i el com és la manera en què es va desenvolupar la diada. Tots dos caps de colla havien afirmat que la moneda no els afectaria i que, per tant, mantindrien el seu full de ruta independentment si eren els primers en actuar o del que fes l’altra colla. És cert, però no del tot.

A Valls, les colles fan el seus castells d’acord amb les seves possibilitats, però també en funció del que passa a l’altra banda de la plaça. Sempre ha estat així i sense això, probablement, no s’haurien viscut alguns dels millors episodis en els darrers 200 anys. Ahir es va tornar a posar de manifest. Els responsables de la Vella tenien dos fulls de ruta, en funció de si la Joves feia l’aleta abans al 3de9sf. Com que el primer intent dels vermells va quedar en desmuntat –i quan hi van tornar van optar pel 4de9f– els rosats es van decantar per abordar el 3 en segona ronda i deixar per a després (si podia ser) el 2de9sm. L’important, per damunt de tot, era fer l’aleta al 3de9sf, però ser els primers no era un factor menor. El crit “El primer serà sempre nostre” que va sortir del rotllo de la Vella en el moment de celebrar la històrica gesta, ho explica per si sol.

I de la mateixa manera que resultava important ser els primers també ho era escurar fins la darrera opció de fer el castell somiat, malgrat haver fet abans dos intents: un desmuntat i un altre caigut. En totes dues ocasions es va evidenciar que la Joves tenia enormes opcions i, quan gairebé ningú s’ho esperava, hi van tornar per, aquest cop sí, fer l’aleta de la glòria. No va ser fàcil tornar-se a enfrontar al 3 per tercer cop. Es va haver de substituir canalla i una quint i treure l’altra del dispositiu d’atenció mèdica de dins de l’Ajuntament, on es recuperava de la caiguda anterior amb collaret inclòs. La castellera en qüestió en veure que es tractava d’un simple cop i que la canalla demanava el 3 no va dubtar en tornar a plaça. La conversa amb el casteller que pujava sota seu, al quart, va resultar determinant.

Els dos 3de9sf van fer justícia poètica a la intensitat dels assaigs de les dues colles. Era, efectivament, una cursa, ja que els castells a Valls només es poden entendre quan s’analitza la globalitat de la plaça. “El primer serà sempre nostre” ho relatava amb claredat. I també el més discutit “Canta y no llores”, que es remunta als episodis viscuts l’any passat amb el 2de8sf.

(Contextualitzem. La tarda del diumenge 29 de juliol del 2018, en què la Vella va descarregar el seu primer 2 net Vilallonga, al local de la Joves feien classes de salsa. Es tractava d’una de les moltes activitats extracastelleres que organitzen les colles per dinamitzar socialment les entitats. L’endemà al matí va aparèixer a les portes de la seva seu una foto del 2de8sf fet la tarda abans per la Vella amb la frase Salsa y no llores. Dos dies després, la Joves descarregava el 2de8sf a la plaça del Blat durant la diada de la Firagost i en la celebració, la seva gent va entonar l’estrofa de la famosa cançó mexicana. Ahir es va tornar a sentir: primer la Vella; després, la Joves i, al final, totes dues juntes.

L’essència i la salsa van juntes a Valls i una sense l’altra no es poden entendre. Ser els primers (per cert, el 2de8sf descarregat per la Joves va ser el primer que es completa en una diada de Santa Úrsula i, segon per cert, el 2de8sf i el 4de9sf descarregats per la vella van ser els primers desfolrats descarregats junts a Valls), quedar pel davant, assolir el que els altres no han assolit… no són gemes menors. Formen part de l’essència i la seva especificació resulta la salsa. Per saber què són els castells i per què han arribat en el seu estat de forma als nostres dies no es pot deixar mai de mirar què passa a Valls. This is el quilòmetre 0.

Horaris de les pinyes dels castells d’ahir:

Llegiu més:

Valls venç el mite: Gloria a Santa Úrsula, de Francesc Domènech (27 d’octubre de 2019)

Per què Santa Úrsula és diferent?, de Santi Terraza (21 d’octubre de 2016)