El 2019 passarà a la història dels Minyons –a l’espera del que passi diumenge, on arriben amb un ambiciós programa a la Diada de la Colla– com l’any del pilar. N’han descarregat cinc (que podrien ser sis diumenge), una xifra de rècord en l’historial dels malves. De fet, aquest pilar mostra tant recorregut que, fins i tot, els responsables tècnics han començar a especular amb un futur pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, construcció inèdita que només ha anat un cop a plaça. Enguany no arribarà el segon cop, però a Terrassa no es descarta poder-ho fer en un futur proper.

Una de les claus de l’extraordinari pilar que tenen els Minyons és la consolidació dels cinc components de l’estructura. L’espadat va començar a veure la llum quan el van descarregar la temporada passada a la seva Diada: l’únic cop que el van intentar el 2018. Aquest any ja l’han completat en cinc ocasions, totes les vegades que ha anat a plaça. L’altra de les claus és que l’assagen amb notable intensitat i totes els membres del pilar s’entenen a la perfecció. A més, el domini de les manilles (als cinc pilars cal sumar set 2de9fm descarregats) ha facilitat els bons resultats.

El pilar de la Diada de la Colla, però, podria ser l’últim amb aquesta alineació, ja que els Minyons ja estan assajant, de cara a l’any vinent, alguns canvis en la part superior per la inevitable variabilitat de la canalla i el seu creixement. A la passada diada dels Castellers de Sant Cugat, els Minyons van realitzar dos pilars de 6 simultanis, que demostren la bona feina pilanera i l’opció de recanvis, en cas que siguin necessaris.

Amb aquests avals, l’ombra de l’inèdit pilar de 9 amb folre, manilles i puntals ha deixat de ser un territori prohibit a Terrassa. Al carrer del Teatre ja han fet alguna prova amb manilles a terra i puntals sobre, i aquesta setmana (amb més gent a assaig per la Diada) provaran de realitzar una prova amb les quatre pinyes per començar a dibuixar l’inèdit pilar. En cap cas, però, aquesta construcció entrarà en l’agenda de diumenge.

Tot i això, no és la primera vegada que es comencen a treballar els puntals a Terrassa. Ja el 2015 es van començar a fer proves amb folre a terra, manilles i puntals d’un futurible 2de10fmp.

De moment, però, els puntals formen part de la ciència ficció castellera. L’única colla que els ha portat a plaça són els Castellers de Vilafranca, que per Tots sants del 2002 van intentar el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. La construcció va caure tot just sonar gralles, quan el setè començava a enfilar-se. Però per als verds, aleshores liderats per Francesc Moreno, Melilla, assajar el pilar de 9 els va suposar entrar en un territori absolutament desconegut. Mai ningú no havia treballat abans una construcció amb quatre bases. De fet, el primer que van haver de fer al Figarot va ser inventar-se com denominar la nova base. Melilla parlava de les remanilles, però finalment es va imposar la paraula puntals. A la Colla Vella, que van assajar aquesta estructura el 2014, van denominar aquesta quarta base com ajuts.

Llegiu més:

És possible el pilar de 9?, de Santi Terraza (24 d’octubre de 2014)

La gesta de dos pilars de 6 alhora, de Jordina Armilla (1 de juny de 2015)

El vano de 6 guanya protagonisme, de Santi Terraza (31 d’octubre de 2016)

Què pesa el teu pilar?, de Carles Esteve (29 de gener de 2015)