Hi havia ganes de veure l’última diada de l’any i de veure els Minyons de Terrassa. És la diada que ha servit més als Minyons per fer història: la diada del primer 2de9fm, la del primer castell de 10 descarregat de la història, la del primer 4de10fm descarregat… No és que s’esperés cap estrena històrica d’aquestes dimensions, però sí que es confiava en què els Minyons posessin la cirereta a una temporada que va començar molt forta, a finals de juny, per Festa Major, i que s’havia quedat fins avui una mica per sota de les expectatives que aquell 2de9fm i aquell pde8fm de juny semblaven prometre per al decurs de la temporada. Avui era el dia, doncs, perquè els Minyons desmostressin al món casteller i a ells mateixos que es mantenen dalt de tot i tractant de tu a tu als Xiquets de Valls i Castellers de Vilafranca. I, enmig d’un fred cru suportable pel bon sol que feia, el balanç final de la diada és agredolç, perquè l’objectiu principal, el 3de10fm, s’ha quedat a mitges i un altre dels objectius, el 5de9f, no s’ha pogut provar.
Els Minyons han començat forts, amb el 2de9fm. L’han bastit de manera magistral, amb molta seguretat i amb un folre –i especialment unes manilles– que han fregat la perfecció. En entrar l’enxaneta ha ballat una mica, però res preocupant. Ha estat signifcativa la relativa timidesa amb la que han celebrat el primer castell de la jornada. Potser perquè era la vuitena torrre que descarreguen enguany i és un castell que ja no els ve de nou, potser pequè es guardaven l’eufòria per a la segona ronda. Sigui i com sigui, el castell ha estat tota una lliçó de com s’han de fer els castells emmanillats.
A la segona ronda arribava el gran repte. El 3de10fm ha donat la sensació que ha començat a patir massa aviat, amb un dels quarts que s’abocava massa cap endins, el que era un símptoma clar que alguna cosa havia fallat en lligar folre i manilles. Han aconseguit centrar el castell i quan ha fet el pas i l’aleta, el pis de quints ha començat a mostrar feblesa. Han defensat el castell fins que no hi ha hagut defensa possible i els quints han acabat cedint sobre uns quarts que es trobaven al límit. El castell ha cedit quan sortien dosos i l’alegria ha quedat a mitges. L’aleta del 3de10fm és un èxit inqüestionable, però els Minyons estaven convençuts que podien anar més enllà.
La caiguda ha condicionat la tercera ronda, que han resolt renunciant al 5de9f, que han substituït pel 9de8, que han descarregat després de desmuntar un peu. El vintè de l’historial dels Minyons, tots descarregats. Màxima eficiència dels Minyons amb aquest castell.
Faltava encara el final de festa, el pilar. Els Minyons han descarregat el pilar de 8 amb la confiança que els donava ser la colla que més cops l’ha fet aquesta temporada. No ha estat fàcil, perquè la fuetada que ha tingut l’espadat just en el moment de l’aleta ha estat espectacular. Els qui han vist el pilar des d’un lateral, han vist com per un instant, s’ha convertit en una serp que ha requerit d’una defensa als pisos de quarts i quints que ha estat tota una lliçó de força i d’equilibri.
Ha estat justa la diada amb els Minyons? A ningú li agrada deixar un gran objectiu en només carregat, però vist com ha anat la temporada i com s’han hagut de gestionar els assajos, amb pocs efectius, l’actuació d’avui és de nota. “Ens han faltat un parell de setmanes intenses d’assaig i ens han sobrat un parell de setmanes de temporada”, em comentava un casteller dels històrics dels Minyons, que concloïa: “Jo, si no ens conviden a Sant Fèlix l’any que ve, no ho entendré”. D’això ja en parlarem quan toqui. En tot cas, són la segona colla del món casteller que li ha fet l’aleta als 10 pisos enguany. Només ho han fet els Castellers de Vilafranca i els Minyons.
Les bones sensacions dels Borinots
Els castellers de Sants no han pogut igualar a Terrassa l’actuació que van fer per Tots Sants a Vilafranca, però han deixat molt bones sensacions a la Plaça Vella. Tenien per objectiu la tripleta, i han arrencat rondes amb el 5de8 i, a la segona ronda, després d’un peu desmuntat, han descarregat un 4de9f molt ferm, un dels pocs 4de9f que aquesta temporada no podem qualificar de “drama extra”, una de les bromes més esteses per les places aquesta temporada. Els borinots han mostrat molta solvència amb aquest castell, igual que els dos intents desmuntats de 3de9f que han vingut després. En les dues ocasions, el tronc s’ha desmuntat molt bé després de la decisió de la canalla de fer-se enrere.
Els Castellers de Sants havien demanat a l’inici de temporada que no s’esperessin grans coses d’ells enguany. Han hagut de gestionar canvis en llocs sensibles del tronc, i recuperar psicològicament la canalla per caigudes del curs passat. El final de temporada dels de Sants demostra que han treballat molt bé aquests canvis. Si tot el que s’ha sembrat enguany floreix la temporada que ve, podem tornar a esperar moltes coses d’aquesta colla.
Gausacs de circumstàncies
Els Castellers de Sant Cugat han signat a Terrassa la clàssica de vuit. Hem vist uns Gausacs lluny d’aquella colla que feia el 5de8 i que en dues temporades van fer castell de 9. No deixen de ser un exemple d’un dels fenòmens d’aquesta temporada, la minva de camises que ha afectat una bona part de les colles castelleres. Una qüestió que mereix un debat de fons del món casteller, malgrat que el final de temporada, amb les diades de Santa Úrsula a Valls, Tots Sants a Vilafranca i la d’avui dels Minyons, per resultats, semblaven desmentir. Un bon final, però, no ha de ser excusa per obviar una realitat que, de mantenir-se en el temps, pot suposar un sotrac profund de tot el món casteller.
FRANCESC DOMÈNECH
Resultats:
Minyons de Terrassa: 2de9fm, 3de10fm (c), 9de8, pde8fm, set pde5 (un, carregat).
Castellers de Sants: 5de8, 4de9f, 3de9f(id), 3de9f(id), 3de8, quatre pde4.
Castellers de Sant Cugat: 3de8, 2/7, 4de8, dos pde4
La crònica de la resta de la jornada:
