Els Castellers de la Vila de Gràcia han estat els últims a fer un micromecenatge, mitjançant la convocatòria de la segona edició de la beca Mika Lane, però aquest sistema alternatiu de finançament ha entrat en el món casteller i un grapat de colles l’han usat per realitzar nous projectes.

Els graciencs van tancar dilluns passat el termini d’aportacions a la beca Mike Lane i van aconseguir 16.695 euros, més de 6.000 que en la primera edició. Aquesta campanya està destinada a la investigació de lesions medul·lars, en record del component de la seva colla que va patir un greu accident. Ara s’hauria d’haver obert un procés científic en què totes les clíniques, universitats, hospitals i altres organitzacions sanitàries que ho desitgin poden presentar el seu projecte, però els de la camisa ho han ajornat, ja que volen que el personal sanitari i d’investigació estigui plenament operatiu en la lluita contra el Covid-19.

Aquesta és la segona edició de la beca. L’any passat el premi va recaure a un projecte de l’Institut Guttmann, un hospital de referència en la rehabilitació integral de les persones amb lesió medul·lar, que precisament ha tingut en les seves instal·lacions diversos castellers, tant de Gràcia, com de la Jove de Tarragona, la Joves de Valls o la Jove de Sitges. El treball cerca la millora de la capacitat respiratòria dels malalts amb lesions medul·lars, cervicals o toràciques.

Un dels primers a recórrer al finançament col·lectiu van ser els Bordegassos de Vilanova, que el 2012, en plena crisi econòmica, van recórrer al sistema col·laboratiu per obtenir els diners suficients per finançar la diada del 40è aniversari. Hi participaven les colles actives el 1972, l’any de la seva fundació, i i el pressupost superava les seves previsions en tractar-se de diverses colles grans i amb els quals no podien fer intercanvi.

Gairebé sempre s’han superat les previsions de finançament que les colles s’havien marcat. Com en el cas dels Xicots de Vilafranca, quan van construir la cúpula del seu local, que els va permetre tenir més alçada a l’hora d’assajar, quan es van plantejar els castells de 9. Els Castellers del Poble Sec hi van recórrer a aquesta fórmula per finançar el seu interessant projecte del Castelloscopi, que permet tenir mirades plurals d’un castell des de dins.

Els Castellers de Sants i els Xiquets de Tarragona van tirar de Verkami per obtenir recursos per als seus documentals Melting Pot: castellers indis, govindes catalans (2013) i Xiquets de Tarragona: l’herència millorada (2015).

Altres colles també han fet servir aquest sistema per culminar projectes. És el cas dels Castellers de Vilafranca, que a finals del 2018 van obrir una campanya per tal de pagar una escultura d’una torre de 8 sense folre a mida real que està col·locada a l’entrada de Cal Figarot.

Els Castellers de Cornellà també hi van optar per tal d’equipar el nou local que els hi va cedir l’Ajuntament de la ciutat, la primavera del 2018. El crowfunding va ser un gran èxit i van aconseguir 5.000 euros més del que havien previst.

Diverses colles també ho han utilitzat per finançar escapades a l’estranger. És el cas dels Castellers de Sant Cugat, que el van realitzar per viatjar a Londres l’any 2017 i per actuar-hi conjuntament amb els seus fillols, els Castellers of London. Un viatge també va ser el motiu del Verkami de Capgrossos de Mataró, que el van crear per fer el catàleg i l’arxiu fotogràfic de l’escapada a l’Índia del 2014.

Alguns exemples de campanyes de micromecenatge del món casteller: