Primer que res no vull que aquest article es convertisca en un de tants dels que piulen per ací i per allà d’experts viròlegs de bar, fent prediccions del passat i dient que s’ha fet mal… Tot a bou passat. No.
Sóc, a banda de muixeranguer, una persona formada en l’activitat física i partint dels meus coneixements, intente basar les meues reflexions.
Però vull fer aquesta xicoteta reflexió en veu alta, respecte d’una cosa que pot semblar molt fútil en aquest moment que ens toca viure, però que gira al voltant de la passió de la meua vida. Què passarà amb l’activitat muixeranguera amb tot això que envolta a la Covid-19? Com quedarem? Què podrem fer? Què no podrem fer?
Crec que encara no estem tenint noció real d’allò que ens pot passar dins de les colles. Què passara si una persona tus o fa un esternut? I si té febra el xiquet que ha de coronar la nostra màxima construcció en l’actuació de l’endemà? Què passarà amb les actuacions? Qui tindrà capacitat econòmica per a contractar-nos? Ens animarem a fer pinya els que estem immunitzats, sabent que podem transportar el virus a persones de la nostra família que són grup de risc?
Mire les xarxes socials aquests dies i veig que molta gent sols pensa en quantes cerveses es farà, veig a molts muixeranguers desitjant fer pinya, quan molts d’ells no feien pinya quan tocava i es podia. Em sembla tot molt increïble i confús.
És clar també que les administracions no trauran res específic sobre la nostra activitat, per la qual cosa ens haurem d’ajustar a allò que es diga sobre el desenvolupament de les activitats de conjunt amb la combinació de tindre molt de contacte corporal.
Psicològicament, en llocs on estan eixint de la quarantena, diuen que també el virus deixa la seua empremta. Com ens afectarà a nosaltres a l’hora de fer muixerangues?
És clar que moltes de les mesures de protecció, es perllongaran mentre no sorgisca un tractament efectiu o una vacuna.
Si limiten el nombre de participants, com podran fer front a això les colles més nombroses? Es faran torns per a assajar? Es conformaran seleccions representatives? Un, dos, tres grups dins d’una mateixa colla?
Crec personalment que qüestions de tanta magnitud com aquesta, ens marcaran a tots, però perdoneu-me que discrepe amb qui veu açò com el punt d’inflexió de la humanitat per a bé. Crec que la pandèmia potencia el que cadascú porta dins. Als bons, els farà més bons, però també als imbècils els farà més idiotes encara. Ja es veu alguna mala gent quines formes i males arts es gasten i només cal mirar un periòdic o la televisió.
Hem de continuar lluitant perquè el món siga un lloc millor, entre tots; no podem abaixar la guàrdia i confiar en què un virus ens pose a tots en el camí de la bondat i la felicitat.
Crec que una de les coses que fan sobreviure a les espècies és la capacitat d’anticipació, no quedar-nos esperant a veure què vindrà; és l’intentar plantejar estratègies per tal d’afrontar el futur. I això hem de fer-ho entre tots, units, com una pinya, treballant de valent, amb humilitat, esforç i perseverança, com quan fem muixerangues.
En moments de tempestes algunes persones construeixen refugis. Altres construeixen molins.
