Jo sóc dels que crec que aquest any no hi haurà castells (ja hi entraré al final), per això crec que serà l’any de les juntes administratives. Les juntes tècniques tindran el seu paper amb els preparadors físics, però malauradament, la resta no crec que tinguin gaire feina. En canvi, les administratives hauran d’estar el 1.000%.

Vaig tenir l’honor de ser president de la Joves de Valls dels anys 2008 a principis del 2011, és quan va començar la crisi econòmica i vam poder veure com el pressupost es reduïa significativament en aquests anys i, evidentment, vam haver de prendre mesures per adaptar-nos, amb els seus encerts i errors, a la nova situació econòmica. Però no vam deixar de banda la situació social dels membres de la colla, i com a grans entitats municipals no les vam desatendre llavors i no es pot fer ara. Vam prioritzar la part econòmica i social de la colla, buscant i trobant les persones amb el coneixement i capacitat de decisió necessària per gestionar el moment.

Econòmicament, aquest any (i possiblement el següent), les colles veuran com desapareixen els ingressos. El que diré a aquí serà molt obvi per molts, però és amb la intenció de si es pot ajudar a alguna colla que no hagi passat per una crisi, i que no tingui algun ensurt. No és cap secret que les colles tenen tres tipus ingressos, els de les actuacions, els de les administracions i els propis. Per sort, les despeses van lligades majoritàriament a la mateixa activitat que no es podrà desenvolupar, i tot s’haurà d’ajustar:

Despeses. Desapareixeran les despeses del transport, menjars, roba, etc. A l’anterior crisi, no ens van desaparèixer, ja que vam continuar fent castells i vam haver de fer mans i mànigues per quadrar els números i poder-ho fer tot. Ara, però es mantindran les fixes lligades principalment al local (mínims de llum, aigua, impostos i taxes, a més de si hi ha hipoteques o lloguers). Si hi ha lloguers, caldrà renegociar amb els propietaris, que segurament preferiran cobrar menys per garantir ingressos fixes en aquests temps. S’haurà d’intentar que rebaixin la quota mentre no hi hagi actuacions, i si no és possible, que acceptin ajornar una part a quan tornem a l’activitat habitual. Queda clar que un cop tens totes les factures i has negociat el lloguer (si n’hi ha), el primer que s’ha de fer (segur que totes les colles ja ho tenen) és calcular quin és l’import mínim que necessiten per passar l’any (millor dos anys). Cal destacar que per la majoria de colles, aquest import serà pràcticament zero si no tenen patrimoni a mantenir, però les que tinguin local, hauran d’afinar per no enganxar-se els dits.

Ingressos. Els ingressos de les actuacions passaran a zero i n’hi haurà molts menys de les administracions i dels propis. Els ingressos de les administracions són els de les subvencions i convenis. Com que les subvencions van lligades a un fet (una actuació excepcional, una obra a local, etc.), desapareixeran els que van lligats a un viatge o per a l’organització d’una trobada al municipi. Tot i això, es mantindran vigents les relacionades a possibles obres, però com que les subvencions no ho paguen tot, s’haurà de calcular molt bé si la colla pot fer front a la part que ha de pagar i si veu que no, renunciar-hi. Respecte als convenis, com ja s’ha vist en el cas de Tarragona, s’hauran de modificar, ja que no són a canvi de res. Per tant, com que es veuran modificats els requisits per complir un conveni, la millor opció serà renegociar amb l’administració amb qui es va signar, per modificar-ho (segur que a la baixa). És molt important negociar-ho com més aviat millor, ja que quan avanci la crisi, segurament els governs seran més partidaris de rescindir-los. Ara, molts Ajuntaments, poden caure en prioritzar altres coses, pensant que ja hi ha el conveni, però els tècnics no deixaran que es pagui un conveni sense el compliment per les dues parts, i després alguna colla es pot trobar que hagi de retornar els diners.

Reitero, molt important negociar i fer entendre a l’Ajuntament que no ho tingui clar, que no només fem castells, som un motor social del municipi, i fem i podem fer moltes coses per ajudar a superar aquesta crisi. Respecte als ingressos propis, baixaran els de les quotes de socis (n’hi haurà que ho passaran malament i no pagaran la quota) i pràcticament desapareixeran altres com les vendes de marxandatge o barres d’actuacions.

Per afrontar econòmicament el que ens ha vingut a sobre, és important calcular precisament quan necessitem per aguantar dos anys. Negociar els possibles convenis amb administracions i esperar que no baixin gaire les quotes de socis. Si fent això, es veu que falten ingressos (sobretot qui tingui hipoteques, lloguers o crèdits), caldran altres iniciatives. Possibles iniciatives per tenir ingressos (si són necessaris), poden ser els tipus micromecenatge, els préstecs (poden ser d’associats) i/o donacions.

Socialment, tenim i tindrem companys i companyes amb problemes econòmics i d’altres tipus, més de caràcter social. Nosaltres, l’any 2008, ho vam detectar com moltes altres colles i des de la junta vam intentar, per una banda, mitigar possibles problemes econòmics i, per l’altra, disminuir problemes més socials.

Hi haurà qui es quedarà sense feina o podrà mantenir la seva activitat però amb ingressos de supervivència o per sota. Hi ha qui ho diu i es detecta de pressa, però hi ha qui no és tan expressiu i segurament ho passarà malament. Cal destinar membres de la junta a detectar i fer un seguiment d’aquestes persones. També ha d’haver-hi qui detecti qui pot necessitar serveis o personal. I sí, la colla pot fer una mica la feina d’una ETT. L’any 2008, ho vam haver de fer amb la boca – orella, però ara, fins i tot es poden aprofitar les aplicacions (o zones privades de la web…) que tenen les colles per organitzar actuacions i anunciar-se qui faci serveis o qui necessiti feina. També vam incentivar el comerç, amb descomptes amb la targeta dels socis i diferents negocis del municipi.

La majoria de gent que estem a les colles ens agrada relacionar-nos i el confinament o la distància social que començarà ara (nova realitat, en diuen), no ens ho permetrà. Per això, és important centrar-se també a crear activitats digitals i realitzar les que es puguin fer presencials (no trigarem a veure grups fent ball o ioga en línia o en algun lloc presencial si es pot, per exemple). Aquesta part de la junta serà la que s’haurà d’adaptar més a l’evolució social davant l’epidèmia i a les noves solucions. En aquest apartat també cal tenir en compte que tenim a la colla gent excepcional, que potser no s’han pogut dedicar anteriorment a les juntes, ja que la feina no els ho permetia. Ara, potser ens poden ajudar, cal estendre la crida a buscar mans i idees, que segur que en seran moltes. La junta els ha de buscar, però si algú sap que pot oferir quelcom, ho ha de fer saber.

Per últim, cal detectar els casos greus i també possibles mentors (segurament anònims). Pot ser que algú tingui necessitats bàsiques que no pot cobrir. Nosaltres vam ajudar directament amb compres d’aliments o establiment de serveis bàsics, i no sempre ho vam fer amb recursos de la colla, ja que a vegades algun mentor anònim es va fer càrrec d’aquestes despeses. A més de col·laborar amb els serveis socials del municipi per ajudar a rebre com més ajuda millor. Una altra acció que vam fer (ja es feia i es va ajustar com vam poder per mantenir-la) era pagar els llibres a qui estudiés de la colla. Ara, a més d’haver-hi una possible bretxa en material escolar, hi ha l’informàtic. I aquí, potser també es pot fer xarxa per cobrir les necessitats de connexió amb la mateixa gent de la colla. Cal visualitzar-nos en l’àmbit dels Ajuntaments que a més de ser una entitat d’activitat cultural, tenim molt potencial i fem molta feina social, i potser aquest any, hi haurà més converses amb els responsables socials que amb els culturals…

Les juntes de les colles podem prendre accions per ajudar a superar aquesta epidèmia. Aquestes accions poden ajudar directament als nostres components, ja sigui ajudant a trobar ofertes i demandes de feina, com incentivant el consum o promocionant els qui realitzen serveis; a més de tenir en compte els casos extrems en què podem connectar gent que tingui moltes necessitats i cobrir-les, ni que sigui parcialment, amb recursos de la colla o mentors. També podem ajudar a fer aquest complement d’oci que ja estàvem fent amb la nostra activitat. Serà temporalment, però mentre no puguem fer la nostra principal activitat, fer castells, cal que la nostra principal activitat sigui oferir oci a les nostres associades i associats.

Crec que no hi haurà castells fins que no hi hagi una medicina i una vacuna, que es demostrin eficaces. Per això, crec que aquest any i part de l’any següent (o tot), no n’hi haurà. Els metges són molt clars en aquest sentit, i arriscar la salut (la nostra i la dels professionals que ens haurien de tractar en cas d’infecció) no es pot permetre, i per tant sóc dels que creu que no hi tornarem fins que hi hagi garanties sanitàries. Això no impedeix que no es faci algun pilar aïllat en ocasions molt especials, amb gent jove i protegits, però això no serà fer castells. En aquests dies s’ha generat una certa polèmica sobre si són possibles castells nets o més petits o amb mascaretes o testos per a tothom.

Crec que els tempos els marcaran els metges. Com en el cas del casc, quan hi ha una evidència mèdica en el camp de la seguretat, qui se salti aquella mesura, a més de les conseqüències socials per la colla, en cas d’accident corre el risc d’haver-ne de respondre legalment, fins i tot amb possibles conseqüències penals o sobre el seu patrimoni. Amb altres paraules, si un cap de colla acceptés fer castells sense el casc en el pom de dalt, que ha demostrat que garanteix molta seguretat, i el castell caigués i hi hagués una desgràcia, la colla quedaria assenyalada, però possiblement el cap de colla quedaria denunciat per negligència amb les corresponents derivades que això li implicaria… Doncs el mateix pot passar aquí. Si els responsables mèdics diuen que no es pot fer amb garanties sanitàries l’activitat castellera i hi hagués alguna colla que ho fes i hi hagués un contagi on es pogués demostrar que la colla és el focus, aquella colla quedaria tan marcada, que socialment feina tindria a recuperar-se.

Però si a més hi hagués alguna afectació greu de salut o defunció derivada d’aquesta contaminació, possiblement el cap de colla (o president/a) que hagués decidit reprendre l’activitat contra el criteri mèdic, n’hauria de respondre davant de jutjats. Però no només té la derivada de salut pública i possibles conseqüències legals, sinó que hi ha la derivada en l’essència de què fem i com ho fem. Seria l'”ens importa el com”, i nosaltres fem castells declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Aquesta inclusió a la llista representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, implica una responsabilitat tan nostra (dels castellers) com de l’administració per mantenir-la. I aquí, també hi entrarien els valors intrínsecs que implica l’activitat castellera. Si algú pretén fer alguna cosa similar a una actuació castellera limitant les edats dels components i amb proteccions estranyes i poc útils per fer la nostra activitat, anant per exemple contra la cohesió social intrínseca al fet casteller, no estaria fent castells. Com que m’importa el com, si algú em diu de normalitzar l’activitat castellera deixant la generació del meu pare fora o fent construccions estranyes com si fóssim Govindes, crec que no m’hi trobarà.